Espanyol arequipeño
El espanyol arequipeño o castellà arequipeño és una varietat regional del espanyol parlada en la ciutat i la província d'Arequipa, en el sur del Perú. En la bibliografia llingüística li el ha tractat dins de l'espanyol peruà i, per a varis de les seues traces fonètiques i morfosintàctics, en relació en l'espai andino i en situacions de contacte entre castellà i quechua.[1][2] La denominació no aludix a una forma homogénea de parlar compartida per tots els habitants de Arequipa, sino a un conjunt d'usos regionals la distribució dels quals varia segons zona de residència, trayectòria migratòria, primera llengua, edat, escolaritat i estil de parla.[3][4]
Entre les traces més citades d'esta varietat es troba el voseo, especialment documentat en Arequipa i el seu campiña, encara que la seua vitalitat i les seues formes concretes han canviat històricament.[5][6] L'accent arequipeño es descriu també per mig de variables fonètic-fonològiques i prosódicas, com el vocalisme, la reducció de diptongos i hiats, la realisació de vibrants, la conservació variable de la lateral palatal /ʎ/ front al yeísmo, el tractament de la sibilant /s/ i alguns reacomodos accentuals. Estos fenomens no apareixen en la mateixa intensitat en tots els sociolectos i deuen distinguir-se de la simple percepció popular d'un parla «cantada».[7][8][9]
En el pla gramatical, els estudis sobre la província de Arequipa registren traces que solen discutir-se dins del castellà andino, entre ells la doble posesivitat, l'us polivalent de lo, la neutralisació d'oposicions de gènero i número en certs clíticos, construccions evidenciales en diu i usos del plusquamperfecte relacionats en informació no experimentada directament.[10] La presència d'estos fenomens es relaciona en el contacte llingüístic, pero també en continus urbans i rurals; per això, la comparació en Lima, el Cuzco o atres zones del Perú resulta útil solament si s'evita presentar cada regió com un bloc dialectal tancat.[11][12]
El cridat parla loncca ocupa un lloc particular dins d'este panorama. S'associa en la campiña arequipeña i en formes de representació lliterària i identitària, pero no agota l'espanyol arequipeño ni equival sense més al parla urbana contemporànea.[13][14] Per eixa raó, l'estudi de la varietat combina fonts històriques, treballs sobre voseo, anàlisis de corpus fonètic-morfosintàctics, estudis d'actituts llingüístiques i documentació sociollingüística recent com PRESEEA-AREQUIPA-PE.[15][4]
Història de la documentació
[editar | editar còdic]
La descripció de l'espanyol arequipeño apareix en l'investigació sobre l'espanyol del Perú des dels estudis primerencs de conjunt. José Luis Rivarola va senyalar que Pedro Benvenutto Murrieta havia arreplegat en 1936 notícies sobre les zones de voseo en el país i havia situat a Arequipa com l'espai a on esta traça subsistia en major claritat, tant en sectors populars urbans com entre els chacareros de la campiña.[16]
Rivarola va advertir també que una part de les senyes antigues sobre el voseo arequipeño procedia de texts lliteraris, en particular de versos de Francisco Mostajo. Per això, va propondre tractar-los en cautela, ya que en este tipo de materials pot aparéixer una hiperdialectización, és dir, una intensificació lliterària de traces regionals que no equival necessàriament a una descripció directa del parla quotidiana.[17]
L'investigació posterior ha tendit a separar dos plans: per un costat, l'estudi de les formes de tractament i del voseo; per un atre, l'anàlisis empíric de traces fonètic-fonològiques i morfosintàctics. En eixe segon pla, el treball de Rabea Fröhlich va organisar un corpus de parlants de la província de Arequipa segons variables com a gènero, edat, zona de residència, primera llengua i formació escolar.[18]
La documentació recent ha incorporat ademés la construcció del corpus PRESEEA-AREQUIPA-PE, orientat a l'estudi sociollingüístic de l'espanyol parlat en Arequipa Metropolitana. Segons Sants Huamán Flores, el corpus va reunir 54 informantes distribuïts per grau d'instrucció, grup generacional, gènero i condició monolingüe o bilingüe vernàcul-espanyol, en entrevistes gravades entre el segon semestre de 2021 i el primer semestre de 2022 en districtes metropolitans com a Cerro Colorat, Paucarpata, Cayma, Alt Selva Alegre, Socabaya, Mariano Melgar, Miraflores i la Tancada.[19]
Classificació i distribució
[editar | editar còdic]L'espanyol arequipeño es descriu millor com un conjunt d'usos regionals en variació interna. Els treballs empírics mostren diferències entre parlants urbans i rurals, entre parlants monolingües de castellà i bilingües quechua-castellà, i entre usos quotidians i representacions lliteràries o identitàries de la varietat.[20]
Guajardo Castro va estudiar el parla loncca com a varietat de la campiña arequipeña i va delimitar el seu àmbit en districtes rurals o tradicionals com Chiguata, Paucarpata, Sabandía, Characato, Socabaya, Quequeña, Yarabamba, Pocsi, Mollebaya i Polobaya. El seu treball es va basar en mostres de parla de pobladors de la campiña i en un corpus de poemes lonccos.[21]
Fröhlich, per la seua banda, va organisar el seu corpus en quatre grups principals: parlants bilingües de Sant Joan de Tarucani en quechua com a primera llengua, parlants monolingües de Polobaya en zona rural, parlants monolingües urbans de Yanahuara i parlants bilingües residents en Cayma procedents de Chumbivilcas, en el Cuzco.[22][23]
| Grup | Localitat | Zona de residència | Primera llengua | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Sant Joan de Tarucani | Rural | Quechua | Parlants bilingües consecutius, en castellà deprés com a segona llengua. |
| 2 | Polobaya | Rural | Castellà | Parlants monolingües de castellà en zona rural. |
| 3 | Yanahuara | Urbana | Castellà | Parlants monolingües de castellà en zona urbana tradicional. |
| 4 | Cayma | Urbana | Quechua | Immigrants de Chumbivilcas residents en Arequipa, bilingües quechua-castellà. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guajardo Castro, 2009, p. 3
- ↑ Fröhlich, 2020, p. 9
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 9-19
- ↑ 4,0 4,1 Sants Huamán Flores, 2022, pp. 66-71
- ↑ Rivarola, 1986, p. 33
- ↑ Guajardo Castro, 2009, p. 21
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 12-15
- ↑ Arredondo, 2000, pp. 27-28
- ↑ Caravedo, 1992, pp. 642-643
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 16-19
- ↑ Gugenberger, 1999, pp. 264-275
- ↑ de Crignis, 2023, pp. 13-30
- ↑ Guajardo Castro, 2009, pp. 2-3
- ↑ Gamio Pi, 2020, pp. 48-55
- ↑ Rivarola, 1986, pp. 33-34
- ↑ Rivarola, 1986, p. 33
- ↑ Rivarola, 1986, p. 34
- ↑ Fröhlich, 2020, p. 9
- ↑ Sants Huamán Flores, 2022, pp. 66-71
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 9-15
- ↑ Guajardo Castro, 2009, p. 2
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 9-11
- ↑ Fröhlich, 2020, pp. 10-15
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Español arequipeño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.