Gojoseon
Gojoseon o Koyoseon (Plantilla:Coreà) va ser el primer regne en la península de Corea. El terme Go- (고, 古), que significa "antic", ho distinguix d'un dels varis noms de Joseon.
Durant la seua primera fase, la capital de Gojoseon es trobava en Liaoning. Al voltant de l'any 400 a. C. es va traslladar a Pionyang, mentres que en el sur de la península, el Estat Jin va sorgir per el III. Dangun va ser el llegendari fundador de Gojoseon.
El territori de Gojoseon va ser invadit per la dinastia Han de China durant la guerra Gojoseon-Han en 108 a. C., que es diu que va provocar la desmembración del regne en molts Estats menuts, fins que varen sorgir els proto-Tres Regnes i varen marcar el seu propi periodo en l'història de Corea.
El seu llenguage, el idioma goguryeo, era provablement un antecessor de les llengües per igual prehistòriques Buyeo, i tal volta una forma de protocoreano.
Llegenda de la fundació
[editar | editar còdic]Dangun
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Dangun.
Dangun Wanggeom és el llegendari fundador de Corea. No obstant, hi ha variacions entre els diferents texts i tradicions orals. El conte més popular és el del mit en Samguk Yusa, una colecció de llegendes i històries de el XIII. Un atre conte similar es troba en un atre llibre, Jewang Ungi. Segons la llegenda, el deu dels Cels, Hwanin (환인), va tindre un fill Hwanung (환웅) que va descendir a la Montanya Taebaek i va fundar la ciutat Sinsi. Hwanung es va casar en un orso que es va convertir en una dòna, Ungnyeo (웅녀, lliteralment indica la dòna d'orso) i va engendrar a un chiquet cridat Dangun.
Este conte sobre Dangun es considera com un mit,[1] pero també es creu que és una integració mítica dels acontenyiments històrics al voltant de la fundació de Gojoseon. Hi ha vàries teories sobre l'orige del mit. Sèu i Kang (2002) escriuen que el mit de Dangun es basa en l'integració de dos tribus diferents: unes forces invasoras adorant el cel i una tribu neolítica venerant als orsos, de lo que resulta la fundació de Gojoseon.[2]
Gija
[editar | editar còdic]Gija era un home de la dinastia Shang que va fugir segons pareix a la península coreana en 1122 a. C. durant la decadència del seu país i del que es diu que va fundar Gija Joseon. En Corea del Sur, el Regne Unit i els Estats Units, la majoria dels estudiosos creuen la relació de Gija en Gojoseon és una fabricació chinenca i Gija no té res a vore en Gojoseon.[3] El llibre més antic coreà, "Crònica dels Tres Regnes", va admetre l'existència de Gija Joseon. El registre històric de Corea, "Tongsa Kangmok" (東 史綱 目) en 1778 va descriure les activitats i contribucions de Gija a Gojoseon com huit lleis (Beomgeum Paljo, 범금 팔조, 犯禁 八 條), que apareix en Llibre d'Han. El contingut de les lleis és l'evidència d'una societat jeràrquica i la protecció llegal de la propietat privada.[4]
Wi Man
[editar | editar còdic]Wi Man va ser un oficial militar dels yan del noreste de China que va fugir al nort de la península de Corea en 195 a. C. de l'invasió de la dinastia Han.[5] Va fundar un principat en capital en Wanggeom-seong, que es creu que està en la regió de l'actual Pionyang.[5] El text chinenc de el III Weilüe dels Registres dels Tres Regnes (Sanguozhi) arreplega que Wi Man va usurpar al rei Jun i va assumir aixina el regnat de Gojoseon.[5][6]
Perspectives acadèmiques
[editar | editar còdic]Encara que este tema està en discussió científica, la mitologia i l'història del Gojoseon poden dividir-se en tres fases: Dangun, Gija Joseon i Wi Man Joseon.[7]
- Kang & Macmillan (1980), Sohn et al. (1970), Kim J.B. (1980), Han W.K. (1970), Yun N. H. (1985), Llig K.B. (1984), Llig J.B. (1987) varen considerar el mit Dangun com un producte natiu dels proto-coreans, encara que no sempre s'associa en el Gojoseon.[7] Kim J.B. (1987) va rebujar l'associació del mit de Dangun en Gojoseon i ho remonta al Neolític. Sohn et al. (1970) varen sugerir que el mit de Dangun està associat en els dongyi, a els qui consideraven els antepassats dels coreans. Kim C. (1948) va sugerir que el mit de Dangun tenia un orige chinenc, remontant-ho a una tomba de la dinastia Han en la península de Shandong.
- Gardiner (1969), Henderson (1959), McCune (1962) varen considerar que el mit de Gija era una confusió posterior. Sohn et al. (1970) varen descartar l'història de Gija per considerar-la una invenció chinenca. Per un atre costat, Hatada (1969), va otorgar a Gojoseon una identitat chinenca, ho va adscriure exclusivament al mit de Gija i ho va traslladar a el III[7] Shim Jae-Hoon (2002) va acceptar la migració cap a l'est de Gija, pero va negar la relació entre Gija i Joseon, sugerint que l'existència de Gojoseon no podia estendre's fins al segon mileni a. C..[8]
- Kim C.W. (1966), Han W.K. (1970), Choi M.L. (1983, 1984, 1985, 1992), Han W.K. (1984), Kim J.B. (1987), Llig K.B. (1984) varen acceptar a Wi Man com una figura històrica.[7] Gardiner (1969) va qüestionar l'autenticitat del mit de Wi Man, encara que va mencionar que va haver interaccions entre Gojoseon i la dinastia Han i disturbis socials en la zona durant eixe periodo.[7]
Formació
[editar | editar còdic]Segons els documents històrics, es va establir tan primerenc com el VII entorn a la baïa de Bohai i va comerciar en Qi de China.[9] Els clàssics chinencs, com Zhan Guo Ce en Memòries històriques, descriuen a Gojoseon com una regió i la designen com el regne des de 195 a. C.
En el IV, atres països en estructures polítiques definides varen invadir en els seus eixèrcits basats en la tecnologia de la Edat del Bronze. Entre ells, Gojoseon va ser el més alvançat d'ells al voltant de la península.[10] La ciutat estat va expandir el seu territori per mig de l'incorporació dels veïns per l'aliança o la conquista.
En el sigle següent, les ciutats-estats varen formar una gran confederació d'entitats polítiques. Al mida que evolucionava el territori i l'estructura de Gojoseon, també varen canviar el títul i la funció del líder, i varen escomençar a nomenar al seu cap “rei” segons la tradició des de la Zhou. Lo que significa igualar-se a les forces chinenques, per eixemple, del estat Yan (燕). Els clàssics chinencs mencionen l'hostilitat entre Gojoseon i Yan (el nort de China).[9] Este conflicte entre els dos països va causar a la decadència de Gojoseon. No obstant, Gojoseon sembla gojar de la pròspera civilisació de l'Edat del Bronze en una estructura social, per eixemple, la classe de guerrers que va contribuir al desenroll de Gojoseon, particularment l'expansió al nort.[11]
Al voltant de l'any 300 a. C., Gojoseon va perdre el seu territori occidental despuix de la guerra en Yan, aproximadament de 2000 li (uns 800 quilómetros). Creuen que Gojoseon va traslladar llavors la capital a Pionyang.[12]
Wiman Joseon i la caiguda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Wiman Joseon.
En 195 a. C., el rei de Gojoseon va designar a Wiman per a defendre la frontera occidental est que s'havia separat de Yan.[13] En 194 es va rebelar contra la família real, per #lo que el rei de Jun va tindre que anar al sur de Corea.[14] Comoquiera que Wiman va assegurar el seu poder en el regne, esta época es diu Wiman Joseon
En 109 a. C., Gojoseon va invadir la part oriental del territori de la dinastia Han, raó per la que el Emperador Wu va enviar 60.000 soldats a Gojoseon, que varen derrotar a Gojoseon i varen causar finalment la seua caiguda en 108 a. C. A continuació, els Han de China varen crear quatre feus.[15] Havent perdut el seu regne en el I, atres regnes varen nàixer com a successors de Gojoseon: Buyeo, Okjeo, Dongye, Goguryeo i Baekje, tots en orige en Buyeo.
Cultura
[editar | editar còdic]S'ha descobert porcelana de nou disseny procedent d'al voltant del 2000 a. C. Es creu que la gent practicava l'agricultura en la manera tradicional, provablement en clans familiars. S'han trobat refugis rectangulars i dólmenes de gran tamany en tota la península coreana, en dagas de l'Edat del Bronze i espills.[11][16] Els dólmenes i les dagas tenen importància, ya que s'han trobat peculiarmente en Corea i no en China.[17]
Ceràmica de Mumun
[editar | editar còdic]En el periodo alfarero de Mumun (1500 - 300 a. C.), la ceràmica plana i tosca va substituir a l'anterior en motius de pentine, possiblement com a resultat de l'influència de les noves poblacions que varen emigrar a Corea des de Manchuria i Siberia. Este tipo de ceràmica sol tindre parets més grosses i presenta una major varietat de formes, #lo que indica millores en la tecnologia dels forns.[10] A voltes es denomina a este periodo la "Edat de Bronze coreana", pero els artefactes de bronze són relativament escassos i estan regionalizados fins a el VII
Ferramentes de bronze
[editar | editar còdic]AP
Se sol dir que l'inici de la Edat del Bronze en la península se situa en l'any 1000 a. C., pero les estimacions oscilen entre els sigles XIII i VIII a. C.[18] Encara que la cultura coreana de l'Edat del Bronze deriva de Liaoning i Manchuria, presenta una tipologia i estils únics, especialment en els objectes rituals.[19]
Cap a el VII, va florir en la península una cultura material de l'Edat del Bronze en influències de Manchuria, Mongòlia oriental, aixina com de Siberia i estils de bronze escita. Els bronzes coreans contenen un major percentage de zinc que els de les cultures del bronze veïnes. Els artefactes de bronze, trobats en major freqüència en #enterrament, consistixen principalment en espases, llances, punyals, menudes campanes i espills decorats en motius geomètrics.[10][20]
El desenroll de Gojoseon sembla vinculat a l'adopció de la tecnologia del bronze. La seua singularitat troba la seua expressió més notable en el tipo idiosincrásico d'espases de bronze, o "dagas en forma de mandolina" (비파형동검, 琵琶形銅劍). La daga en forma de mandolina es troba en les regions de Liaoning, Hebei i Manchuria fins a la península de Corea. Sugerix l'existència de dominis Gojoseon. Sorprenentment, la forma de la daga "mandolina" de Gojoseon diferix significativament dels artefactes d'espasa trobats en China.
Tombes
[editar | editar còdic]Tombes dolménicas
[editar | editar còdic]Els dólmenés megalítics apareixen en la península coreana i Manchuria entorn a 2000 a. C. i 400 a. C.[21][22] Cap a 900 a. C., les pràctiques funeràries es tornen més elaborades, reflex de la creixent estratificació social. Els Goindol, els sepulcros dolménicos de Corea i Manchuria, composts per pedres verticals que sostenen una llosa horisontal, són més numerosos en Corea que en atres parts d'Àsia Oriental. Atres formes noves d'enterrament són les cistas de pedra (cambres funeràries subterrànees revestides de pedra) i els ataüts de tinajas de fanc. Els objectes de bronze, la ceràmica i els adorns de jade recuperats dels dólmenes i les cistas de pedra indiquen que estes tombes estaven reservades a l'èlit.[10][23]
Cap a el VI, en els sepulcros dolménicos, aixina com en bols i tasses domèstics, apareixen ceràmiques roges bruñidas, fabricades en una argila fina rica en ferro i caracterisades per una superfície plana i lluenta.[10]
Atres tipos de tombes
[editar | editar còdic]En 1964, per mig d'una excavació conjunta de China i Corea del Nort, es varen trobar en la península de Liaodong la tomba de Gangsang(강상무덤, 崗上墓) i la de Nusang(누상무덤, 樓上墓). Nusang va ser trobada abans de l'excavació de 1958.[24][25] Es considera que les tombes de Gangsang i Nusang són tombes funeràries de la noblea local de Gojoseon. Alguns consideren que les tombes són proves de l'esclavitut que va poder haver existit,[25][26] pero uns atres opinen que les proves són inadequades i farien falta més per a deduir tal conclusió.[27]
Cultura del ferro
[editar | editar còdic]AP
Al voltant d'esta época, l'estat de Jin ocupava el sur de la península de Corea. Se sap molt poc d'este estat, llevat que va anar l'aparent predecessor de les confederacions de Samhan.
Al voltant de l'any 300 a. C., l'estat de Yan va introduir en Corea la tecnologia del ferro. En el II ya es produïa ferro localment en el sur de la península. Segons relats chinencs, el ferro del baix riu Nakdong, en el surest, era apreciat en tota la península i Japó.[10]
Poesia
[editar | editar còdic]En el llibre de Gogeumju(古今注) escrit per Cui Bao(崔豹) del periodo Jin occidental, es diu que la poesia anomenada Gonghuyin(箜篌引) o Gongmudohaga(公無渡河歌) és d'orige Gojoseon.[28] La poesia és la següent:
公無渡河 "No creus el riu, amor meu".
公竟渡河 "El meu amor va acabar per creuar el riu".
墮河而死 "Ara que el meu amor s'ofega".
當奈公何 "No hi ha res que puga fer."
Cultius
[editar | editar còdic]Es diu que el cultiu d'arròs va escomençar en 1200 a. C. - 900 a. C. a mida que la cultura alvançava des de China i Manchuria. La gent de Gojoseon va cultivar atres plantes com l'ordi.[29][30]
Proto-Tres Regnes de Corea
[editar | editar còdic]Dels restants de Gojoseon varen sorgir numerosos menuts estats i confederacions, com Goguryeo, el regne de Buyeo, Okjeo i Dongye. Tres de les #comandància chinenques varen caure davant la resistència local en poques décades, pero l'última, Nakrang, va seguir sent un important lloc comercial i cultural fins que va ser destruïda per l'expansió de Goguryeo en l'any 313.
Es diu que Jun de Gojoseon va fugir a l'estat de Jin, en el sur de la península coreana. Jin es va convertir en les confederacions de Samhan, els inicis de Baekje i Cadira, que varen continuar absorbint la migració del nort. Les confederacions de Samhan eren Mahan, Jinhan i Byeonhan. El rei Jun va governar Mahan, que finalment va ser anexionada per Baekje. Goguryeo, Baekje i Cadira es varen convertir poc a poc en els Tres Regnes de Corea, que dominaven tota la península cap a el IV.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Seth, Michael J. (2010) History of Korea: From Antiquity to the Present, Rowman & Littlefield Publishers. ISBN 978-0-7425-6717-7.
- ↑ 서, 2002.
- ↑ Barnes, 2001, pp. 9–14.
- ↑ «Introduction to Korean Law» (en anglés). Korea Legislation Research Institute. Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 State Formation in Korea: Historical and Archaeological Perspectives, Richmond: Curzon, p. 11. ISBN 9780700713233.
- ↑ Açò pot explicar per qué la gent de la confederació Junhan diu que són descendents de la dinastia Qin.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Cited in State Formation in Korea: Historical and Archaeological Perspectives, New York: Routledge, pp. 10–13. ISBN 9780700713233.
- ↑ “A new understanding of Kija Chosŏn as a historical anachronism” . Harvard Journal of Asiatic Studies 62 (2): 271–305. doi:.
- ↑ 9,0 9,1 «The History of Korea» (en anglés). Djun Kil, Kim(ABC-CLIO). Consultat el 2 de juny de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD». Metropolitan Museum of Art. Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2010.
- ↑ 11,0 11,1 «[1]», The New York Claves.
- ↑ Lee Mosol, MD, MPH, Ancient History of the Manchuria, pp.212-213, Xlibris Corporation, 2013
- ↑ Academy of Korean Studies, 〈The Review of Korean Studies〉, vol. 10권,3-4, 2007, p.222
- ↑ Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, 《Korean History in Maps》, Cambridge University Press, 2014, p.20
- ↑ Jae-eun Kang, 《The Land of Scholars: Two Thousand Years of Korean Confucianism》, Homa & Sekey Books, 2006, p.28-31
- ↑ North Korea - The Origins Of The Korean Nation
- ↑ Statistics Korea(South Korean National Statistics Office), Explore Korea through Statistics 2014, 2014, p.148-149
- ↑ «청동기문화».
- ↑ 김정배, 고조선 연구의 사적 고찰 (Historical Survey on Research of Kochosun), 단군학연구, 7, 185 – 206 (2002)
- ↑ The Metropolitan Museum of Art: Arts of Korea, Bronze Age Objects
- ↑ «A Tripolar Approach to East Asian History» (en anglés).
- ↑ Holcombe, Charles. A History of East Àsia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century, Cambridge University Press. ISBN 9780521515955.
- ↑ Unesco.
- ↑ «요령누상유적».
- ↑ 25,0 25,1 «강상무덤».
- ↑ «누상무덤».
- ↑ «요령강상유적».
- ↑ «공무도하가(公無渡河歌) – 한국민족문화대백과사전».
- ↑ «Timeline of Art and History». Metropolitan Museum of Art.
- ↑ Kim, Seon-suk, 〈한 권으로 읽는 한국 고대사 강의〉(La llectura de l'història coreana antiga en un llibre), 2011
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gojoseon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.