Epsomita
La epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratado (MgSO4 · 7H2O). El seu nom prové de la localitat d'Epsom (Surrey, Gran Bretanya), en a on des de fa temps són coneguts els depòsits d'este mineral associats a les aigües minerals.
Descobriment i ocurrència
[editar | editar còdic]La epsomita es forma com incrustaciones o eflorescèncias en parets de cavernes de pedra calcàrea i també en fustes i murs en mines, rara volta com a depòsits de fumarolas volcàniques o en llits en capes d'evaporita. Va ser descrita sistemàticament en 1806 prop d'Epsom, Surrey, Anglaterra, localitat per la que va ser nomenada. Es troba en associació en melanterita, algeps, halotriquita, pickeringita, alunógeno, rozenita i mirabilita.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]
Encara que el seu color és blanc, la epsomita a sovint apareix coloreada en una varietat de tons per la presència d'impurees. Estes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganeso i zinc; el color rosa es relaciona en la presència de cobalt mentres que el vert s'associa a la del níquel. Forma una série completa en la goslarita (ZnSO4 · 7H2O) i la morenosita (NiSO4 · 7H2O).
La epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarc i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, i finalment forma un agregat pulverulento que es desfà fàcilment. Per esta raó deu ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només en alcohol. Cristaliza en el sistema ortorrómbico.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Epsomita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.