Erica canariensis
Erica canariensis Rivas-Mart., M. Osorio & Wildpret, conegut en castellà com a petorra canària, és una espècie d'arbust o menut arbre perenne pertanyent a la família Ericaceae. És originària de Macaronesia.[1][2][3]
Anteriorment era inclosa en Erica arborea L..
Es tracta d'un component principal del fayal-brezal, estant presente també en les formacions de laurisilva i pinada canària humida.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un arbust o arbre que pot alcançar els 9 m, i que es diferencia per les seues flors de color blanc, campanuladas i pels seus fulls revolutas, que tapen completament el envés, més o menys erectas.[4]
I. canariensis recorre per a la seua dispersió a l'anomenada estratègia pionera. Presenta gran cantitat de llavors molt menudes i llaugeres que permeten la dispersió eòlica, podent aplegar estes a qualsevol racó del bosc. No obstant estes solament poden germinar en àrees en les que no estiguen cobertes per la volta forestal, ya que necessiten llum solar directa i absència de mantillo. Les llavors mai germinen junt al seu progenitor per l'ombra que proyecta. D'esta manera la petorra sol ser l'arbre que recomponga la volta forestal quan esta ha desaparegut per la mort d'un arbre, o a la tala. Açò permet que solga ser el primer arbre que es desenrolle en les zones agrícoles abandonades que es troben en l'entorn potencial de la laurisilva o tallafocs abandonats. Estes zones es poblen inicialment de falagueres que després deixen pas a una comunitat arbustiva, sent les petorres els primers en desenrollar-se, incorporant-se després Morella faya i atres arbres, regenerant-se l'hàbitat original despuix de varis centenars d'anys de forma espontànea.[5]
Mai rebrota de cep a no ser que haja segut talat.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―.
En Canàries està present en totes les illes, mentres que en Madeira solament es troba en la illa homònima.
S'ha extinguit de Lanzarote i Fuerteventura, ya que en estes illes només existien chicotets monts en les seues zones més altes. En el restant d'illes és molt abundant, formant part del bosc de laurisilva, pinades en zones humides i, en general, en tots els restants de vegetació compresos entre els 200 i 1600 m s. n. m. en els alvertents del nort. En les zones meridionals, sur i oest pot trobar-se localment en alguns caixers de barrancs o ales en certa humitat o ombra.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser segregat de I. arborea, sent descrit i publicat com I. canariensis pels investigadors espanyols Salvador Rivas Martínez, Martín Osorio i Wolfredo Wildpret de la Torre en Itinera Geobotanica en l'any 2011.[6]
- Etimologia[7]
- Erica: nom genèric que procedix del grec ereike, nom clàssic dels petorres.
- canariensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les illes Canàries.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El seu aprofitament es troba regulat a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex III de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.[8]
La majoria de les seues poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries en el nom de petorra.
En Madeira és coneguda com betouro o urze mollar.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Erica canariensis Rivas-Mart., M. Osorio & Wildpret». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Erica canariensis Rivas Mart., Martín Osorio & Wildpret». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Erica canariensis Rivas Mart., Martín Osorio & Wildpret» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Erica canariensis Rivas Mart., Martín Osor. & Wildpret». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ Fernández Palaus (2009). «Laurisilvas macaronésicas (Laurus, Ocotea)», [1], Madrit: Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí, pp. 5-68. ISBN 978-84-491-0911-9.
- ↑ «Erica canariensis Rivas Mart., Martín Osorio & Wildpret, Itinera Geobot. 18(2): 484 (2011)» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [2], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 18 de maig de 2022.
- ↑ «Informaçõés sobre a planta: Erica arborea L.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 18 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Arechavaleta Hernández (2010). [3], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [4] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.
- Machado Carrillo (2005). [5], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erica canariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.