Enchodus
Enchodus és un gènero extint de peixos de la família Enchodontidae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies de Enchodus eren de tamany chicotet a mijà, i E. zinensis alcançava els 172,2 cm (67,8 polzades) de llongitut. Un dels atributs més notables del gènero són els grans claus en la part frontal de les mandíbules superior i inferior i en els ossos palatinos, lo que li va valdre el renom enganyós d'arenc dents de sabre entre els buscadors de fòssils i els paleoictiòlecs. Estos claus, junt en un cos llarc i esvelt i ulls grans, sugerixen que Enchodus era una espècie depredadora.[2][3]
E. petrosus, en una llongitut estàndar d'al voltant de 76,7 cm (30,2 polzades) i, en ocasions, de més d'1 m (3 peus 3 polzades), es coneix a partir de restants comuns procedents de la formació de Tiza Niobrara, la formació de Tiza Mooreville, la formació Pierre Shale i atres formacions geològiques depositades en el mar interior occidental i la ensenar del Mississipi. Els eixemplars grans d'esta espècie tenien claus de més de 6 cm (2,4 polzades) de llongitut, lo que li donava al seu cràneu una apariència que recordava als peixos d'aigües profundes moderns, com el rap i el peix escurçó. Atres espècies, com E. parvus, eren considerablement més menudes, medint solament alguns cm (unes poques polzades) de llongitut.[2][4][5]
Distribució
[editar | editar còdic]S'han trobat fòssils de Enchodus en tot lo món. En Norteamérica, s'han recuperat restants en la majoria dels estats d'Estats Units en roques fosilíferas del Cretácico Superior, com Kansas, Nebraska, Colorat, Alabama, Mississipi, Geòrgia, Tennessee, Wyoming, Texas, Califòrnia, Carolina del Nort i Nova Jersey. També s'han trobat fòssils en les formacions Agulla i El Doctor de Mèxic, aixina com en les formacions Ashville, Vermillion River i Dinosaur Park, i en Brown Bed Member de Canadà. El tàxon també es coneix d'estrats coetáneos en Mèxic, Amèrica del Sur (formació Santa Lucía de Tiupampan i El Molino en Bolívia, estats de Paraíba, Pernambuco i Sergipe de Brasil, aixina com Argentina, Chile i Perú), Àfrica (Egipte, Marroc, Congo, Angola, Níger i Guinea Equatorial), Orient Mig (Aràbia Saudita, Líban, Israel, Palestina i Jordània), Europa (Anglaterra, França, Països Baixos, Bèlgica, Espanya, Itàlia, Alemània, Suècia, República Checa, Eslovènia, Grècia, Ucrània i Rússia), Índia i Japó. Potencialment, els restants més recents de Enchodus es coneixen des del Eoceno més primerenc de Barmer, Índia. No obstant, també s'ha sugerit que tots els registres posteriors al Cretácico són sol material reelaborado.[1][6][7][8][9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Enchodus» (en anglés). paleobiodb.org. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ 2,0 2,1 «Phylogenetic morphometrics, geometric morphometrics and the Mexican fossils to understand evolutionary trends of enchodontid fishes» (en anglés). Journal of South American Earth Sciences. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Enchodus sp. - The Sabre-Toothed Fish of the Cretaceous» (en anglés). Oceans of Kansas. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «A large, new dercetid fish (Teleostei: Aulopiformes) from the Campanian Bearpaw Formation of Alberta, Canada» (en anglés). Cretaceous Research. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ Everhart, M.J. (2017). [Oceans of Kansas, Second Edition: A Natural History of the Western Interior Siga (Life of the Past) MMM] (en anglés), Indiana University Press, p. 117.
- ↑ «Catalogue of the Fossil Fishes in the British Museum (Natural History): Actinopterygian Teleostomi of the suborders Isospondyli (in part), Ostariophysi, Malnomenes, Percesoces, Hemibranchii, Acanthopterygii, and Anacanthini.» (en anglés). Order of the Trustees. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Lower vertebrates from the Clapix Palaeocene–Earliest Eocene Akli Formation, Giral Lignite Mine, Barmer District, western Índia» (en anglés). Current Science. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Estimating divergence claves of lizardfishes and their allies (Euteleostei: Aulopiformes) and the timing of deep-siga adaptations» (en anglés). Molecular Phylogenetics and Evolution. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «The first Peruvian record of Enchodus (Osteichthyes, Aulopiformes, Enchodontidae) in the Upper Cretaceous Vivian Formation» (en anglés). Andean Geology. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Records of Enchodus (Teleostei, Aulopiformes) from the Cenomanian of Ukraine in the light of European distribution of enchodontid fishes» (en anglés). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen. Consultat el 2025-05-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enchodus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.