Enterolobium cyclocarpum

Enterolobium cyclocarpum (Enterolobium cyclocarpum)

Enterolobium cyclocarpum és una espècie d'arbre de l'orde Fabales, família Fabaceae. És un arbre natiu d'Amèrica, de regions tropicals i templades càlides. És una de les dos espècies conegudes com "orella d'elefant" en varis països americans, huanacaxtle, parota, pich, orella d'elefant en Mèxic, conacaste en El Salvador, Guatemala, guanacaste en Hondures, Nicaragua i Costa Rica, corotú en Panamà i atres parts, carito orejero, piñón d'orella o caracaro en Colòmbia i carocaro en Veneçola. És una espècie maderable i a voltes s'usa com a arbre de ornato. És l'arbre nacional de Costa Rica des del 31 d'agost de 1959, a on se li identifica ademés com a símbol de la província de Guanacaste.

Etimologia

El nom comú de «arbre de guanacaste» és una denominació provinent de dos paraules de l'idioma náhuatl: quauh, arbre i nacastl, orella, referint-se a la forma del seu frut, que recorda una orella humana.

El nom del gènero al que pertany, Enterolobium, ho va descriure Carl Friedrich Philipp von Martius.

L'arbre es coneix per diversos noms comuns en varis països. En el cas particular de Mèxic és a on hi ha més abundància d'apelatius segons la regió: agucastle, ahuacashle, bisayaga (zapoteco istmeño), cuanacaztle, nacashe, nacaste, nacastillo, nacastle, nacaztle (Oax.); cascabel, cascabel sonaja (Tamps.); cuanacaztli, cuaunacaztli (l. náhuatl); juana costa (nom comercial); nacaxtle, orejón (Vore., S.L.P.); pich (Yuc.); piche (Tab.); cuytátsuic (l. popoluca, Vore); guanacaste, huanacaxtle, huienacaztle, huinacaxtle, huinecaxtli (Sense.); lash-matz-zi (l. chontal, Oax.); ma-ta-cua-tze, mo-cua-dzi. mo-ñi-no (l. chinanteca, Oax.); shma-dzi (l.chontal, Oax.); nacascuahuitl; parota (Mich., Gro., Jal., Col.); tutaján (l. mixteca, Oax.); pich (en la península de Yucatán); ya-chibe (l. zapoteca, Oax.) i tiyuhu (l. huasteca, S.L.P.).

En atres països de la regió: corotú (Panamà); guanacaste (Espanya, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica); guanacaste blanc, jarina o curú (Costa Rica); guanacaste d'orella o tuburus (Nicaragua); guanacaste negre (Hondures, Nicaragua); pit (Guatemala); conacaste (Espanya, Guatemala, el Salvador) i tubroos (Belize). En Espanya, a on és una espècie introduïda, també se li coneix com conacaste negre i car femella.

Descripció

És un arbre molt alt i molt ample que es relaciona en la presència d'un riu baix dels seus grans troncs, per lo que a sovint té l'apariència d'un samán, del que es diferencia per ser més alt i obert, és dir, menys achaparrado i també pels seus fruts. El frut en llegum té forma de círcul helicoidal, de modo que l'àpiç toca casi en la base. El tronc pot alcançar 16 dm d'ample, i hi ha eixemplars de 4 m de diàmetro. Alcança altures de 16 a 28 m en una gran expansió de la brancada. Les fulls recorden al tamarindo.

Forma

Arbre gran i cridaner, caducifolio, de 20 a 30 m (fins a 45 m) d'altura, en un diàmetro a l'altura del pit fins a de 3 m.

Copa/fulls

Copa hemisfèrica. El fullage és abundant, donant a l'àmplia copa una forma més ampla que alta. Lliure de competència per la llum pot alcançar grans diàmetros.

Fulls bipinnadas en quatre a quinze parells de pinnas opostes, medixen de 15 a 40 cm de llarc; folíols numerosos (quinze a trenta parells per pinna) de color vert lluent que es pleguen durant la nit.

Tronc/branques

Tronc dret i a voltes en chicotets contraforts en la base. Branques ascendents.

Corfa

Externa plana a granulosa i a voltes llaugerament fisurada, grisa clara a grisa pardusca, en abundants lenticelas allargades, suberificadas, dispostes longitudinalmente. "Interna" de color crema rosat, granulosa, en exsudat pegajoso i dulzón. Gruixa: 2 a 3 cm.

Flor(és)

En menudes cabezuleas pedunculadas axilars, d'1,5 a 2 cm de diàmetro, sobre pedúnculs d'1,5 a 3,5 cm de llarc. Flores actinomórficas, cáliz vert i tubular; corola verda clara, de 5 a 6 mm de llarc.

Frut(s)

Frut característic de l'espècie. Consistix en una baïna circular indehiscente, de 7 a 15 cm de diàmetro, aplanada i enroscada, leñosa, moreno obscura, lluenta, de sabor dolç. Conté de dèu a quinze llavors.

Llavor(s)

Llavors grans, ovoides i aplanadas, de 2,3 per 1,5 cm, morenes i lluentes en una llínea pàlida en la forma del contorn de la llavor, rodejades per una polpa esponjosa i fibrosa d'olor i sabor dolç. Presenten una testa extremadament dura que impedix la germinació fins que una modificació estructural permeta l'hidratació de l'embrió.

Raïl

Sistema radical extens i profunt.

Sexualitat

Hermafrodita.

Número cromosòmic

2n = 26.

Germinació

Les llavors de Enterolobium cyclocarpum (conegut comunament com guanacaste) són relativament fàcils de germinar, en un temps estimat de tres a quatre semanes en condicions naturals, o d'una a dos semanes en assistència.

Per a accelerar el procés de germinació, una tècnica comuna consistix en sumergir les llavors en aigua hervir durant 30 a 45 segons, retirar-les de colp i repent i colocar-les en aigua freda. Este tractament tèrmic ajuda a ablanir la coberta externa de la llavor. Posteriorment, es recomana sembrar-les a una profunditat d'aproximadament 2 cm en un substrat ben drenado o arenenc, i regar-les una volta al dia fins que la plántula alcance una altura de 10 cm.

Una atra tècnica efectiva consistix en lijar suaument la part lateral clara de la llavor en una llima menuda, anant en conte de no danyar l'embrió. Després, es pot aplicar el mateix tractament d'immersió en aigua calenta per uns segons. El canvi brusc de temperatura provoca microfracturas en la coberta de la llavor, facilitant l'absorció d'humitat per part de l'embrió.

Una opció menys recomanada és fracturar la llavor en un colp de martell, ya que existix un alt risc de danyar l'embrió internament, lo que pot impedir una germinació saludable.

Distribució

Originària d'Amèrica tropical. S'estén des de l'oest i sur de Mèxic a través de Centroamérica fins al nort de Sudamérica (Veneçola i Brasil). També se li troba en Jamaica, Cuba, Trinitat i Guyana. Ha segut introduïda a atres regions tropicals. Es desenrolla en regions costeres i a lo llarc de rius i rieres. El seu hàbitat propici és de baixa elevació (per baix dels 500 m). Presenta el seu millor desenroll en els sols coneguts com vertisol pélico i vertisol gleyco (FAO). Sols: arenenc-arcilloso, arenenc, negre.()

Usos

• Adhesiu [exsudat (làtex)]. Gomes.
• Artesanal [fusta]. Espècie maderable d'importància artesanal. S'elaboren joguets i artículs tornejats.
• Combustible [fusta, frut]. Carbó. Els fruts madurs contenen un suc gomo-resinoso que mesclat en la polpa del mateix prèviament macerada servix per a fabricar aglomerados de carbó. Produïx bona llenya molt usada en les llars i indústries rurals. Un dels beneficis més importants és la llenya. Té un poder calòric de 18 556 kj/kg, lo que l'ubica com a espècie recomanada com a font energètica.
• Comestible [llavor]. Espècie susceptible d'aprofitar-se com a futur recurs alimentici. La composició d'aminoàcits de la llavor és comparable a la d'algunes #farina com la de blat. L'armela ( posseïx dèsset aminoàcits. Les llavors es mengen torrades i són tan alimentícies com els frijoles. Riques en proteïnes (32 a 41 %). Contenen ferro, calcio, fòsfor i 234 mg d'àcit ascórbico. En alguns llocs es consumixen les llavors en salses i sopes i com a substitut de café. En Colòmbia, sobretot en la costa Atlàntica, es fan dolces en la llavor especialment en l'época de Semana Santa.
• Construcció [fusta]. Construcció rural.

• Curtiente [corfa, llavor, frut]. El tanino s'utilisa per a curtir pells.
• Forrajero [talle jove, frut, llavor, full]. Excelent arbre forrajero. Les llavors contenen 36 % de proteïna. S'ampren com forraje i complement alimentici per a ganado vacú, porcí, caprino i equí. S'aprofita per mig de ramoneo i cort de branques. Per l'altura de l'arbre no és molt apetit pel ganado vacú.
• Implementos de treball [fusta]. Implementos agrícoles.

• Maderable [fusta]. Fusta serrada, lambrín, chapa i triplay, panels, carretas, rodes, fusteria i ebanisteria, fabricació de canoas i embarcacions llaugeres per ser molt resistent a l'aigua, mobles, acabats d'interiors, adolixques. Algunes persones són alèrgiques a la pols de la fusta, el qual té una olor desagradable i alguna cosa picante.
• Medicinal [corfa, tronc (exsudat), corfa, raïl, frut]. La corfa s'usa en infusions o en baïnes per a curar el alforre o sarpullido; és depurativa. La goma que exuda el tronc (“goma de car”) és amprada com a remei per a la bronquitis i el refredat en vàries parts del país. Els fruts verts són astringentes i s'utilisen en casos de diarrea.
• Raïl: gálico sanguíneu.
• Melífera [flor]. Apicultura.
• Saponífera [frut (baïna)]. La polpa de les baïnes verdes s'usa com a substitut del sabó per a llavar roba (produïx saponinas).
• Us domèstic [fusta]. Utensilis de cuina. La seua fusta presenta gran durabilitat i és fàcil de treballar.

Propietats

En els estats de Mèxic, Sonora i Veracruz, s'ampra esta planta en padecimientos respiratoris com resfríos i bronquitis, ademés d'utilisar-se com antigripal. Els remeis es preparen en diverses parts de la planta com els fruts, la goma i la corfa, (en aixarop) aixina com l'extracte de la planta.

També s'usa contra les hemorroides, el glico sanguíneu, la diarrea, com depurativo i per a la bona digestió.

Història

En el XVI, Martín de la Creu li adjudica els següents usuaris: ”el que administra la República” ”el viager”. El Còdex Florentino reporta: ”presa per al que escopinya sanc i per als que tenen tancada la cambra” (estrenyiment). Francisco Hernández de Toledo indica: ”es prepara en ell una tinta molt bona i s'agrega el cacaóatl per a tonificar les entranyes”. A finals del mateix sigle, Juan de Cárdenas menciona: ”Agregada al chocolate dona bona olor, fragància i suavitat i com tota medicina aromàtica de la seua naturalea siga cordial, esta beguda reforça i conforta la virtut vital ajudant a engendrar esperit de vida. Té parts estètiques i confortativas, per mig de tot lo que conforta el fege, ajuda a la digestió de l'estòmec, destirpando tota ventosidad i mals #humor que en sí tinga l'estòmec i açò també fa en certes parts sotils que té, per mig de les quals provoca el menstruo i l'orina”.

Més informació la trobem fins a el XX, quan Maximino Martínez la cita com: anticatarral, contra la bronquitis i hemorroides.

Química

En la corfa del talle s'han detectat els triterpenos àcit betulínico i veracruzol; el àcit machaerínico en la planta completa, i en la polpa del frut, lactona.

Farmacologia

Es va comprovar activitat antibacteriana en un extracte metanólico del talle de la planta front a les espècies Escherichia coli i Staphylococcus aureus.

Taxonomia

Enterolobium cyclocarpum va ser descrita per (Jacq.) Griseb. i publicat en Flora of the British West Indian Islands 226. 1860.

Sinònims

• Albizia longipes Britton & Killip
• Enterolobium cyclocarpa (Jacq.) Griseb.
• Feuilleea cyclocarpa (Jacq.) Kuntze
• Inga cyclocarpa (Jacq.) Willd.
• Mimosa cyclocarpa Jacq.
• Mimosa parota Sesse & Moc.

• Pithecellobium cyclocarpum (Jacq.) Mart.
• Prosopis dubia Kunth
• Prosopis dubia Guill. & Perr.

En la cultura popular

L'arbre de guanacaste apareix en el logotip del Institut Nacional de Segurs, asseguradora estatal de Costa Rica.

A partir de l'any 2011, a l'arbre de guanacaste apareix retratat en el revers dels billets de ₡1.000 de Costa Rica, junt en un atre símbol nacional d'este país centroamericano, el Venado Coa Blanca.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
5. Fonts Clars, A. F., T. B. Miranda Gonzáles, A. Araujo Murakami, L. I. Cayola Pérez, M. J. Macía & P. M. Jørgensen. 2009. Novetats florísticas de la regió Madidi, La Pau, Bolívia. Revista Soc. Boliv. Bot. 4(2): 293–313.
6. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
7. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
8. Holdridge, L. R. & L. J. Poveda Álvarez. 1975. Arbres Costa Rica 1: i–xiii, 1–546.
9. Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.