Anar al contingut

Endurantismo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Endurantismo o durantismo, o també teoria de la duració (endurance, en anglés), és una doctrina filosòfica que fa recalcament en la persistència i en l'identitat dels sers. D'acort en el punt de vista endurantista, cada objecte material persistix com a entitat individual tridimensional que està total i invariablement present. «La persistència en tres dimensions significa que un objecte és aixina en este moment, i en el següent i en el següent, i aixina successivament, de manera que tot individu és totalment present en tot moment de la seua existència».[1]

El seu concepte d'un individu com sempre present s'opon al del cridat perdurantismo o cuadridimensionalismo (four dimensionalism, en anglés), en afirmar que un objecte està conformat per una série de fases, estadis o "parts temporals", com els fotogrames d'una película, en lo que d'alguna forma es trenca la cohesió de dita identitat. De fet, alguns filòsofs sostenen que el perdurantismo s'acomoda millor a la teoria de la relativitat.

L'us de "durar" (endure, en anglés) o "perdurar" (perdure) per a distinguir les dos formes en les quals es pot concebre la persistència dels objectes a lo llarc del temps, ve àmpliament explicada pel filòsof David Lewis, en la seua obra On the Plurality of Worlds ("Sobre la pluralitat dels móns", 1986).


Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.bloomu.edu/departments/philosophy/pages/content/hales/articlepdf/endurantism.pdf [1] archivat en Wayback Machine.] Hales i Johnson: Endurantism, perdurantism and Special Relativity en «The Philosophical Quarterly», octubre de 2003