Encaste Albaserrada

Vore també: Tauromaquia i Encaste

El encaste Albaserrada és un tipo d'encaste propi del bou de brega que deriva dels encastes de Santa Coloma i Saltillo, i per tant procedix també del tronc comú de Vistahermosa. Per les particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, dependent del Ministeri d'Agricultura.

El seu nom es deu a la ganaderia brava que estava en propietat de Hipólito de Queralt, XIII marqués de Albaserrada, que en 1912 va crear la seua ganaderia a partir de les compres de reses realisades al seu germà, el comte de Santa Coloma, de procedència Ibarra-Saltillo.

Història del encaste Albaserrada

En 1905 el Comte de Santa Coloma compra la mitat de la ganaderia d'Eduardo Ibarra i poc temps despuix incorpora vaques i sementals de Saltillo, pur orige Vistahermosa abdós ganaderies. Més vesprada es desfà de les mares d'orige Ibarreño. El Marqués de Albaserrada, Hipólito de Queralt, adquirix en 1912 una porció de la ganaderia del seu germà, el Comte de Santa Coloma, concretament la que més influència tenia de Saltillo.

En 1920, en la mort de Hipólito, José Bo Catón adquirix la ganaderia. Est és un majoriste de ganado porcí de Palazuelo de Vedija, ya posseïx ganado de Saltillo pero li agrada especialment el encaste Albaserrada. José mor en 1928 sense descendència, distribuyendose la seua herència entre 40 famílies de Palazuelo. Respecte a la ganaderia, esta va quedar dividida en dos mitats; una per a la seua esposa Juliana Calvo, i l'atra per a Bernardo Escudero, un dels seus nebots, que posteriorment la va vendre al Duc de Pinohermoso. En relació en la part pertanyent a Juliana Calvo, el seu nebot Antonio és qui du les regnes de la ganaderia, i es brega al seu nom fins a la seua mort, en 1941.

Despuix de la mort de Juliana, la ganaderia s'anuncia a nom de Escuder Calp Germans. Els propietaris són els nebots de José i Juliana; Josefa, Florentina (junt en el seu marit Vicente), Andrea i Antonio, este últim la dirigix. Per problemes entre els seus germans i el seu cunyat la ganaderia es partix.

En 1946 Andrea Escudero ven la seua part a l'empresari Pablo Martínez Elizondo, que per la seua banda la va vendre a Jesús Trilla en el 1978. El restant de porcions unides baix la denominació "Escudero Calp Germans, nebots de donya Juliana Calvo". A este nom es varen córrer bous en la plaça de Madrit per primera volta el 27 d'abril de 1947 per les colles de Albaicín, Aguado de Castro i Rafael Llorente.

En 1960, Florentina Escudero ven la seua part als germans Victorino i Adolfo Martín, els quals, en 1962 adquirixen la part de Josefa Escudero. Finalment, el 24 de decembre de 1965, Antonio Escudero ven als germans el terç de la ganaderia restant.

Actualment els bous de Albaserrada pastan en tres ganaderies distintes:

Característiques del encaste Albaserrada

Morfologia

Les reses de Albaserrada tenen similituts en les de pur orige Saltillo. La principal diferència entre estes és la major corpulencia de les reses de Albaserrada.

Generalment lluïxen capes cárdenas i negres, acompanyades per accidents entrepelados, bragados, meanos i rabicanos, ademés d'esguitats, llistons i ojalados en algunes ocasions.Presenten perfils cefàlics rectes, rarament subconvexos. Es caracterisen per tindre el cap estret, allargada i voluminosa; polsos estrets i morro esmolat (hocico de rata).

Els ulls dels Albaserrada són saltones i dotats de gran viveza en la seua mirada. Pel seu tamany i al menor esgambi de l'os frontal donen la sensació d'estar en una posició més anterior que uns atres vacuns. Les encornaduras solen ser fines i normalment es dirigixen cap a dalt en diferents graus de curvatura. Això dona lloc a eixemplars cornipasos, veletos i cornivueltos, en menor mida acapachados, corniapretados, cornidelanteros i inclús gachos.

Tenen el pit no molt ample, en poca papada (degollats). La llínea esquena-lumbar és recta, la pancha arreplegada, la grupa redonejada i les extremitats llargues i fines. El coll és llarc i mòvil, en poc morrillo, i l'inserció del cap en est sol ser brusca i en forma de colp d'astral.

Comportament

El bou de Albaserrada és fer, dur i encastado, dotat d'una gran viveza, temple i agilitat. És un bou fret d'eixida, prou reservón i requerix ser somés des del principi, ya que deprén molt ràpit i pot causar dificultats durant la brega. Per lo general és un bou difícil de torejar, especialment en el capot, ya que no dona joc al lucimiento en est.

El bou és entregat en el cavall, sol ser pronte i espectacular. Estos eixemplars són tremendament llests i medixen molt ben les distàncies, per tant, en el terç de banderillas li l'han de fer molt ben la faena per a que no deprenga. En la muleta és un bou exigent i treballa be en els mijos de la plaça. La brega requerix dur al bou ben empapat en la muleta i citar-ho a la distància correcta (mija distància). Admet llargues tandes i humilia molt, repetix a un ritme cómodo i en una gran transmissió. No admet errors i sempre necessita l'atenció i la tensió del torero.