Esòfec de Barrett
El esòfec de Barrett, també cridat síndrome de Barrett o metaplasia de Barrett, és una condició adquirida del esòfec en la qual el recobriment normal de la porció terminal del esòfec (epiteli escamoso estratificado) és reemplaçat per un metaplásico (epiteli cilíndric). La causa s'associa a l'exposició de la mucosa de l'esòfec a l'àcit i a la bilis producte d'un refluix gastroesofágico crònic. Es considera un trastorn premaligno, per estar associat a un cert risc de càncer de l'esòfec, encara que els malalts baix control endoscópico i tractament adequat poden minimisar eixe risc.[1][2][3][4][5]
Etimologia
[editar | editar còdic]La condició va ser descrita per Phillip Rowland Allison en 1948. El terme, esòfec o síndrome de Barrett, rep el nom pel Dr. Norman Barrett (1903-1979), cirugià britànic naixcut en Austràlia que va descriure el trastorn en 1957.[6]
Etiologia
[editar | editar còdic]La principal causa d'esòfec de Barrett és la Malaltia per refluix gastroesofágico (ERGE), la que permet que el contingut de l'estòmec danye les cèlules que envolen la superfície de l'esòfec inferior. No obstant, no tots els pacients en ERGE desenrollen un esòfec de Barrett. No s'ha pogut predir en certea cuales dels pacients en pirosis aplegarà a tindre un esòfec de Barrett. A pesar de que no hi ha una relació entre la gravetat de l'acidea i l'aparició de l'esòfec de Barrett, hi ha una relació directa entre la pirosis crònica i el desenroll d'un esòfec de Barrett. Més encara, alguns pacients en la metaplasia de Barrett no sofrixen de agruras o ardor estomacal o esofágico en absolut. En alguns rars casos, el dany a l'esòfec pot ser causat en ingerir substàncies corroents com la lleixiu.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaJanmaat2017 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAmadi2017 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaLowe2017 - ↑ Stein H, Siewert J(1993).8(3)
- 276-88.
- ↑ Koppert L, Wijnhoven B, van Dekken H, Tilanus H, Dinjens W(2005).92(3)
- 169-90.
- ↑ Barrett N(1957).41(6)
- 881-94.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esófago de Barrett» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.