Epicrates crassus
La boa arc iris del tancat (Epicrates crassus), també cridada boa arc iris misionero o boa arc iris paraguayana, és una espècie de serp terrestre de la família de les boes (Boidae). Habita en regions càlides d'Amèrica del Sur.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Durant llarc temps es creïa que el gènero Epicrates presentava solament una espècie continental, Epicrates cenchria, distribuïda en les porcions continentals d'Amèrica del Sur i Central, des de Nicaragua a l'Argentina ademés de les illes de Trinitat i Tobago i Margarita.[1] D'esta manera, este tàxon va ser classificat solament com una de les seues subespecies, pero com a resultat d'una revisió de tots els components d'este complex basat en un anàlisis de la variació morfològica, patró de color merísticos i caràcters morfométricos,[2] recolzat per atres anàlisis filogenético i de models ambientals,[3] varen ser reconegudes cinc espècies: I. cenchria, I. crassus, I. maurus, I. assisi, i I. alvarezi; per lo que d'acort en els moderns apanys taxonómicos, hui li l'integra en la seua pròpia espècie.
- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1862 pel herpetólogo nortamericà Edward Drinker Cope.[4]
- Localitat tipo
La localitat tipo és: «Cadosa, riu Paraná, Paraguay, Amèrica del Sur». En 1954 Amaral no va conseguir ubicar dita localitat, per #lo que la va corregir per Gardosa,[5] localitat que Waller et. al. tampoc varen conseguir situar.[6]
- Eixemplar tipo
L'eixemplar tipo és: USNM 12413. Es conserva, sumergit en etanol, en la Divisió d'Amfibis i Reptils del Departament de Zoologia de Vertebrats del Museu Nacional d'Història Natural, de l'Institut Smithsoniano.
Característiques diagnòstiques
[editar | editar còdic]Tant els jovenils com els adults, es diferencien dels de I. cenchria, I. maurus i I. alvarezi per tindre la regió dorsal en un color de fondo clar a marró obscur, i per tindre 45 escamas subcaudales. Es distinguix de I. cenchria i I. alvarezi per tindre la cresta parietal a penes visible, i per la reducció del procés del vómero alar; ademés es diferencia de I. alvarezi per tindre hemipenes invertits bifurcados despuix de la sèptima subcaudal. De I. assisi se separa per tindre lòbuls llaugerament més menuts que el cos hemipenial (aproximadament dos voltes més llarc que ample), per lòbuls llaugerament claviformes, i per tindre generalment 245 escamas ventrales.
- rencs de escamas dorsals al mig cos: menys de 46;
- subcaudales 34 a 45;
- color de fondo dorsal: rajola, ocre o rojós;
- a cada costat del coll presenta una llínea llongitudinal clara.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en Brasil des de les capçaleres dels afluents australs del ric Amazones (latitut 13°S) cap al sur, en tots els estats del centre del país: Rondônia, Tocantins, Pará, Goiás, Mate Grosso, Mate Grosso do Sul, Mines Gerais, São Paulo, fins a Paraná; estant citada també para Riu Gran del Sur.
També habita en el Paraguay, Bolívia —fins al pedemonte andino— i el nordest de l'Argentina.
És característica d'ambients oberts, en especial del tancat brasileño.[7] Per una atra part, la mata atlàntica també s'indica com un hàbitat adequat.[3] Es distribuïx també pel Paraguay oriental,[6] i en el noreste de l'Argentina,[8] constituint el llímit austral del seu geonemia global, a on és molt escassa, en pocs registres i una distribució molt restringida en el noreste de la mesopotamia en la província de Missions, en una estreta faixa de 250 km de llarc que contornea el llitoral del riu Alt Paraná. Allí preferiria habitar en formacions obertes i no en plena selva.
Característiques i comportament
[editar | editar còdic]Esta espècie és denominada comunament boa arcoíris donat la resplandor multicolor que mostra el seu cos quan és exhibit als rajos del sol. La seua llongitut generalment ronda els 2 m, en el cas de les femelles adultes. És un animal nocturn de costums tímides. S'alimenta especialment de menuts mamífers; complementa la seua dieta en aus.
És més curta, grossa, cilíndrica i massiça que Epicrates alvarezi. La seua llongitut generalment no supera els 120 centímetros, en el cas de les femelles adultes.
- Costums
És un animal nocturn de costums tímides. S'alimenta especialment de menuts mamífers; complementa la seua dieta en aus. Mata per constricció. És voluminosa, llenta i fàcilment irritable. Deambula pel sol, encara que trepa als arbres quan s'enfronta a un potencial perill.[9]
- Reproducció
La seua reproducció és vivípara. Les còpules es presenten en la primavera, durant el corteig, el mascle frega a la femella en els espolones que posseïx a abdós costats de la cloaca, en l'objectiu d'estimular-la. Durant l'estiu es produïx la gestació, la qual dura 5 mesos, fins que en març pare un promig de 8 crío, d'uns 30 centímetros de llarc.[9]
Conservació
[editar | editar còdic]És caçada pel seu cuiro, encara que majorment li la mata pel temor que generen totes les serps, especialment les grans. Sofrix pels desmontes del seu hàbitat natural, i la trasformación del seu ecosistema en terres de cultiu o per a la ganaderia intensiva.
La chicoteta regió que habita en l'Argentina es troba afectada per la creixent urbanisació i per les explotacions agropecuarias i plantacions forestals, existiendocon profunda alteració i pèrdua del seu hàbitat. Els eixemplars trobats varen ser morts per lugareño o colectados en camins per haver segut víctimes de atropellamientos per vehículs. Ademés d'estes problemàtiques, se suma el fet de ser buscada per al mascotismo. En eixe país està considerada en la categoria de: «En Perill».[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ McDiarmid R. W., Campbell J. A., and Touré T. (1999). Snakes Species of the World: A Taxonomic and Geographical Reference, Vol. 1. Washington D.C.: The Herpetologist's League. 511 p.
- ↑ Passos, P. and Fernandes R. (2008). Revision of the Epicrates cenchria complex (Serpentes: Boidae). Herpetological Monographs 22: 1–30.
- ↑ 3,0 3,1 (2011).PLoS ONE.6(9)
- ↑ Cope, I. D. (1862). Catalogues of the Reptils Obtained during the Explorations of the Parana, Paraguay, Vermejo and Uraguay Rivers, by Capt. Thos. J. Page, O. S. N.; And of Those Procured by Lieut. N. Michler, O. S. Top. Eng., Commander of the Expedition Conducting the Survey of the Atrato River. Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia. 14 (9): 349.
- ↑ Amaral, A. do (1954). Contribuicao ao conhecimento dos ofidis neotropicos. XXXVII. Sub-espècies de Epicrates cenchria (Lineu, 1758) Instit. Butantan, Sao Paulo, Mem. 26: 227-247.
- ↑ 6,0 6,1 Waller T., Micucci P. A., & Palumbo I. B. (1995). Distribució i conservació de la família Boidae en el Paraguay. Asunción: Secretaria CITES i TRAFFIC Sudamérica. 98 p.
- ↑ Vitt, L. J.; Caldwell, J. P.; Colli, G. R.; Garda, A. A.; Mesquita, D. O.; França, F. G. R. i Balbin (2002). Um guia fotogràfic dos répteis i anfíbios dona região do Jalapão no Tancat brasileiro. Norman, Oklahoma: Special Publications in Herpetology. Sant Noble Oklahoma Museum of Natural History.
- ↑ Williams, J. D. & Francini, F. (1991). A checklist of the Argentine snakes. Boll. Mus. reg. Sci. nat. Torino 9 (1): 55-90.
- ↑ 9,0 9,1 Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna Argentina amenaçada. Tom 1. Problemàtica ambiental, Amfibis i Reptils, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 320. ISBN 978-950-24-1254-2.
- ↑ Giraudo, A. R.; Arzamendia, V.; Rivera, P. C.; Chiaraviglio, M.; Vaig donar Coa, V.; Cardozo, G. (2012). Epicrates crassus Cope, 1862. Boa arc iris misionero. En: Categorisació de l'Estat de Conservació de la Herpetofauna de la República Argentina. Ficha dels Tàxons. Serps. Quaderns de Herpetología 26 (Supl. 1): 332.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Epicrates crassus en Wikispecies.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Epicrates crassus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Epicrates crassus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.