Escritura mixteca
Es coneix com a escritura mixteca a un sistema de representació logo-pictogràfica empleada pel poble mixteco fins a abans de l'aplegada dels espanyols, per lo manco des de el XIII de l'era cristiana. Este sistema d'escritura consistix bàsicament d'un conjunt de signes, símbols i representacions pictòriques figuratives que funcionaven com a claus de relats que devien ser reconstruïts pels iniciats en les regles del sistema.,[1] acostant-se aixina a la concepció de la historieta moderna, encara que carix de vinyetas.[2] Cada element representat en els texts prehispànics dels mixtecos podia representar des d'un concepte fins a una idea completa. Cada image plasmada en els còdexs mixtecos deu ser interpretada en numeroses frases en el llenguage oral i també era susceptible de ser interpretada de modos distints.
Característiques
[editar | editar còdic]
L'escritura mixteca es va amprar durant el Posclásico Enjorn mesoamericano. Es tracta d'un sistema que combina elements logográficos i pictogràfics per a la transmissió dels mensages. L'àrea d'a on procedixen la major part dels còdexs mixtecos precolombinos que testifiquen l'ocupació d'este sistema de registre correspon a la Mixteca Alta i a la Costa Chica de l'estat d'Oaxaca. En anterioritat a l'aparició de l'escritura mixteca, en vàries parts d'esta zona del sur de Mèxic s'ampraven atres escritures: l'escritura zapoteca i l'escritura Ñuiñe (Urcid Serrano, 1997), encara que l'extensió d'abdós sistemes és objecte de discussió entre els especialistes, per la gran cantitat d'elements que abdós còdics varen compartir i a que el sistema Ñuiñe és pràcticament desconegut (Urcid, 2004). Segons Justeson (1986), l'escritura mixteca —com unes atres que es varen amprar en el Centre de Mèxic durant l'época precolombina— forma partix del grup d'escritures oaxaqueñas, que és la branca occidental dels sistemes de registre derivats de l'antic sistema olmeca d'escritura.
La major part de les inscripcions mixtecas prehispánicas consistixen en registres calendáricos que donen conte dels successos més importants de l'història d'eixe poble. Els elements calendáricos en l'escritura mixteca servien tant per a indicar dates com per a registrar els noms dels personages que prenien part en els fets relatats. És necessari recordar que entre els pobles mesoamericanos, les persones prenien com a nom el propi del dia del calendari ritual de 260 dies en el que havien naixcut. Sobre el calendari, Alfonso Case Andrade va dessifrar els vint signes que, combinats en numerals, donaven com resultat dates calendáricas. Els mixtecos ampraven també un signe per a l'any, que estava format per una resplandor del Sol —representat segons les convencions del sistema— entrellaçat en un anell. Els noms de cada any corresponien al nom del dia en el que escomençaven. En algunes làmines dels còdexs històrics mixtecos, el glifo de l'any du un dart clavat, lo que vol dir que va haver una guerra en eixe any. Atres composicions pictogràfiques poden descriure des de fets fins a idees completes. Per eixemple, un dart clavat en el glifo corresponent al nom d'un poblat és interpretat com a conquista militar.
Les inscripcions mixtecas apareixen en varis tipos de soport, encara que per la cantitat d'informació històrica que contenen, els còdexs mixtecos són per molt les més conegudes. Estos documents estaven composts per tires de pell de venado, curtidas i estucadas, sobre les que els escrigues eixecutaven els seus texts. Els còdexs es lligen de dreta a esquerra —és dir, en sentit contrari a la llectura en alfabet llatí—, començant des de l'extrem inferior dret de cada làmina i seguint el sentit indicat per les llínees roges que separen les figures (Hermann Lejarazu, 2006). L'estil pictòric dels còdexs té eco en els objectes artístics dels mixtecos prehispànics, especialment en les cridades vasijas tipo còdex, que varen tindre una gran difusió en els señoríos mixtecos i varen influenciar l'estil internacional Mixteca-Pobla (Justeson, 1986), que es va estendre per bona part del centre i occident de Mesoamérica en el Preclásico Tardà.
Investigacions sobre l'escritura mixteca
[editar | editar còdic]Des de l'época colonial eren coneguts els documents pictogràfics dels mixtecos. Alguns d'ells varen poder haver servit als misionero catòlics com a base per al rescat de l'història i la cosmovisión dels conquistats (Jansen i Pérez Jiménez, 2002 i 2000). No obstant, despuix de l'época colonial la cultura mixteca va quedar relegada a un paper secundari. Alguns documents que hui es reconeixen com mixtecos varen ser presos com mexicas o, per lo manco, procedents del centre de Mèxic, pels arqueòlecs. És el cas del Còdex Nuttall o Tonindeye, que Zelia Nuttall creïa d'orige azteca. Va ser Alfonso Case qui va establir una relació entre estos documents i la cultura mixteca durant la primera mitat de el XX. Les seues investigacions li varen dur a fer una important contribució en el dessiframent del sistema d'escritura mixteco i a identificar no només els signes del calendari, sino l'ubicació de numerosos llocs que estaven registrats en documents com el Còdex Nuttall, el Còdex Vindobonensis i el Còdex Colombino —l'únic de l'época precolombina que permaneix en Mèxic—. Els treballs en dit sentit han tingut continuïtat gràcies als encabotament d'atres investigadors mexicans i estrangers, entre els que destaquen la mexicana Gabina Aurora Pérez Jiménez i Maarten Jansen.
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Mesoamerican Writing Systems", consultada el 29 d'abril de 2007.
- ↑ Aixina ho reconeix Scott McCloud en L'art invisible, pág. 19-20, basant-se en les interpretacions de l'arqueòlec mexicà Alfonso Case. Edicions B. Barcelona, 1995
- ↑ Cas, Alfonso (1989) Op.cit. p.11
Bibliografia
[editar | editar còdic]Cas, Alfonso (1960): Valor històric dels còdexs mixtecos Quaderns Americans, Mèxic.
Cas, Alfonso (1989): Alfonso Case: de l'arqueologia a l'antropologia volum 102 de Série antropològica; Mèxic, ed.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, ISBN 978-968-361-116-73 URL
- —— (1979): Reis i regnes de la Mixteca (2 toms), Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic.
- Hermann Lejarazu, Manuel A. (2006): Còdex Nuttall. Costat 1: la vida de Huit Venado, número especial de Arqueologia Mexicana.
- Jansen, Maarten i Gabina Aurora Pérez Jiménez (2000): La dinastia de Añute: història, lliteratura i ideologia d'un regne mixteco, CNWS, Leiden.
- —— (2002): "Amanecer en Ñuu Dzavui: mit mixteco", en Arqueologia mexicana, X (56): 42-47, INAH-Raïls, Mèxic.
Urcid Serrano, Javier (1997): “L'escritura zapoteca prehispánica”, en Arqueologia mexicana, V(26): 42-53.
- —— (2005): "Paisages sagrats i memòria social: les inscripcions Ñuiñe en Pont Colossal, Tepelmeme, Oaxaca", en el lloc en internet de FAMSI, consultat el 3 de giner de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura mixteca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.