Anar al contingut

Era astrológica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La era astrológica, en astrologia, és un periodo de temps que es correspon en el desplaçament en 30 graus d'arc de l'eix terrestre pel fenomen de la precesión dels equinoccios, equivalents a un més del any platònic o cicle equinoccial, és dir el periodo que tarda la precesión de la Terra en donar un regrés complet de 360° lo que ocorre en aproximadament 25920 anys.[1] En atres paraules, és el periodo de temps durant el qual, el punt vernal creua per una de les 12 constelacions del zodiaco. Per la precesión dels equinoccios, el Sol es mou cap a arrere a través dels dotze signes del zodiaco a la velocitat aproximada d'un grau d'espai cada 72 anys, i a través de cada signe (30 graus d'espai) en uns 2160 anys,[2] i en torno de tot el círcul o cicle equinoccial en uns 25920 anys. El valor del desplaçament solia redonejar-se a 72 anys en la lliteratura esotèrica dels anys 1930, lo que carreja un error de 144 anys.[3] La precesión dels equinoccios és deguda a que la Terra gira sobre un eix que no és estacionario. Est posseïx un moviment llent i oscilante, similar al d'un trompa o peonza que ha perdut part de la força en que va ser llançat, descrivint aixina un círcul en l'espai. Per este moviment oscilante, el Sol no creua l'Equador (punt vernal) pel mateix lloc tots els anys, sino una miqueta més arrere en cada ocasió, i d'ahí el terme de "precesión dels equinoccios", perque l'equinoccio "precedix".[4]

Àngul de Precesión.

Sustente astronòmic

[editar | editar còdic]

En astronomia, un equinoccio és un moment en el temps (no tot el dia) que el Sol es pot observar directament sobre l'equador terrestre. Es produïxen al voltant del 20 de març i 23 de setembre de cada any.

Hi ha dos equinoccios durant l'any: el equinoccio de primavera i el equinoccio d'autumne (respecte a l'hemisferi nort), són dos dies en els que la nit i el dia tindran la mateixa duració.

Hemisferi Nort Hemisferi Sur Atres noms
equinoccio de primavera equinoccio d'autumne punt Aries, punt γ, punt vernal
equinoccio d'autumne equinoccio de primavera punt Lliura, punt ω, punt hiemal

En astronomia, la precesión dels equinoccios és un fenomen real pel canvi llent i gradual en l'orientació de l'eix de rotació de la Terra, que, com el bamboleo d'una trompa o peonza; induït per la gravetat traça un con en un cicle d'aproximadament 25776 anys.[5]

Òrbita de la Terra en el Sol en el centre. Les posicions de la Terra a l'esquerra i la dreta corresponen als solsticis. Les dos del centre corresponen als equinoccios. Les dates en les que ocorren els solsticis i equinoccios varien d'un any a un atre aproximadament més menys un dia.

Per a l'astrologia sideral, l'any inicia al voltant del 21 de març en l'equinoccio de primavera. Per la precesión de l'eix terrestre la figura aparent o constelació que es veu des de la Terra com a fondo del punt vernal es mou en la mateixa mida de 1° cada 71.6 anys. Quan es va inventar l'astrologia el punt vernal tenia com a fondo a la constelació de Aries, d'ací que el punt vernal es conega també com punt Aries, mentres que al equinoccio d'autumne per a l'hemisferi nort se li coneix com punt Lliura (la constelació diametralment opost a Aries).[3]

De tal sòrt que a cada 30° d'arc li correspon una de les 12 constelacions tradicionals del zodiaco, aixina quan es va inventar l'astrologia es diu ocorria l'Era de Aries, actualment el punt vernal transita sobre Piscis, per lo que es diu que estem en l'Era de Piscis, i la següent era relativament propenca és la d'Aquari a la que entraríem al voltant de l'any 2148.[6]

Cal aclarir que encara que la teoria sobre les eres astrológicas es considera fonamentada en nocions astronòmiques sobre el moviment del Sol a través dels dotze signes del zodiaco per la precesión dels equinoccios, l'idea de l'influència astral que este fenomen de paralaje astronòmic tindria sobre la humanitat, marcant un canvi que ya s'estaria escomençant a notar i que duria associat un temps de prosperitat, abundància i pau, sostinguda en les seues variants per diversos moviments esotèrics i d'ocultisme, carix totalment de fonament científic.

A finals de el XX i principis de el XXI, l'astronomia moderna ha adquirit majors i més precisos detalls sobre els moviments de la Terra com Bamboleo de Chandler, els Ànguls de Euler i la Nutación, fenomens íntimament associats en la precisió de l'eix terrestre que podrien posar en dubte les creències metafísiques associades al moviment axial terrestre.[7]

L'era d'Aquari

[editar | editar còdic]

Archiu:Era-aquarius-ES.ogv

Artícul principal → Era d'Aquari.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. El valor actual del desplaçament és de 50,290966" per any, o al voltant de 1° cada 72 anys. Per lo tant: 72 anys/graus x 360 graus = 25920 anys. «U.S. Naval Observatory (1900 to 2002). The American Ephemeris and Nautical Almanac, Astronomical Almanac (1981 to 2002) ».
  2. Pel següent càlcul: 71.6 anys/graus x 30 graus = 2169 anys. «U.S. Naval Observatory (1900 to 2002). The American Ephemeris and Nautical Almanac, Astronomical Almanac (1981 to 2002) ».
  3. 3,0 3,1 Dickinson, Terence (1987). «Exploring the Night Sky: The Equinox Astronomy Guide for Beginners».
  4. Heindel, Max (1916). «Astrologia científica simplificada».
  5. «U.S. Naval Observatory (1900 to 2002). The American Ephemeris and Nautical Almanac, Astronomical Almanac (1981 to 2002) ».
  6. Pel següent càlcul: 71.6 anys/graus x 30 graus = 2148 anys.
  7. Biedenharn, L. C.; Louck, J. D. (1981). «Angular Momentum in Quàntum Physics, Reading».