Creixent i estrela
El creixent i l'estrela és un símbol que consistix en una mija lluna en una estrela junt al seu costat cóncau. Els seus orígens es remonten a la colónia grega de Bizancio entorn a l'any 300 a. C., encara que el seu us es va estendre quan el rei Mitrídates IV Eupator ho va convertir en l'emblema real del Regne del Ponto despuix d'incorporar Bizancio al seu regne durant un curt periodo de temps.[1] En el V estava present en les monedes falcades pel Imperi sasánida; per lo que este símbol va viajar per tot Orient Mig durant més de 400 anys des de el III fins a la conquista musulmana de Pèrsia en el VII. Els governants musulmans també ho varen falcar en les seues monedes durant els primers anys del Califato ortodox, sent rèpliques exactes de les monedes sasánidas.[2]
Abdós elements tenen una llarga història en l'iconografia del antic Orient Pròxim representant al Sol i a la Lluna o a la Lluna i a Venus. S'ha sugerit que la mija lluna realment represente a Venus[3] o al Sol durant un eclipse.[4] Les monedes en miges llunes i estreles separades inclús tenen un orige més antic, aplegant a l'iconografia mesopotámica. L'estrela o el Sol a sovint es troba dins de la mija lluna.[5]
Esta combinació no és molt comuna en la heràldica de finals del Medievo, sino que va alcançar més prominència per la seua adopció com a bandera i símbol nacional del Imperi otomà i alguns dels seus eyalatos i valiatos. La bandera otomana de 1844, en una mija lluna blanca i un fondo roig, continua sent la bandera de la República de Turquia en algunes modificacions menors. Atres estats que abans formaven part de l'Imperi otomà també ho usen, incloent Líbia (1951-1969 i des de 2011), Tunis (1831) i Argèlia (1958). El mateix símbol també s'ha usat en atres banderes nacionals a partir de el XX com Kazakhstan (1917), Azerbaiyan (1918), Pakistan (1947), Malàsia (1948), Singapur (1959), Mauritània (1959), Azad Cachemira (1974), Uzbekistan (1991), Turkmenistan (1991) i Comores (2001). A finals de el XX la creixent i estrela ha segut associada com "símbol de l'islam",[6] ocasionalment reivindicada pel nacionalisme àrap o l'islamisme en les décades de 1970 i 1980, encara que a voltes ha segut rebujada per atres erudits per ser errònea.[7] Al contrari de la creu, que és el símbol de la crucifixió de Jesús en el cristianisme, no existixen vínculs entre l'estrela i la mija lluna en el concepte d'islam.
En Unicode el símbol "Creixent i estrela" ☪ és O+262A.
Orige
[editar | editar còdic]_I._First_reign,_CE_488-497_Uncertain_RY_date_(possibly_RY_4_%3D_492_CE).jpg)
En Bizancio, el símbol es va associar en la seua deesa patrona Artemisa i la seua versió romanizada Diana en la grega jónica o caria Hécate, i s'utilisa com una representació de les deeses de la Lluna en l'época grecorromana. Les representacions antigues del símbol sempre mostren la mija lluna en banyes o sense ells apuntant cap a dalt i en l'estrela (a sovint en huit rajos) colocada dins de la mija lluna usades com a protecció i bona fortuna. Este apany també es troba en les monedes del Imperi sasánida, després de la conquista del Imperi bizantí. Per part del Imperi otomà molt de la cultura bizantina grecorromana va aplegar a fusionar-se en les culturals de la seua invasor i conquistador d'orige en Àsia Central. Provablement en el temps el símbol va ser adoptat com una forma de manifestació d'identitat ètnic-religiosa per tot l'imperi sent o no d'orige turc, això va provocar que molts dels països que es varen formar després de la dissolució de l'imperi usaren el símbol per a representar la seua religió. Tant aixina que es va tornar un símbol de l'Islam mundialment conegut, tant que va sobrepassar les fronteres de l'antic imperi i va aplegar a atres països musulmans fora de l'imperi.
Hemisferis
[editar | editar còdic]Les fases llunars es perceben de distinta forma segons siga vista des del hemisferi nort o sur. Des del hemisferi meridional es veu com a C en quart crecent, i com a D en quarto menguante (o decreciente). En tant, des del hemisferi septentrional l'apariència s'invertix, veent-se com a D en quarto creixent, i com a C en quarto menguante.
Les banderes dels països de més avall, llevat la de Comores que conta en la Lluna creixent per estar en el hemisferi sur, pertanyen en la seua totalitat a el hemisferi nort, per lo tant són llunes en quart menguante, a excepció de la de Mauritània que està en una posició neutra i la de Turkmenistan que també està en quarto creixent.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrew G. Traver, From Polis to Empire, The Ancient World, c. 800 B.C.–A.D. 500, Greenwood Publishing Group, 2002, p. 257
- ↑ Philip Grierson, Byzantine Coins, Taylor & Francis, 1982, p118
- ↑ Bradley Schaefer (21 December 1991). "Heavenly Signs". New Scientist: 48–51.
- ↑ «Letter: Letters: Crescent Sun | New Scientist» (en en-us). www.newscientist.com. Consultat el 2024-07-13.
- ↑ Corpus Monumentorum Religionis Equitum Danuvinorum (CMRED) (1976), p. 192 (referencing Leroy A. Campbell, Mithraic Iconography and Ideology' '(1969), 93f.
- ↑ Cyril Glassé , The New Encyclopedia of Islam (revised ed. 2001), s.v. "Moon" (p. 314).
- ↑ Crescent - July 2009 (en en), Crescent.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Creciente y estrella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.