Encaste Núñez
Núñez és un tipo d'encaste derivat del Encaste Parladé procedent de la Casta Vistahermosa. Per les particularitats genètiques, registrades pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figura dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia, dependent del Ministeri d'Agricultura.[1]
El seu nom es deu a la ganaderia brava que estava en propietat de Carlos Núñez Manso, que en 1938 va crear la seua vacada a partir de les compres de reses a Fernando Parladé, García Pedrajas i del Marqués de Villamarta.[2][3][4]
Història
[editar | editar còdic]Carlos Núñez Manso va crear la seua ganaderia en 1938, en plena Guerra Civil, va començar a treballar en una finca pròxima a Tarifa, cridada Els Derramaderos.[5]
Li va comprar una punta de ganado de lo més selecte de Fernando Parlade, la qual es trobava en mà d'un ganader cordovés, Indalecio García Mateo posseïdor de la ganaderia creada per Manuel Racó en 1908, despuix d'un breu pas dels prats d'Antonio Urquijo fins a 1925, lo adquirit per Carlos Núñez va ser el restant dels primitius racons posat que la bancada sofria els estralls del conflicte armat de la Guerra Civil, lo que va obligar al nou ganader a tirar la canya en la finca Les Lomas, a on Ramón Mora Figueroa estava formant la seua ganaderia en reses de García Pedrajas i Comte de la Cort.[6][7]
Recent acabada la Guerra Civil Carlos Núñez incorpora una punta de ganado de la part heretada per Concepció Dávila Garbey, filla dels Marquesos de Villamarta, despuix d'esta última aportació de ganado Carlos Núñez Manso reunix en la seua finca de la baixa Andalusia oriental les reses dels Parladé de Racó, els Pedrajas i ho condeso de Tamaròn, Mora Figueroa i per últim refresca la vacada en reses del Marqués de Villamarta.[8][9]
Característiques
[editar | editar còdic]Segons el Ministeri de l'Interior, els bous del encaste Núñez reunixen com a pròpies les següents característiques:[10]
- Són eixemplars elipométricos, brevilíneos i en predomini de perfils rectes i alguns subcóncavos. En general es tracta de reses terciadas, baixes d'agulles, fines de pell. El coll és més be llarc, el morrillo està ben desenrollat. La llínea esquena-lumbar pot ser ensellada, i tenen la grupa redonejada, en naiximent de la coa llaugerament alçat i les extremitats són curtes.
- En el cap destaquen les encornaduras fines des del cep i de prou llongitut, acapachadas en freqüència, i en pitó destacats. A voltes solen insertar-se en posicions altes, presentant tot tipo de encornaduras sobre la seua direcció, en que abunden els animals bizcos.
- Predominen les pintes negres, colorades en tota la seua varietat, castanyes i torrades, donant-se també cárdenas i ensabanadas. Ocasionalment apareixen algunes sardas i salineras. Els accidentals més destacables que acompanyen a dits pelajes són el llistó, el chorreado, el jirón, l'esguitat, ull de perdiu, bociblanco i llavat, sent molt típiques les particularitats en forma de taques blanques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», noticiasjuridica.
- ↑ «[2]», latierradeltoro.
- ↑ «[3]», feriadeltoro. Consultat el 29 de juny de 2020.
- ↑ «[4]», tierrstaurinas.
- ↑ «[5]», real acadèmia de l'història.
- ↑ «[6]», taurologia. Consultat el 29 de juny de 2020.
- ↑ «[7]», aportagayola.
- ↑ «[8]», muescayzarcillo.
- ↑ «[9]», diariodesevilla.
- ↑ Ministeri de l'Interior. «Real Decret 60/2001, de 26 de giner, sobre prototip racial de la raça vacuna de brega». www.boe.es. Consultat el 28 de juny de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Núñez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.