Perdurantismo

El perdurantismo és una teoria filosòfica que tracta de la persistència i de l'identitat. El punt de vista perdurantista defén el fet de que els objectes estan formats per distintes fases o parts temporals, en lo que s'opon al endurantismo, que afirma que cada ser manté la seua individualitat sense fissures o parts en tot moment de la seua existència.

L'us de "durar" (endure, en anglés) o "perdurar" (perdure) per a distinguir les dos formes en les quals es poden concebre la persistència dels objectes a lo llarc del temps, ve àmpliament explicada pel filòsof David Lewis en la seua obra On the Plurality of Worlds ("Sobre la pluralitat dels móns", 1986).

Debat

El debat contemporàneu, no obstant, ha demostrat la gran dificultat de definir en exactitut una i una atra postura. Per eixemple, el treball de Ted Sider de 2001 (vore referències) ha sugerit que, pese a que els objectes del endurantismo poden tindre parts temporals, és més exacte definir el perdurantismo com aquella teoria que defén que els objectes tenen parts temporals en qualsevol moment de la seua existència. Zimmerman (1996) afirma que és insostenible que els autoproclamados perdurantistas mantinguen que el temps és alguna cosa "repugnant" i que a cada interval de temps correspon un subintervalo. Conseqüentment no hi haurà instants, i la definició de Sider deu ser canviada si s'admet este fet.

En l'actualitat, puix, no hi ha una definició de perdurantismo que siga universalment reconeguda. (Vegen-se els treballs de McKinnon (2002) i Merricks (1999)).

Tipos

Els perdurantistas poden dividir-se en dos subgrups. El més clàssic és el dels worm theorists (teòrics del cuc, per lo dels segments), que creuen que un objecte persistent està compost de les parts temporals que conté. Aixina, tots els objectes persistents són cucs cuadridimensionales (quatre dimensions espacials més una temporal) que es prolonguen a lo llarc del espai-temps, i que nos equivoquem en pensar que les escales, les montanyes i la gent són tridimensionals.

La stage theory, o teoria escènica, sosté que cada u, en un moment dau, és idèntic a cada part temporal que ho constituïx, de tal forma que, per aixina dir, yo només existixc en un periodo instantàneu, açò és, que dura un instant. No obstant, hi ha atres parts temporals en atres moments en els que yo d'algun modo em trobe vinculat (Sider parla de modal counterpart relations, açò és, vínculs formals duplicats), com quan va afirmar que una volta vaig ser un chiquet, o que en un futur vaig a ser pensioniste; coses que són certes perque estic vinculat a una part temporal que és un chiquet (existent en el passat) i una part temporal que és un pensioniste (en el futur). Este tipo de teòrics escènics són a voltes cridats "exdurantistas".