Anar al contingut

Equació química

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una equació química és la descripció simbòlica d'una reacció química (és dir, com es representa de forma escrita, per mig de símbols, un procés químic de la naturalea). Mostra les substàncias que reaccionen (cridades reactius) i les substàncies que s'originen (cridades productes).[1] L'equació química ajuda a visualisar més fàcilment els reactius i els productes. Ademés, es poden ubicar els símbols químics de cada u dels elements o composts que estiguen dins de la equació i poder balancejar-los en major facilitat.

En 1615 Jean Beguin va publicar Tyrocinium Chymicum, un dels primers treballs escrits sobre química, en a on va escriure la primera equació química de l'història.[2]

Requisits per a una equació química

[editar | editar còdic]

Una equació química deu satisfer una série de lleis, de forma simultànea:[3][4]

Note's que no s'especifica que el procés en qüestió puga ocórrer realment en la naturalea o el laboratori. Per eixemple, l'equació química global de la formació de l'aigua gaseosa, a partir de les substàncies dihidrógeno i dioxígeno (presentada posteriorment), en realitat ocorre en una série de passos intermijos (denominats mecanisme de reacció), corresponent-se en la successió de reaccions químiques que ocorren per a produir el producte donat.

Estructura

[editar | editar còdic]

Una equació química (vore un eixemple més avall) consistix en una llista de reactius (les substàncies de partida) en el costat esquerre, una símbol de flecha, i una llista de productes (substàncies formades en la reacció química) en el costat dret. Cada substància s'especifica per mig de la seua fòrmula química, opcionalmente precedida d'un número cridat coeficient estequiomètric.[5]. El coeficient especifica quàntes entitats (per eixemple, molèculas) d'eixa substància intervenen en la reacció sobre una base molecular. Si no s'escriu explícitament, el coeficient és igual a 1. Les substàncies múltiples en qualsevol costat de l'equació estan separades entre sí per un signe més.

Com a eixemple, l'equació per a la reacció d'àcit clorhídric en sodi pot denotar-se:

2HCl+2Na2NaCl+HA2

Ya que les fòrmules són prou simples, esta equació podria llegir-se com "dos H-C-L més dos N-A rendiments[6] dos N-A-C-L i H dos". Alternativament, i en general per a les equacions que impliquen productes químics complexos, les fòrmules químiques es lligen utilisant nomenclatura IUPAC, lo que podria verbalizar esta equació com "dos molècules d'àcit clorhídric i dos àtoms de sodi reaccionen per a formar dos unitat de fòrmulas de clorur de sodi i una molècula de gas hidrogen."


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:GoldBookRef
  2. Crosland, M. P. (1959). «The use of diagrams as chemical 'equations' in the lectures of William Cullen and Joseph BlackAnnals of Science, Vol 16, No. 2, Juny.
  3. R, Petrucci. et al. (2011). Química General (10° ed). Madrit: PEARSON EDUCATION, S.A.. pp.35,255
  4. F, Carey. (2006). Química orgànica (6ta ed). Mèxic: The McGraw-Hill Companies, Inc. p.34
  5. No confondre en una cantitat relacionada cridada número estequiomètric.
  6. Que no deu confondre's en rendiment (química), una quantificació de l'eficiència de síntesis.