Anar al contingut

Any de regnat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un any de regnat (o any regnal) és un any del regnat d'un sobirà, del llatí regnum que significa regne i/o regla. Els anys de regnat consideraven la data com un número ordinal, no cardinal. Per eixemple, un monarca podia tindre un primer any de regnat, un segon any de regnat, un tercer any de regnat, entre uns atres, pero no un any zero de govern.

L'aplicació d'este antic sistema d'époques als càlculs moderns del temps, que inclouen el zero, és lo que va conduir al debat sobre quàn va començar el tercer mileni. Els anys de regnat són «noms d'eres finitas», al contrari que els «noms d'era infinites», com era cristiana, era Jimmu, era Juche, entre uns atres.

Primers usos

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també En l'antiguetat, els calendaris es contaven en funció del número d'anys de regnat del monarca de tanda. Per a contar llarcs periodos de temps es necessitava una llista de reis. El càlcul més antic es conserva en la Llista Real Sumerio. La cronologia de l'antic Egipte també es datava per mig d'anys de regnat. El calendari zoroástrico també funcionava en anys de regnat despuix de la reforma d'Ardashir I en el III.

El Cànon dels Reis és una llista que data els regnats de varis monarques babilonios, perses, macedonios, egipcíacs i romans, i que va ser utilisada pels antics astrònoms per a datar fenomens astronòmics. El Catàlec Liberiano és una llista similar de papes del cristianisme primitiu, que s'utilisava per a datar els primers acontenyiments de l'història de la religió.

Eres de la sinoesfera

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Nom de les eres chinenques.

Abans de l'aparició dels noms d'era, en l'àmbit cultural chinenc s'utilisaven els anys de regnat per a marcar els anys. En China, l'us continuat de noms d'era va començar en l'any 140 a. C., durant el regnat del emperador Wu de Han.[1][2] Abans d'això, els anys solien marcar-se com a anys de regnat del monarca.

Des de l'any 140 a. C., els noms d'era servien com a títuls per a numerar i identificar els anys. Els emperadors chinencs varen utilisar els noms de les eres durant més de dos milenis i encara s'utilisen en Japó.[3]

L'era de la República Lanfang, l'era de la República de Formosa i el calendari de la República de China són sistemes adaptats del sistema tradicional de noms d'era, pero no són efectivament noms d'era. L'era Confucio i l'era Juche es basen en l'any de naiximent del pensador o president etern, respectivament. L'era Huangdi, l'era Dangun i el kōki es contaven en funció del número d'anys de regnat del primer monarca.


Com a resultat de l'influència cultural chinenca, atres estats de la Sinosfera (Coreja, Vietnam, Japó i Ryukyu) també varen adoptar el concepte de nom d'era.[2][3][4]

Els noms de les eres abolides poden reutilisar-se, per eixemple, com a mig per a reivindicar o negar llegitimitat política. Un eixemple d'això és que, quan l'emperador Yongle va usurpar el tro al seu nebot, va datar l'any del seu accés com 洪武三十五年, l'any 35 del regnat del seu pare, l'emperador Hongwu, és dir, 1402. De fet, Hongwu havia mort en 1398, i el breu regnat del emperador Jianwen, que va governar entre 1398 i 1402, es va eliminar dels registres oficials. No obstant, a voltes se seguien utilisant. 景初四年 (240) es va utilisar en espills de bronze japonesos.[5] 廣德四年 (766) i 建中八年 (787) es varen usar en una tomba de les regions occidentals i en un document.[6] Kuchlug no va canviar el nom de l'era.

Despuix de la caiguda de la dinastia Ming, la dinastia Joseon va seguir utilisant el Chongzhen, i el regne de Tungning va seguir utilisant els anys de regnat Yongli,[7] negant aixina la llegitimitat de la dinastia Qing i mostrant una contínua llealtat al règim Ming.

L'efímer regne de Daxi, posterior a Zhang Xianzhong, va utilisar el calendari Ganzhi sense noms d'era. Els chinencs d'ultramar utilisaven Longfei (龍飛) o Tianyun (天運).[8]

Chinenca

[editar | editar còdic]

Plantilla:Vore també Els noms de les eres chinenques (年號, niánhào) s'utilisaven des de l'any 140 a. C.. Fins a 1367 d. C. es varen utilisar varis durant el regnat de cada emperador. A partir de 1368 d. C. i fins a 1912 d. C., cada emperador només va utilisar un nom d'era, que era conegut póstumament pel seu nom d'era, lo que significava que el nom d'era va passar a equivaldre a un any de regnat. La tradició dels noms d'era chinencs sobreviu en el calendari Minguo de la República de China, en el que Minguo, República en chinenc, substituïx al nom d'era.

Plantilla:Vore també

El sistema oficial japonés o Gengō (元号?) numera els anys des de l'ascensió del emperador actual, considerant com a primer any l'any natural durant el qual es va produir l'ascensió. El sistema va estar en us esporàdicament des de 645 i de forma contínua des de 701. Fins a 1867 es varen utilisar varis noms d'era durant el regnat de cada emperador. A partir de 1868, es va introduir el sistema "un regnat, un nom d'era", lo que significa que només s'ha utilisat un per cada emperador. cada emperador ha segut conegut póstumament pel seu nom d'era.

L'actual emperador, Naruhito, va accedir al tro l'1 de maig de 2019, en acabant de que el seu pare, Akihito, abdicara al tro alegant edat i mala salut.[9] El nom de la seua era és Reiwa, que va ser anunciat formalment pel Govern de Japó un més ans que Naruhito accedira al tro, l'1 d'abril de 2019. Per lo tant, l'1 de maig d'eixe mateix any es considera el començ de l'era Reiwa 1.

L'anterior emperador, Akihito, va succeir en el tro el 7 de giner de 1989 a la mort del seu pare, l'emperador Shōwa, en el nom d'Heisei decretat com a nom de la seua era regio pel Gabinet. Aixina, l'any 1989 correspon a Heisei 1 (平成元年 Heisei gannen?, o "primer any").

Noms de les eres del Japó modern (a partir de 1868 d.C.)
Any gregoriano Nom de l'era Nom de l'era (Kanji) Emperador
1868 d. C. Meiji 明治 Meiji (Mutsuhito)
1912 d. C. Taishō 大正 Taishō (Yoshihito)
1926 d. C. Shōwa 昭和 Shōwa (Hirohito)
1989 d. C. Heisei 平成 Akihito
2019 d. C. Reiwa 令和 Naruhito

Plantilla:Vore també L'us de noms d'eres va estar molt estés en els distints estats històrics que ocupaven la península coreana. En Corea es varen utilisar eres des de 391 fins a 1274 i des de 1894 fins a 1910. Durant els últims anys de la dinastia Joseon, els anys també es numeraven a partir de la fundació d'eixa dinastia en 1392. Des de 1952 fins a 1961, els anys es varen numerar en Dangi en Corea del Sur, contant des de la llegendària fundació de Gojoseon en 2333 a. C.

Durant la dinastia Joseon, Corea va utilisar noms de l'era chinenca (yeonho) com a mostra del seu respecte i llealtat a les dinasties Ming i Qing de China.[7] Inclús en acabant de que la dinastia Ming fora reemplaçada per la Qing, els coreans varen seguir utilisant els noms de l'era Ming, usant el nom de l'era de l'últim emperador Ming, l'emperador Chongzhen, despuix de la seua mort en 1644,[7] i varen continuar fent-ho durant casi 200 anys. No obstant, açò es va fer sobretot en privat, per la pressió eixercida pel govern Qing.

La tradició dels noms de l'era coreana perviu en el calendari Juche nortcoreà, en el que l'any Juche 1 és 1912, any del naiximent de Kim Il-sung.

L'us de noms d'eres en el història vietnamita va començar a mitan de el VI, quan les dinasties vietnamites independents varen escomençar a proclamar els seus propis noms d'eres.[2][3][4] Els títuls es varen adoptar en el Vietnam històric en la finalitat d'identificar i numerar els anys. Aixina va continuar fins a 1945, quan va finalisar el regnat de la dinastia Nguyễn.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]