Anar al contingut

Ensajos d'integritat en fonamentacions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Archiu:Pilotes puntas. caps block 0
Puntes de pilotes al descobert.

Ademés dels métodos directes (inspecció visual, sondeig geotécnico, etc.) existixen diverses tècniques indirectes per a detectar possibles anomalies en les fonamentacions profundes (pilotes i mòduls de pantalla principalment).

Métodos indirectes més estesos

[editar | editar còdic]

Ensaig de transparència sónica (sondes d'ultrasons)

[editar | editar còdic]
Archiu:Diagrafía y 3 caps block 1
Diagrafía en la que s'observa una anomalia i la seua visualisació 3D.

La transparència sónica en fonamentacions profundes o sondeig sónico és un ensaig d'integritat per ultrasons per a fonamentacions profundes i elements de contenció (pilotes i mòduls pantalla principalment) de formigó armat. És el método més precís que existix per a la detecció d'anomalies.

Es basa en la detecció de variacions en la velocitat de propagació d'una ona de compressió que travessa un mig per diferents zones. A distàncies constants, un aument en el temps de propagació correspon a un empobriment de les seues propietats mecàniques. L'ensaig necessita una instrumentació i preparació prèvia, consistent en l'instalació de tubos d'acer solidaris a l'armadura que s'ompliran d'aigua abans de l'ensaig.

Es realisa en un equip portàtil, que inclou un auscultador, un dispositiu de control de profunditat i dos sondes, emissora i receptora. S'introduïxen les mateixes pels tubos, plens d'aigua, i es va registrant la senyal rebuda a mida que pugen. Les senyes s'almagasenen digitalment per al seu posterior tractament.

Per a cada parell de tubos s'obté una diagrafía, que representa la propagació de la senyal en funció de la profunditat. Es pot recórrer a les visualisacions 3D, que permeten analisar en gran precisió els registres obtinguts. En els equips més alvançats s'alcança una resolució vertical d'un centímetro.

La realisació d'este ensaig no destructiu per personal altament especialisat garantisa la seua calitat i permet emetre in situ un alvanç de resultats en una primera valoració de l'estat de l'element auscultado.

Ensaig d'eco (martell convencional)

[editar | editar còdic]

Permet evaluar la llongitut de l'element per la mida del temps transcorregut entre un impacte i la seua reflexió. Es coloca en cap un sensor (generalment un accelerómetro) i es colpeja en un martell convencional. Es deu colpejar sobre formigó sà.

Ensaig d'impedència mecànica (martell en sensor de força)

[editar | editar còdic]
Ensaig d'impedència mecànica en un pilote.
Curva de movilitat d'un pilote.

Detecta possibles anomalies per mig de l'anàlisis de la resposta vibratoria de l'element davant un menut impacte en un martell instrumentat. És un método més complet que la simple detecció d'un eco. L'impedència mecànica és la relació entre la força aplicada i la velocitat registrada en cap. El método es basa en l'analogia en la impedència elèctrica (Força i Tensió) i (Velocitat i Intensitat).

No requerix cap instrumentació prèvia pero sí una menuda preparació del cap de l'element. Es realisa en un equip portàtil, que inclou un auscultador, un martell instrumentat que medix la força de l'impacte i un geófono que medix la resposta en velocitat. El geófono s'acopla correctament per mig d'un compost viscós sobre el cap de l'element, i es colpeja en el seu centre. S'almagasenen digitalment abdós senyals per al seu posterior tractament.

S'obté una curva de movilitat que permet calcular els següents paràmetros:

  • Llongitut (entre el cap i el reflector) que correspon a la profunditat de l'element o a una anomalia,
  • Rigidea que permet quantificar l'interacció element/solc,
  • Admitancia que caracterisa la secció i les propietats mecàniques del material.

L'anàlisis conjunt d'estos tres paràmetros reals i la seua comparació en la resposta teòrica proporciona un diagnòstic precís sobre l'integritat de l'element.


La realisació d'este ensaig no destructiu per personal altament especialisat garantisa la seua calitat i permet emetre in situ un alvanç de resultats en una primera valoració de l'estat de l'element auscultado.

Atres métodos indirectes

[editar | editar còdic]

Ensaig de sísmica paralela

[editar | editar còdic]

S'ampra per a reconéixer fonamentacions generalment antigues. Es colpeja en un martell un punt accessible i solidari de l'element. S'analisa la senyal arreplegada per un hidrófono que es desplaça per un sondeig entubado junt a l'element.

Ensaig sónico “single-hole”

[editar | editar còdic]

Similar a l'ensaig de transparència sónica, encara que abdós sondes s'introduïxen pel mateix tubo. El seu us és llimitat i aporta menys informació que l'ensaig de transparència sónica.

Ensajos elèctrics

[editar | editar còdic]

Servixen per a examinar el recobriment de l'armadura d'un element. Per a això s'analisen els canvis en la resistividad del conjunt element-terreny.

Ensajos nuclears

[editar | editar còdic]

Servixen per a detectar anomalies en la forma i propietats internes de l'element per mig de la detecció de canvis en la seua resposta davant la radiació. Per a això s'introduïxen dos sondes nuclears per uns tubos, de manera similar als ensajos de transparència sónica i “single-hole”.


Referències

[editar | editar còdic]