Enchufe

Enchufe de tipo C de 2,5 Amperis: clavilla (izq.) i pren corrent (der.), empotrada en paret.

Enchufe de tipo Schuko de 16 A, clavilla (izq.) i tomacorriente o base (der.).

Base de pren doble, en una clavilla conectada

Un enchufe està format per dos elements: clavilla i base, pren de corrent o tomacorriente,que es conecten un a l'atre per a establir una conexió que permeta el pas de la corrent elèctrica.

Este mecanisme forma un circuit elèctric en encaixar el conector mòvil (patilles o pines, generalment dos o tres, en els enchufes domèstics) situat en l'extrem del cable d'un dispositiu, en la base (tomacorriente o enchufe femella) fixada en un alargador, un equip o en una paret de l'edificació.

Enchufe macho o clavilla

Un enchufe macho o clavilla és una peça de material aïllant de la que descollen varetes o mechons metàliques, cridades patilles o pines, que s'introduïxen en l'enchufe femella per a establir la conexió elèctrica. Per lo general, es troba en l'extrem del cable d'un dispositiu. La seua funció és establir una conexió elèctrica en la pren de corrent que es puga manipular en seguritat.

Existixen clavilles de distints tipos i formes, que varien segons les necessitats i normes de cada producte o país, com poden ser les clavilles acodada extraplana, que permet la conexió, en un àngul de 90 graus, de qualsevol cable en aquells llocs a on l'espai és molt reduït, per eixemple, darrere d'un moble o d'un sofà).

Enchufe femella o pren de corrent

El enchufe femella, base o pren de corrent, generalment se situa en la paret, ya siga colocat de forma superficial (“enchufe de superfície”) o empotrat en la paret montat en una caixa (o “pren de corrent empotrat”), sent este el més comú. Com a mínim, consten de dos peces metàliques, que reben als seus homòlogues macho, per a permetre la circulació de la corrent elèctrica. Estes peces metàliques queden fixades a la ret elèctrica per tornells o, actualment en major freqüència, per mig d'unes pletinas plàstiques que, en ser espentades, permeten l'entrada del fil conductor i en deixar d'eixercir pressió sobre elles, unes chapes capturen el fil, impedint la seua eixida.

Base de superfície

La base de superfície, en el passat, ha segut molt utilisat per a instalacions antigues per la seua facilitat d'instalació, al no precisar d'obres. Seguix sent utilisat per a ampliar (a sovint de manera fraudulenta i perillosa) les instalacions principals, normalment del tipo empotrat, per eixes mateixes raons. Existixen llínees de fabricació d'este tipo de producte destinades específicament a llocs rústics o cases antigues, que el seu exterior s'assembla als primers interruptors, i a sovint, fabricats en materials com la porcelana o la baquelita.

Base empotrada

En la base empotrada, la major part del artefacte queda dins de la paret, en un buit perforat, quedant acondicionat per mig d'una caixa metàlica o de material termoplàstic. El cajillo alberga la part de l'enchufe femella a on es conecten els cables.

La part exterior servix per a impedir el contacte en les parts en tensió i per a embellir l'aspecte del artefacte. En l'actualitat, la part exterior ve separada de l'interior, inclús se solen vendre per separat. És important senyalar que existixen, en cada país, estàndarts de mida.