Erica platycodon

Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas-Mart. & al., conegut en castellà com teixixc canari, és una espècie d'arbust perenne pertanyent a la família Ericaceae. És originària de Macaronesia.^[1]^[2]^[3]

Anteriorment era considerada com subespecie de Erica scoparia L.

Descripció

Arbusto perennifolio de 4 a 6 metros d'altura, molt ramificat des de la base. Fulls decusado-subverticiladas. Làmina rígida, verda-obscura, casi assentada, fins a 1,5 cm de llarc i 2,5 mm d'ample; marge enrollado cap a avall. Flors menudes, acampanadas, de color rojós-rosáceo, dispostes en les aixelles foliares en posició subterminal de branques noves.^[4]

Distribució i hàbitat

És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries ―Espanya― i Madeira ―Portugal―.

En Canàries es localisa en les illes d'El Ferro, La Gomera i Tenerife.^[1]

En Madeira es troba en la illa homònima i en Porte Sant.^[5]

Diversitat

Existixen dos subespecies acceptades:^[3]^[2]

I. platycodon subsp. maderincola (D.C.McClint.) Rivas Mart., Capelo, J.C.Costa, Lousã, Fontinha, R.Jardim & M.Seq., pròpia de Madeira.
I. platycodon subsp. platycodon, #present en Canàries.

Taxonomia

El tàxon va ser originalment descrit com varietat de l'espècie I. scoparia pels naturalistes Philip Barker Webb i Sabin Berthelot en Histoire Naturelle dones Iles Canaries en l'any 1844. Més vesprada va ser elevada al ranc de subespecie per Alfred Hansen i Günther W.H. Kunkel, sent publicat en Quaderns de Botanica Canària en 1976. Finalment, en 1993 va ser acceptada com a espècie segregada, sent publicat en Itinera Geobotanica per l'equip format per Salvador Rivas Martínez, Wolfredo Wildpret de la Torre, Marcelino de l'Arc Aguilar, Octavio Rodríguez, Pedro Luis Pérez de Pau, Antonio García Gall, Juan Ramón Acebes, Tomás Emilio Díaz i Federico Fernández González.^[6]^[7]^[8]

Etimologia^[9]

Erica: nom genèric que procedix del grec ereike, nom clàssic dels petorres.
platycodon: epítet que procedix del grec platys, ample o eixamplat, i kodon, campana, aludint a flors acampanadas alguna cosa eixamplades o grans.

Sinonímia

L'espècie i tàxons infraespecíficos presenten els següents sinònims:^[2]

Erica scoparia subsp. platycodon (Webb & Berthel.) A.Hansen & G.Kunkel
Erica scoparia subsp. maderincola D.C.McClint.
Erica scoparia var. platycodon Webb & Berthel.

Estat de conservació

El seu aprofitament es troba regulat a nivell de la comunitat autònoma de Canàries en incloure's en l'Anex III de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada.^[10]

Les majoria de les poblacions canàries es troben en àrees de la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits ―parc rural de Anaga, parc nacional de Garajonay―.

Noms comuns

Es coneix en Canàries com teixixc, per la certa semblança en el teixixc comú. En La Gomera també li'l denomina com flejo, no estant clar el seu orige.^[11]^[12]

En Madeira es denomina en portugués com urze durazia o urze dones vassouras.^[13]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas-Mart. & al.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart. et al.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ ^3,0 ^3,1 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart. & al.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 64. ISBN 84-85438-19-1.
↑ Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [2] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.
↑ «Erica scoparia var. platycodon Webb & Berthel.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ «Erica scoparia subsp. platycodon (Webb & Berthel.) A.Hansen & G.Kunkel, Cuad. Bot. Canària 26-27: 79 (1976)» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart., Wildpret, de l'Arc, O.Rodr., P.Pérez, García Gall, Acebes, T.I.Díaz & Fern.Gonz., Itinera Geobot. 7: 355 (1993): (1993)» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ «Flejo». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 19 de maig de 2022.
↑ (2015) «flejo, flijo, flixo», [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «Pot pensar-se que flejo siga una variant de teixixc, o, més provablement, que abdós paraules confluïren, per camins distints, en designar la mateixa planta, encara que la cronologia dels eixemples anotats no ajude a provar esta segona possibilitat. Va poder tractar-se d'una adaptació de la veu portuguesa freixo («Árvore oleagina», Figueiredo i), tal i com propon Wölfel (p.672), i d'ahí les variants flixo i flijo, després associades al terme castellà teixixc.»
↑ «Informaçõés sobre a planta: Erica scoparia L. ssp. maderinicola D.C. McClint.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 19 de maig de 2022.

Bibliografia

^{[enllaç trencat]}
Arechavaleta Hernández (2010). [5], Illes Canàries: Govern de Canàries. ISBN 978-84-89729-21-6.
(2008).«El significat dinàmic de les xares de Erica platycodon en els cims del Massiç de Anaga, Tenerife (Illes Canàries, Espanya)».Lazaroa.Universitat Complutense de Madrit.Madrit:29

105-115.ISSN 0210-9778.Consultat el 19 de maig de 2022.

Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.

Machado Carrillo (2005). [6], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
Este artícul conté una traducció derivada de «Erica platycodon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Biota-1] 1,0 ^1,1 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas-Mart. & al.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 19 de maig de 2022.

[GBIF-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart. et al.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 19 de maig de 2022.

[POWO-3] 3,0 ^3,1 «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart. & al.» (en anglés). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Consultat el 19 de maig de 2022.

[Arboles-4] Kunkel, Günther (1981). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca, pp. 64. ISBN 84-85438-19-1.

[5] Jardim, Roberto. «As plantes vasculars (Pteridophyta i Spermatophyta) dos arquipélagos dona Madeira i dones Selvagens», [2] (en portugués), Funchal; Angra do Heroísmo: Direcção Regional do Ambiente dona Madeira; Universidade dos Açores, pp. 157-207. ISBN 978-989-95790-0-2.

[6] «Erica scoparia var. platycodon Webb & Berthel.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 19 de maig de 2022.

[7] «Erica scoparia subsp. platycodon (Webb & Berthel.) A.Hansen & G.Kunkel, Cuad. Bot. Canària 26-27: 79 (1976)» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 19 de maig de 2022.

[8] «Erica platycodon (Webb & Berthel.) Rivas Mart., Wildpret, de l'Arc, O.Rodr., P.Pérez, García Gall, Acebes, T.I.Díaz & Fern.Gonz., Itinera Geobot. 7: 355 (1993): (1993)» (en anglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 19 de maig de 2022.

[Kunkel-9] Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.

[10] «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 19 de maig de 2022.

[11] «Flejo». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 19 de maig de 2022.

[12] (2015) «flejo, flijo, flixo», [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «Pot pensar-se que flejo siga una variant de teixixc, o, més provablement, que abdós paraules confluïren, per camins distints, en designar la mateixa planta, encara que la cronologia dels eixemples anotats no ajude a provar esta segona possibilitat. Va poder tractar-se d'una adaptació de la veu portuguesa freixo («Árvore oleagina», Figueiredo i), tal i com propon Wölfel (p.672), i d'ahí les variants flixo i flijo, després associades al terme castellà teixixc.»

[13] «Informaçõés sobre a planta: Erica scoparia L. ssp. maderinicola D.C. McClint.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 19 de maig de 2022.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]