Enol
Un enol és un alqueno que posseïx un grup hidroxilo unit a un dels àtoms de carbonos del doble enllaç. A este grup funcional li'l denomina grup enol; encara que és més comú utilisar el terme enol per a referir-se als alquenoles, que el terme alquenol mateix. Els enoles i els grups carbonilo (com les cetones i els aldehits) són, de fet, isòmers; açò és lo que es diu tautomería ceto-enol:
La forma enol és la mostrada en la dreta. Usualment és inestable, no sobreviu molt, i canvia a la forma ceto (a l'isòmer cetona), dibuixada a l'esquerra. Açò es deu a que l'oxigen és més electronegativo que el carbono, i per això té més força el seu enllaç. Un doble enllaç carbono=oxigen és més de dos voltes més forta que un enllace carbono-oxigen simple, pero un enllace carbono-carbono doble no és el doble de fort que dos enllaços simples carbono-carbono sino alguna cosa menys.
Solament en els composts 1,2-dicarbonilos i 1,3,5-tricarbonilos predomina la forma (mona)enol. En este cas és per una resonància i per un pont hidrogen intramolecular que té la forma enol, pero que no pot tindre la forma ceto. Llavors, el propanodial (O=CH-CH2-CH=O) existix més d'un 99% com un monoenol.
La paraula enol deriva de alqueno (o simplement -eno, el seu sufix) i alcohol (o el sufix -ol).
Enoles enchusados
[editar | editar còdic]Quan un enol pert l'Hα (l'Hα és l'H del Cα, i est és el que és veí del C carbonilo), es forma el anión enolato com es mostra a continuació:
Els 1,3 dicarbonilos i 1,3,5 tricarbonilos són lleument àcits, per la forta estabilitat de resonància. Estos aniones enolato són molt preciosos a l'hora de sintetisar alcohols i composts carbonilos molt complexos, com Enol (Adició aldólica). El valor sintètic està donat gràcies a que és nucleofílico, per tindre una càrrega negativa neta.
Enol chus
[editar | editar còdic]Quan el carbonilo d'una aciloína en un hidrogen α disponible presenta tautomería ceto-enol, es interconvierte a un enodiol. Este compost pot formar un segona aciloína regioisomérica:
En química de carbohidrats, la tautomería dels carbonilos en un hidroxilo α es denomina transposició de Lobry de Bruyn–van Ekenstein, en a on la tautomería és catalizada per àcit o bases i es interconvierte una aldosa a cetosa, formant-se un enodiol com a intermediari. Successivament, les cetosas poden ser transformades a 3-cetosas, etcétera. El enodiol també és un intermediari per a la epimerización d'una aldosa o cetosa.[1][2]
Els enodioles són reductors, i en estar conjugats en un carbonilo es definix el grup funcional reductona. Estos composts són donadores d'electrons eficients i l'eixemple biològic clàssic és el àcit ascórbico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Momcilo Miljkovic Carbohydrates: Synthesis, Mechanisms, and Stereoelectronic Effects 2009 (Google books)
- ↑ ANGYAL, S.J.: The Lobry de Bruyn–Alberda van Ekenstein transformation and related reactions, in: Glycoscience: epimerisation, isomerisation and rearrangement reactions of carbohydrates, Vol. 215, (Ed.: STÜTZ, A.E.), Springer-Verlag, Berlin, 2001, 1–14
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.