Escut de l'Imperi otomà

Archiu:Coat of arms of the Ottoman Empire (1882–1922).svg

Cada sultà del Imperi otomà tenia el seu propi monograma, cridat tughra, que servia com a escut. A finals de el XIX va ser creat un escut modern, inspirat en la tradició heràldica europea. El disseny final va ser adoptat pel sultà Abdul Hamid II el 17 d'abril de 1882. Es varen incloure dos banderes: la bandera del Anatolia i uns atres eyalatos asiàtics,^[1] que tenia una mija lluna i una estrela sobre un fondo roig, i la bandera de Rumelia,^[1] que tenia tres miges llunes sobre un fondo vert.

Alguns elements gràfics de l'escut de l'Imperi otomà, com l'óval central i la mija lluna i l'estrela orientades de forma vertical varen ser reeditats en l'actual emblema semioficial de la República de Turquia.

Descripció

L'escut consistix en un cartuig adornat en l'insígnia d'una tugra. El cartuig està rodejat per varis elements de l'imperi, incloses dos banderes: la roja en creixent i estrela, i la bandera de la mija lluna dels eyalatos de Anatolia i Àsia, i la bandera verda del Eyalato de Rumelia, en gran part enfosquida per una cornucopia. Les províncies del nort d'Àfrica no estan representades. Darrere de les banderes hi ha vàries llances i atres armes.

En la part superior, rajos de llum dorats irradian del sol en el sagell tughra del sultà inscrit en lletres dorades sobre un fondo de disc vert. El tughra diu en àrap , "Mahmud Khan, fill de Abdulhamid, sempre victoriós", escrit com: محمود خان بن عبد الحميد مظفر دائماً (Mahmūd Ḫān bin Abdulhamīd muẓaffar donaʾima). L'inscripció en la gran mija lluna verda diu en àrap: "Confiant en l'èxit diví, el rei del sublim estat otomà", escrita com: المستند بالتوفيقات الربانية ملك الدولة العلي ة العثمانية (al-Mustanidu bi't-Tawfiqātu'r-Rabbānīyah Malik ad-Dawlatu'l-A elīyati'l-Uthmāniyah). [2]

Baix de la floritura inferior pengen les medalles de cinc condecoracions militars otomanes . D'acort en la prohibició islàmica de representar sers animats, en el disseny no s'inclouen animals com els seguidors. Els símbols en l'escut d'armes representen lo següent:

La bandera verda al Eyalato de Rumelia o al Califato Otomà a l'esquerra.
La bandera roja al Eyalato de Anatolia i als Eyalatos asiàtics a la dreta.
L'elaborat turbant sobre l'escut central representa al fundador de l'imperi, Osmán Gazi, i simbolisa el tro de la dinastia otomana com a líder o califa de tots els musulmans del món.
L'escut elíptic en un motiu de Sol estilisat en el centre rodejat de vàries estreles, representa als 16 Grans Imperis Túrquicos.
Les flors de l'esquerra simbolisen la tolerància dels otomans.
La balança de pes a l'esquerra simbolisa la justícia dels otomans.
Els llibres de l'esquerra baix de la balança són el Corán i el cos de lleis (kanunname), que simbolisen l'estat islàmic.
Les armes a l'esquerra i a la dreta simbolisen l'eixèrcit otomà, en l'ancora a l'esquerra que representa a l'Armada otomana i el canó otomà a la dreta.
El Sol simbolisa la grandea de l'estat otomà.
El medallón vert en el Sol en el sagell del sultà (tughra) dins simbolisa la gran dinastia otomana,
El hilal vert (mija lluna) baix de la tughra simbolisa l'estat otomà com a guardià de tots els musulmans del món.
Baix de l'escut central hi ha antorches i un arc i fleches,
El tauler florido en medallones colgantes simbolisa les raïls de l'estat otomà i la cultura turca.
Els medallones que pengen en la part inferior simbolisen vàries nacions ètniques dins de l'Imperi Otomà.