Eratosthenes (cràter)
.png){kind=link}
Eratosthenes és un cràter d'impacte llunar relativament profunt que es troba en el llímit entre les regions del Mare Imbrium i del Sinus Aestuum. Es troba en el llímit occidental de la cordillera dels Montes Apenninus. El cràter té una vora circular ben definit, en una paret interior aterrazada, picos montanyosos en el seu centre, un sol irregular, i una segona rampa exterior formada per materials eyectados. Carix d'un sistema de marques radials propi, pero està coberta pels rajos del prominent cràter Copernicus, situat cap al suroest.
Du el nom de l'antic astrònom grec Eratóstenes de Cirene, qui va calcular el diàmetro de la Terra, aixina com la distància des de la Terra a la Lluna i al Sol.
El periodo Eratosteniano en l'escala de temps geològic llunar rep el nom d'este cràter, encara que la seua época de formació específicament no coincidix en l'inici del periodo. S'estima que el cràter es va formar fa aproximadament 3.200 millons d'anys.
Quan el sol es troba a poca altura sobre l'horisó llunar, este cràter és molt visible per l'ombra proyectada per la seua vora. No obstant, quan el Sol està directament sobre el seu vertical, Eratosthenes s'integra visualment en l'entorn, i es fa més difícil localisar-ho. Els rajos de Copérnico travessen la zona, i el seu major albedo servix com una forma de camuflage.
En 1851, Henry Blunt (astrònom de Shropshire) va construir un model de la superfície de la lluna en el que es mostrava el cràter Eratóstenes. El model es basa en les observacions efectuades per Blunt en un telescopi reflector des de la seua casa en Shrewsbury, sent mostrat al públic eixe mateix any en la Gran Exposició de Londres.
En les décades de 1910 i 1920, William H. Pickering va observar taques obscures en el cràter que variaven de manera regular durant cada dia llunar. Va propondre l'idea especulativa de que estos pegats semblaven migrar a través de la superfície, sugerint l'idea de la presència de raberes de chicotetes formes de vida. L'idea va rebre un cert grau d'atenció, degut principalment a la reputació de Pickering.
Cràters satèlit
[editar | editar còdic]Per convenció estos elements són identificats en els mapes llunars posant la lletra en el costat del punt mig del cràter que està més prop de Eratóstenes.
|
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Eratosthenes (cráter)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.