Anar al contingut

Epicrates maurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
boa tornasol (Epicrates maurus)


La boa tornasol, boa d'acer, boa chocolate o boa arc iris colombiana (Epicrates maurus) és una espècie terrestre del gènero Epicrates, de la família de les boes en el suborden de les serps. Habita en regions càlides del sur d'América Central i el noroest d'Amèrica del Sur.


Taxonomia

[editar | editar còdic]

Durant llarc temps es creïa que el gènero Epicrates presentava només una espècie continental, Epicrates cenchria, distribuïda en les porcions continentals d'Amèrica del Sur i Central, des de Nicaragua a l'Argentina ademés de les illes de Trinitat i Tobago i Margarita.[1] D'esta manera, este tàxon va ser classificat només com una de les seues subespecies, pero com a resultat d'una revisió de tots els components d'este complex basat en un anàlisis de la variació morfològica, patró de color merísticos i caràcters morfométricos,[2] recolzat per atres anàlisis filogenético i de models ambientals,[3] varen ser reconegudes cinc espècies: I. cenchria, I. crassus, I. maurus, I. assisi, i I. alvarezi; per lo que d'acort en els moderns apanys taxonómicos, hui li l'integra en la seua pròpia espècie.

I. maurus inclou al tàxon descrit de l'illa de Marajó: I. c. barbouri.

Descripció original

Esta subespecie va ser descrita originalment en l'any 1849 pel zoólogo anglés John Edward Gray.[1]

Localitat tipo

La localitat tipo és: "Veneçola" sense localisació exacta. L'holotip és l'eixemplar: NHM 1946.1.10.40.

Distribució geogràfica i subespecies

[editar | editar còdic]

Esta espècie es distribuïx en regions càlides del sur d'América Central i el noroest d'Amèrica del Sur. Ho fa per mig de 2 subespecies:

Característiques i hàbits

[editar | editar còdic]

Esta espècie és denominada comunament boa arcoíris donat la resplandor multicolor que mostra el seu cos quan és exhibit als rajos del sol. La seua llongitut generalment ronda els 2 m, en el cas de les femelles adultes. És un animal nocturn de costums tímides. S'alimenta especialment de menuts mamífers; complementa la seua dieta en aus. És caçada pel seu cuiro, encara que majorment li la mata pel temor que generen totes les serps, especialment les grans. Sofrix pels desmontes del seu hàbitat natural, i la trasformación del seu ecosistema en terres de cultiu o per a la ganaderia intensiva.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 McDiarmid R. W., Campbell J. A., and Touré T. (1999). Snakes Species of the World: A Taxonomic and Geographical Reference, Vol. 1. Washington D.C.: The Herpetologist's League. 511 p.
  2. Passos, P. and Fernandes R. (2008). Revision of the Epicrates cenchria complex (Serpentes: Boidae). Herpetological Monographs 22: 1–30.
  3. (2011).PLoS ONE.6(9)
  4. Matz, G. (2004). Epicrates maurus Gray, 1849 description dones sous-espéces. Situla 10: 2–9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Epicrates maurus en Wikispecies. Commons