Halotriquita

Halotriquita

La halotriquita és un mineral de la classe dels minerals sulfat, i dins d'esta pertany al cridat "grup de la halotriquita". Va ser descoberta en 1839 pel geólogo alemà Ernst Friedrich Glocker (1793-1858) i el seu nom ve del llatí halotrichum, que significa "cabellam de sal", en alusió al seu característic hàbit. Sinònims poc usats són: alotriquita, sal capilar, alum de ferro o alum de ploma.

Característiques químiques

Este alum un sulfat molt hidratado de ferro i alumini, sent l'equivalent en ferro de l'apjohnita, un atre mineral també del grup de la halotriquita pero com manganeso.

Hàbit fibroso.

Forma una série de solució sòlida en la pickengerita (MgAl₂(SO₄)₄·22H₂O), en la que la substitució gradual del ferro per magnesi va donant els distints minerals de la série.

Formació i jaciments

Es troba en forma de inflorescència en jaciments minerals de sulfur exposts al ras, aixina en zones d'oxidació de carbó en pirita, en acumulacions persistents en àrees de clima àrit.

També s'ha trobat en forma de precipitat al voltant de les fumarolas volcàniques.

Es troba àmpliament distribuït per tot lo món, encara que a on apareix ho fa en cantitats molt chicotetes per lo que no es pot dir que siga important com mena del ferro en mineria.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: melanterita, copiapita, algeps, epsomita o alunógeno.