Enllaç simple
En química, un enllaç simple consistix en una lligam entre dos àtoms que involucra dos electrons de valència. És dir, els àtoms compartixen un parell d'electrons a on es forma la lligam.[1] Per tant, un enllaç senzill és un tipo d'enllaç covalente. Quan es compartix, cada u dels dos electrons involucrats ya no està en possessió exclusiva del orbital en el que es va originar. Més be, els dos electrons passen temps en qualsevol dels orbitales que se superponen en el procés d'enllaçat. Com estructura de Lewis, un enllaç simple es denota com AːA o AA, per al qual A representa un element.[2] En la primera interpretació, cada punt representa un electró compartit, i en la segona interpretació, la barra representa abdós electrons compartits en l'enllaç simple.
Un enllaç covalente també pot ser doble o triple. Un enllaç senzill és més dèbil que un de doble o que un de triple. Esta diferència de força pot explicar-se examinant els enllaces components dels que consta cada u d'estos tipos d'enllaços covalente.[2]
Propietats
[editar | editar còdic]Per lo general, un enllaç senzill és un enllace sigma. Una excepció és el enllaç en diboron, que és un enllace pi. En contrast, l'enllaç doble consta d'un enllaç sigma i un enllaç pi, i un enllaç triple consta d'un enllaç sigma i dos enllaços pi. El número d'enllaços de components és lo que determina la disparitat de força. És llògic pensar que l'enllaç simple és el més dèbil dels tres perque consistix únicament en un enllaç sigma, mentres que els enllaços doble i triple consistixen no solament en este tipo d'enllaç component, sino també en a lo manco una lligam adicional.
L'enllaç simple té la capacitat de rotació, una propietat que no posseïxen els enllaços doble i triple. L'estructura dels enllaços pi no permet la rotació (a lo manco no a 298 K), per lo que els enllaços doble i triple que contenen enllaços pi es mantenen per esta propietat. L'enllaç sigma no és tan restrictiu i l'enllaç simple pugues rotar utilisant l'enllaç sigma com a eix de rotació.[2]
Es pot fer una atra comparació de propietats en la llongitut de la lligam. Els enllaços simples són els més llarcs dels tres tipos d'enllaços covalente, ya que l'atracció interatómica és major en els atres dos tipos, doble i triple. L'aument en els enllaços dels components és la raó d'este aument d'atracció a mida que es compartixen més electrons entre els àtoms enllaçats.[2]
Els enllaços simples es donen a sovint en molècules diatómicas, com en els eixemples següents: H2, F2 i HCl.
Els enllaços simples també s'observen en molècules formades per més de dos àtoms. Eixemples d'este tipo inclouen:
Els enllaços simples apareixen inclús en molècules tan complexes com els hidrocarburs més grans que el metà. El tipo d'enllaç covalente en els hidrocarburs és extremadament important en la nomenclatura d'estes molècules. Els hidrocarburs que contenen sol enllaços simples es denominen alcanos. Els noms de molècules específiques que pertanyen a este grup terminen en el sufix -ano. Els eixemples inclouen etano, 2-metilbutano i ciclopentano.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «covalent bonding - single bonds». Chemguide.co.uk. Consultat el 2012-08-12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moore, John W.; Jurs, Peter C., {{{nom2}}} (2011). Chemistry : the molecular science, 4th ed edició, Brooks/Cole Cengage Learning. OCLC 432983823. ISBN 978-1-4390-4930-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enlace simple» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.