Espècies fòssils de primats de l'Argentina
Els primats (Primats) són l'orde de mamífers al que pertanyen el home i els seus parents més propencs. L'orde Primats es dividix en dos suborden, estrepsirrinos, i haplorrinos, que inclou als tarseros, els monas, els grans simis i els humàs. Els platirrinos (Platyrrhini) o mones del nou món són un parvorden que comprén a les cinc famílies de primats natives d'América Central i del Sur: Cebidae, Aotidae, Pitheciidae, Atelidae i Callitrichidae ara reconegudes.[1] La regió neotropical és molt rica en espècies de Primats, contant en 19 gèneros, i 139 espècies, en un total de taxas (espècies més subespecies) de 199.[2]
En la República Argentina es fan presents les 5 famílies, en un total de 9 tàxons i 8 espècies, 2 d'elles introduïdes. A la seua volta, en este país s'han colectado restants fòssils de Primats, corresponents a 9 espècies; les troballes es varen produir en la seua totalitat en la Patagonia argentina, des de la província de Neuquén fins al sur de la de Santa Creu. En l'edat Pintures del noroest d'esta última província s'han recolectat restants d'atres dos espècies, encara innominadas, a causa de lo fragmentarios que es varen presentar, pero lo adequadament caracterisats per a resaltar que els mateixos no corresponen a les espècies actualment descriptas.
| País | Cebidae | Callitrichidae | Atelidae | Pitheciidae | Aotidae | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ARGArgentina | 2 | 6 | - | - | 1 | 9 |
En el següent llistat s'enumeren les espècies fòssils de Primats que es varen registrar en l'Argentina. Per òbvies raons no s'inclou en la present llesta als sers humans. S'aclarix la categorisació de «fòssils» puix este artícul exclou a les espècies vivents, les que varen ser tractades en un atre artícul.[3] Entre els interrogants que encara persistixen, es troba l'orige d'estos primats neotropicales, encara que les hipòtesis més acceptades els relacionen als Anthropoidea del nort africà arribats a Sudamérica provablement cap al Oligoceno primerenc.[4]
Família Cebidae
[editar | editar còdic]Els cébidos (Cebidae Bonaparte, 1831) són una família exclusiva del neotrópico que actualment comprén solament dos gèneros vivents, en un total de 13 espècies.[5] La classificació més recent coloca una atra volta als callitricidos com una família aparte, deixant solament als capuchinos i als mones farda en esta família.[1]
Subfamília Cebinae
[editar | editar còdic]Un sol gènero de la subfamília Cebinae Bonaparte, 1831.
Gènero Killikaike
[editar | editar còdic]El gènero Killikaike Tejedor, 2006 conta en una espècie.
- Killikaike blakei Tejedor, 2006
Marcelo Tejedor, i els seus colegues de la Facultat de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco, varen trobar en la Patagonia argentina els restants d'este gènero monotípic, els quals comprenen la front, el rostre i el paladar, incloent un joc de dents en poc desgast, la qual cosa és un indicador important del linaje. Va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys.[6] El nom de l'espècie fa honor a l'estància a on va ser trobat (Killik aike nort) i als seus propietaris (els senyors Blake). Esta propietat (també cridada Estància Felton) s'ubica a 50 km al noroest de la ciutat de Riu Gallecs, Santa Creu, Argentina. Són dos els eixemplars colectados, sent un d'ells el cràneu de Primat fòssil millor conservat de Sudamérica. En l'equip dirigit per Tejedor també varen treballar els científics Adán Tauber, Alfred Rosenberger i Carl Swisher; a ells es va sumar María Palaus com a representant del Museu Pare Molina —de Riu Gallecs—, entitat a on es conserven estos restants fòssils.
Subfamília Saimiriinae
[editar | editar còdic]Un sol gènero de la subfamília Saimiriinae Miller, 1912 (1900).
Gènero Dolichocebus
[editar | editar còdic]El gènero Dolichocebus Kraglievich, 1951 conta en una espècie.
Esta mona va viure a fins del periodo Neógeno, en el Mioceno enjorn, fa 20,5 millons d'anys en la Patagonia argentina.[7] Va ser colectado en la vall del riu Chubut, en les afores de la localitat de Gaiman, en la província del Chubut.[8]
Família Pitheciidae
[editar | editar còdic]Els pitécidos (Pitheciidae Mivart, 1865) són una família exclusiva del neotrópico, que comprén 4 gèneros vivents en un total de 43 espècies.
Subfamília Callicebinae
[editar | editar còdic]La subfamília Callicebinae Pocock, posseïx solament un gènero vivent, el qual està integrat per 29 espècies.
Gènero Soriacebus
[editar | editar còdic]El gènero Soriacebus Fleagle, 1987 conta en dos espècies.
- Soriacebus ameghinorum Fleagle et al., 1987
Este simi va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys en la formació Pintures, en el noroest de la província de Santa Creu, Argentina.[9][10]
- Soriacebus adrianae Fleagle, 1990
Este simi va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys en la formació Pintures, en la localitat de Portezuelo Sumich Sur, en el noroest de Santa Creu, Argentina.[9][10][11]
Gènero Homunculus
[editar | editar còdic]El gènero Homunculus Ameghino, 1894 conta en una espècie.
Esta mona va viure en la Patagonia argentina. El lloc a on va ser descobert s'ubica en l'estància La Costa, a 60 km al nort de la ciutat de Riu Gallecs, Santa Creu, Argentina.[12] Les troballes els va realisar Carlos Ameghino en 1890 i 1891, els que varen anar la base de la descripció de dos espècies, esta i Anthropops perfectus Ameghino, la qual en 1931 va passar a la sinonímia de la primera.
Homunculus significa: 'hombrecillo', puix Ameghino trobava al cràneu semblant al dels humans. Ell postulava que este simi era un antepassat dels Antropomorfos i de nosatres mateixos, teoria compartida pel dr. Mahoudeau professor de l'Escola d'Antropologia de París. Estudis posteriors varen desestimar esta hipòtesis. En 1981 Philip Hershkovitz va trobar una mandíbula corresponent a este gènero, pero en una antiguetat 3 millons d'anys anterior a l'eixemplar tipo; va ser descobert al sur del llac Colhué Huapi, Chubut.[13]
Gènero Carlocebus
[editar | editar còdic]El gènero Carlocebus Fleagle, 1990 conta en dos espècies.
Va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys en la formació Pintures, de la província de Santa Creu, Argentina.[9]
Va viure al començament del mioceno tardà, fa 16,4 millons d'anys en la formació Pintures, de la província de Santa Creu, Argentina.[9]
Gènero Proteropithecia
[editar | editar còdic]El gènero Proteropithecia Kay et al., 1998 conta en una espècie.
- Proteropithecia neuquenensis Kay et al., 1998
Va ser trobat en sediment del Colloncurá (Mioceno mig) en el Cañadón del Tordillo, en Neuquén, Argentina.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rylands AB and Mittermeier RA (2009). «The Diversity of the New World Primats (Platyrrhini)», Garber PA, Estrada A, Bicca-Marques JC, Heymann EW, Strier KB (ed.). South American Primats: Comparative Perspectives in the Study of Behavior, Ecology, and Conservation, Springer.
- ↑ https://web.archive.org/web/20110823015612/http://www.primate-sg.org/diversity.htm
- ↑ Hartwig, Walter Carl. The Primat fossil record.
- ↑ Tejedor, M. F., 2009: Quan els primats migraron al sur: èxit, diversitat i una caiguda anunciada. IX Jornades Nacionals d'Antropologia Biològica.
- ↑ Brodes, A. 1942. Anotacions sobre un “Cebidae” fòssil de Patagonia. Physis 19:265-269.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Science.103(14)
- 5437.doi:10.1073/pnas.0506126103.
- ↑ Kraglievich, J.L. 1951. Contribucions al coneiximent dels primats fòssils de la Patagonia. I. Diagnosis prèvia d'un nou primat fòssil del Oligoceno superior (Colhuehuapiano) de Gaiman, Chubut. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 2:57-82.
- ↑ Fleagle, J.G. and R.F. Kay(1989).American Journal of Physical Anthropology.78
- pp. 221.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Fleagle, J. G. & Tejedor, M. F., 2002: Early platyrrhines of southern South America. 161-173. in Hartwig, W. C., (eds.) 2002: The Primat Fossil Record. –Cambridge University Press, Cambridge, England, 2002, xiv-530
- ↑ 10,0 10,1 (1996).Ameghiniana.Argentina:33(4)
- ↑ Tejedor, Marcelo F. 2005. New specimens of Soriacebus adrianae Fleagle, 1990, with comments on pitheciin primats from the Miocene of PatagoniaAmeghiniana v.42 n.1 Buenos Aires ene./mar.
- ↑ Ameghino, F. 1891.Les mones fòssils del eoceno de la República Argentina. Revista d'Història Natural, Bs. As.
- ↑ Autor: Tonni, Eduardo P.; Pasquali, Ricardo C. Títul: Fauna suramericana: una història de 65 millons d'anys. ISBN 950-43-8820-5 Edició: 2.ª ed. Publicació: Buenos Aires, AR. Taller Gràfic del Centre Luterano de l'Iglésia Evangèlica Luterana Unida, 1998 Descripció física: 79 p.; dib. Idioma(s): espanyol
- ↑ Kay, R.F., Johnson, D. and Meldrum, D.J. 1998. A new pitheciine primat from the Middle Miocene of Argentina. American Journal of Primatology 45: 317-336.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Especies fósiles de primates de la Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.