Eschrichtius robustus

ballena grisa (Eschrichtius robustus)

La ballena grisa (Eschrichtius robustus) és una espècie de cetáceo misticeto de la família Eschrichtiidae de tamany mig que en l'actualitat només habita la zona nort de l'oceà Pacífic i zona nort de l'Oceà Atlàntic.

Pese al seu nom de “ballena”, els estudis moleculars i morfològics demostren que es troben més relacionades en els rorcualés que en les ballenas.

És un dels mamífers que realisen una de les migracions més llargues, puix es desplaça des de les baïes del nort de Mèxic, a on la femella pare a la seua crío en hivern, fins al nort del mar de Bering, a on s'alimenta en estiu. Esta #present també en el oceà Atlàntic nort i en les aigües situades entre Japó i la península russa de Kamchatka, pero va estar prop de desaparéixer en l'oceà Pacífic occidental, i en l'Atlàntic Nort.

Distribució

Existixen dos poblacions del oceà Pacífic:

• Una població menuda que viaja entre el mar de Ojotsk i Coreja meridional.
• Una atra més gran que viaja entre les aigües d'Alaska i Baixa Califòrnia Sur.
• Una població menuda viaja per l'Atlàntic Nort.
• I va haver una atra població, la ballena de Akishima Eschrichtius akishimaensis, que va viure en el Pleistoceno de les costes de l'actual Japó.

Descripció

Els adults alcancen casi 15 m de llongitut i 20 t de pes. La pell és de color gris, en taques irregulars blanques que formen un disseny característic que permet diferenciar a cada individu. Presenten el cos cobert de percebes i uns atres crustacis paràsits. Posseïxen vàries protuberàncies que terminen abans de la coa, pero carixen d'una aleta dorsal verdadera. Les ballenes adultes tenen tantes rémoras i cicatrius blancuzcas que el color gris original casi es pert. El seu cap és relativament menuda i s'inclina cap a avall a partir d'un parell d'orificis nassals. La llarga boca sembla partir del cap en dos i es curva una miqueta cap a dalt. Les barbes tenen menys de 50 cm de llarc i d'un to groguenques a blanques en cerdes blanc-groguenques. De dos a cinc clavills poc profundes arruguen la part inferior de la gola.

Alimentació

S'alimenten de crustacis (krill) que viuen en els fondos de fango de la mar de Bering. Remouen el fango en el seu hocico i ho absorbixen junt en l'aliment; a continuació expulsen l'aigua lodosa espentant la llengua contra les barbes o ballenes de la boca. Estes consistixen en unes làmines curtes, erizadas i de color groc que pengen de la vora de la mandíbula superior; estan situades en el lloc a on estarien emplaçats les dents en atres mamífers i actuen com un colador. Despuix d'una immersió per a atrapar aliment, les ballenes expulsen cantitats enormes de fanc i de partícules alimentícies, i d'esta forma les aus marines resulten beneficiades, puix s'alimenten d'invertebrats del fondo duts a la superfície per les ballenes.

Reproducció

Alcancen la seua madurea sexual als huit o nou anys. El apareamiento es confina principalment als estanys de criança (estany Ull de Llebre, estany Sant Ignacio i baïa Magdalena en l'estat de Baixa Califòrnia Sur, Mèxic) encara que a voltes ocorre durant el viage de migració. La femella dona a llum una sola volta cada dos anys, generalment a una sola crío, despuix d'un periodo de 12 a 13 mesos de gestació. La majoria de les ballenes grises crían en els estanys de Baixa Califòrnia i, com tots els cetáceos, les crío naixen en l'aigua, són capaces de nadar immediatament. Els ballenatos depenen d'una dieta de llet per lo manco durant sis mesos. Es desmamen al següent estiu despuix de sèt a huit mesos, encara que les ballenes jovenils a sovint es queden en les seues mares durant un o dos anys més. Els machos poden aparearse en vàries femelles i no sembla que eixerciten cap paper en el conte de les crío. En la còpula de les ballenes grises freqüentment intervenen més de tres ballenes.

Poblacions

Se sap de l'existència de dos poblacions en el Oceà Pacífic: una de no més de 130 eixemplars la ruta migratòria del qual se situa entre el mar de Ojotsk i Corea del Sur, i una més gran en una població d'entre 20 000 i 22 000 individus en el Pacífic oriental que viagen entre les aigües d'Alaska i Baixa Califòrnia Sur. La població occidental està catalogat com en perill crític d'extinció per la UICN. No es varen registrar femelles reproductores noves en 2010, resultant en un mínim de 26 femelles reproductores observades des de 1995. Inclús un menut número de morts femenines anuals adicionals tendix a que la subpoblación decline.

La ballena grisa es creïa extinta en el Atlàntic Nort en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, com es va demostrar per datació per radiació de carbono de restants costers fòssils o subfósiles en Bèlgica, Països Baixos, Suècia i el Regne Unit, per causes no confirmades encara que possiblement la caça de que era objecte influiria en la seua desaparició.No obstant, científics l'1 de març de 2024 troben un eixemplar de la Ballena Grisa per les costes de Nova Anglaterra, Oceà Atlàntic. Restants que daten de la época romana varen ser trobats en el Mediterràneu durant l'excavació de l'antic port de Lattara prop de Montpeller en 1997, plantejant la qüestió de si les ballenes grises de l'Atlàntic migraban de nort a sur des de la costa del nort d'Europa per a parir en el Mediterràneu. De la mateixa manera, la datació per radiocarbono de subfósiles de la costa este americana confirma que les ballenes grises existien per lo manco fins a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

A mitan de 1980, va haver tres albiraments de ballenes grises en l'est del mar de Beaufort, colocant-los 585 km més a l'est de la seua àrea de distribució coneguda en l'época. En maig de 2010, una ballena grisa va ser vista per primera volta en sigles en el Mediterràneu, prop de les costes d'Israel. S'ha especulat que esta ballena haguera creuat des del Pacífic a l'Atlàntic a través del Pas del Noroest, ya que les rutes alternatives a través del Canal de Panamà o el Veta de Forns no són contigües a l'àrea establit a esta ballena. La fusió gradual i la recessió de gèl marí del Àrtic en pèrdua extrema en l'any 2007 va fer que el Pas del Noroest anara "completament navegable". La mateixa ballena va ser avistar de nou el 30 de maig de 2010, front a la costa de Barcelona, Espanya. El 4 de novembre d'eixe mateix any va ser avistar en les costes de Castelló (també en Espanya). L'1 de març de 2024, científics divisen en les costes de Nova Anglaterra una Ballena Grisa, l'espècia de la qual es creïa extinta en l'Atlàntic fa més de 200 anys.

La ballena grisa i els humans

Les ballenes grises són llentes quan es desplacen i viuen prop de la costa en casi tota la seua àrea de distribució. Esta va ser la raó que va permetre que anaren sobreexplotadas fins al punt de que l'espècie va aplegar a ser considerada extinta entre finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, sent redescubierta en 1911. En 1947, la Comissió Ballenera Internacional va declarar a la ballena grisa espècie protegida —llevat una quota de caça anual per als aborigen de la costa pacífica de l'antiga Unió Soviètica. Des d'aquella data, les poblacions de ballena grisa han experimentat una gran recuperació per la seua protecció, fins a alcançar una sifra que oscila entre els 21 000 a 23 000 individus en la década de 1990; no obstant, la població de l'oceà Pacífic occidental seguix estant molt reduïda i esta espècie seguix estant considerada com una espècie amenaçada per l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea i els Recursos Naturals (UICN).

Les ballenes grises constituïxen en l'actualitat una atracció turística des del més de novembre a abril o maig en les costes dels estats de Califòrnia, Oregó i Washington (Estats Units) i els complexos lagunares d'estany Manuela, Guerrero Negre, Ull de Llebre (o per als nortamericans Scammon´s Lagoon), estany Sant Ignacio i baïa Magdalena en la península de Baixa Califòrnia Sur, Mèxic, época en que les mares i les crío recent naixcudes migran cap al nort.

Vejau també

• Santuari de ballenes de l'Vizcaíno

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eschrichtius robustus.
• Wikispecies té un artícul sobre Eschrichtius robustus.

• Societat per a la Conservació de Ballenes i Delfins / Whale and Dolphin Conservation Society (WDCS)