Era seléucida
La era seléucida o Annus Graecorum (lliteralment «any dels grecs» o «any grec»), a voltes referida per les sigles «AG» o «ES», era un sistema calendárico usat pel Imperi seléucida i atres països entre les antigues civilisacions helenísticas. A voltes se li coneix com «el domini dels seléucidas», o l'any d'Alejandro. L'época data de la reconquista de Seleuco I Nicátor de Babilonia en 312/11 a. C. despuix del seu exili en l'Egipte ptolemaico,[1] considerat per Seleuco i la seua cort per a marcar la fundació de l'Imperi seléucida. Segons la tradició judeua, va anar durant el sext any de regnat d'Alejandro Magne (lege: possiblement el fill chicotet d'Alejandro Magne, Alejandro IV de Macedònia) que varen començar a fer us d'este reconte.[2] L'introducció de la nova era es menciona en una de les Cròniques de Babilonia, la Crònica dels diádocos.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Denis C. Feeney, Caesar's Calendar, University of Califòrnia Press, Berkeley 2007, p. 139.
- ↑ Babylonian Talmud (Avodah Zarah 10a), Rabbeinu Hananel's Commentary; RASHI's commentary on Babylonian Talmud (Avodah Zarah 9a); Sefer Hakabbalah of Rabbi Avraham ben David (Ravad); Midrash David on Mishnah Tractate Avot (Ethics of the Fathers, 1:6)
- ↑ Babylonian Diadochi Chronicle (BCHP) 3
- Archivat el 24 de març de 2012 archivat en Wayback Machine.; obverse, line 4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Era seléucida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.