Enllaç de coordinació
El enllaç de coordinació o enllaç covalente coordinat, també conegut com a enllaç bipolar,[1] és un enllaç covalente en el que el parell d'electrons necessari per a formar l'enllaç procedix d'un dels àtoms involucrats en l'enllaç, mentres que l'atre àtom solament aporta un orbital buit, en lloc de que cada àtom aporte un electró, com seria en el cas de l'enllaç covalente típic. L'àtom que aporta el parell d'electrons es denomina dador, i el que ho rep, acceptor,[2] per lo que, a voltes, este enllaç també es denomina enllaç dador-acceptor.[3]
Eixemples
[editar | editar còdic]
L'enllaç covalente coordinat es presenta en relativa freqüència en numerosos composts químics. La majoria dels ions de metals de transició o del bloc p, quan es troben en dissolució acuosa, en realitat es troben units a l'aigua per mig d'enllaços de coordinació, en els que l'aigua aporta un parell d'electrons no compartits, presents en l'oxigen, per a formar un acuocomplejo metàlic [M(H2O)n]m+[4]
Típicament un enllaç de coordinació es forma quan una base de Lewis dona un parell d'electrons a un àcit de Lewis.[5] Un eixemple seria la formació del ion amoni (NH4+) a partir del amoniaco (NH3). El amoniaco és una base, tant si es considera la teoria general de Brønsted-Lowry, com la teoria de Lewis. Considerant esta última, el amoniaco dispon d'un parell d'electrons no utilisats en els enllaços N-H. Este parell d'electrons poden ser donados a un hidrogenión (H+), que en haver perdut l'electró té el seu orbital de valència, 1s, buit, formant-se el ion amoni, segons el següent esquema.
La flecha indica que l'enllaç és coordinat, és dir, que els dos electrons necessaris per a l'enllaç els aporta el nitrogen. Despuix de formar-se l'enllaç coordinat, es produïx una reorganisació dels quatre enllaços N-H, de manera que tots ells són equivalents i indistinguibles dels enllaços covalente ordinaris, per lo que, en la pràctica, quan es representa l'estructura de l'amoni, no s'utilisa la flecha de l'enllaç dador-acceptor ni s'indica l'element que aporta els dos electrons.[3]
Atres casos típics de reaccions dador-acceptor, en les que es forma un enllaç coordinat, és la formació de composts d'adició (aductos) entre dos molècules, una de les quals conté un àtom en el parell d'electrons no compartits i l'atra conté un element en orbitales buits, com seria el cas, entre molts, la formació del aducto amoniaco-tricloruro de bor.
Atres eixemples típics d'enllaços coordinats són els que intervenen en la formació complexos químics que són estructures moleculars en les que un àtom central (per lo general un catión metàlic) es troba enllaçat a atres molècules denominades ligandos també estan formats per este tipo d'enllaç. [3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:GoldBookRef
- ↑ Arias, Enrique Battaner (1993). Biomoléculas (en és), Edicions Universitat de Salamanca. ISBN 9788474817584.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Morcillo, J. (1980). «Cap. 7.7. Enllaç covalente coordinat», Temes bàsics de Química, Madrit: Alhambra. ISBN 84-205-0382-7.
- ↑ Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). «Cap. 17.A. Formació de complexos», Fonaments de química analítica, Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6.
- ↑ Gispert, Jaume Casabó i (1997). Estructura atòmica i enllaç químic (en és), Reverte. ISBN 9788429171891.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enlace de coordinación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.