Encaste Villamarta
Villamarta és un encaste propi del bou de brega espanyol, procedent d'un creuament de reses de Casta Vistahermosa. Per les seues particularitats genètiques apareix registrat pel Ministeri de l'Interior d'Espanya, figurant dins del Llibre Genealògic de la Raça Vacuna de Lidia depenent del Ministeri d'agricultura.[1]
El nom d'este encaste es deu a la ganaderia homònima que fundara en 1914 l'aristócrata andalús Álvaro Dávila i Ágreda, IX marqués de Villamarta, qui es va compondre el seu vacada per mig de la compra de reses d'orige vistahermoseño i vazqueño.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'orige d'este encaste es deu a la ganaderia que fundara en 1914 el potentado andalús Álvaro Dávila i Ágreda, marqués de Villamarta, qui va formar una "important ganaderia de bous braus, en comprar més de trescents cap de ganado de Murube, Urcola i Medina Garvey, que va creuar en sementals de Parladé i posteriorment en reses del Comte de Santa Coloma".[3]
La compra de brau que havia realisat el marqués la va compondre a pur de els lots adquirits a Tomasa Escribano, viuda de Murube, a Félix Urcola i a Patricio Medina, que les seues reses ascendien del encaste Hidalgo-Barquero, aixina com dos sementals d'orige Parladé.[4] Es tractava d'una ganaderia de grans mescles genètiques que tiraria "un tipo de bou que ya en la década dels anys vint va alcançar un gran prestigi i que va ser aumentant en la següent"; especialment gràcies al joc que oferien els seus reses durant el terç de vares i els triumfos collits pels toreros de l'época a pesar de no ser reses fàcils de bregar.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Els bous d'orige Villamarta estan clarament definits per les seues característiques zoomórficas, que beuen de les fonts genètiques de dos castes distintes com són les de Vistahermosa i Vazqueña. Per esta raó, la llegislació espanyola reconeix les singularitats del encaste, establint les següents característiques:[6]
Morfologia
[editar | editar còdic]- Animals fondos, llarcs, be enmorrillados, en terç posterior ben proporcionat i en freqüent incurvamiento dorsolumbar (lordosis).
- Bon desenroll de defenses, a voltes cornalones i astifinos, en mirada expressiva i manifesta papada.
- Predominen les pintes negres, encara que a voltes es donen torrats, castanyers i cárdenos. Com a accidentals destaca la presència de mulatos, chorreados, calceteros, coliblancos, bragados, meanos, jirones, luceros, facados, estrelats i caribellos, entre uns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», noticiasjuridicas.
- ↑ «[2]», diariodesevilla.
- ↑ Car, Diego. «Álvaro Dávila i Agredixca | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ Crespo, Iñigo. «El clapit de Villamarta» (en és). Aplaudiments.és. Consultat el 2020-11-14.
- ↑ García Sánchez, Julián Tomás, (2018). El bou de brega espanyol : castes fundacionals, encaste i ganaderies, p. 574. OCLC 1091712798. ISBN 978-84-16319-66-4.
- ↑ Ministeri de l'Interior. «Real Decret 60/2001, de 26 de giner, sobre prototip racial de la raça vacuna de brega». www.boe.es. Consultat el 2020-11-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encaste Villamarta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.