Espanyol austral
Espanyol austral és el terme acadèmic empleat per Francisco Moreno Fernández per a comprendre a totes les varietats del idioma espanyol parlades en els actuals territoris d'Argentina, Uruguay i Paraguay, països que compartixen característiques llingüístiques, geogràfiques, històriques, socials i culturals.[1][2] Pot ser considerat un macrodialecto, ya que engloba a diferents dialectes estretament vinculats entre sí.[3]
Orígens històrics
[editar | editar còdic]Part important del territori de les tres nacions va ser part de l'antic Virreinato del Riu de l'Argent, (integrant de la corona espanyola), creat en 1776 per orde del rei Carlos III d'Espanya, en Buenos Aires com la seua capital virreinal. Dit virreinato va tindre tres rutes principals per mig de les que va rebre diferents influixos llingüístics i culturals, la primera des del Alt Perú cap al noroest argentí, la segona des de la Capitania general de Chile al oest argentí del qual, i la tercera que unia Espanya directament en la ciutat d'Asunción i la Governació de Santa Creu de la Serra per mig de l'estuari del Riu de l'Argent. Posteriorment Asunción seria relegada per causa de l'ubicació privilegiada de Buenos Aires com a port d'ultramar. Durant els sigles XVIII i XIX varen ocórrer tot tipo de circumstàncies socials i econòmiques que varen favorir els intercanvis llingüístics en tota l'àrea mencionada.
Causes de les seues particularitats llingüístiques
[editar | editar còdic]Ademés de les influències llingüístiques d'idiomes natius com el quechua, el guaraní i el mapuche[4] (entre uns atres), diversos factors històric-culturals varen permetre el desenroll de les diferents variants regionals; per un costat la decadència de l'explotació minera boliviana, que va provocar el decliu dels contactes en l'àrea andina i que va produir la marginalitat del territori paraguayà com a centre de distribució de la riquea (contribuint a una relació més estreta en les seues raïls natives); i per un atre, el començ de la massiva immigració europea (majoritàriament italiana) de mitan de el XIX cap a les capitals rioplatenses, que va supondre una explosió en el creiximent demogràfic d'Argentina i Uruguay, i el major entre els països de parla hispana en eixe periodo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Espanyol austral» (en és). Portal de Llingüística Hispànica. Consultat el 2024-06-18.
- ↑ «L'espanyol d'Argentina, Uruguai i Paraguay: tres maneres de parlar un mateix idioma». La revista de Babbel. Consultat el 2025-03-19.
- ↑ «Països que parlen espanyol - Llesta, història i característiques» (en és-es). https://concepte.de/. Consultat el 2024-06-18.
- ↑ Virkel de Sandler, Ana (2004). Espanyol de la Patagonia. Aportes per a la definició d'un perfil soci-llingüístic. Buenos Aires: Acadèmia Argentina de Lletres.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fontanella de Weinberg, María Beatriz (2000). L'espanyol de l'Argentina i les seues varietats regionals. Buenos Aires: Edicial.
- Granda, Germán de (1979). L'espanyol del Paraguay: temes, problemes i métodos. Asunción: Universitat Catòlica.
- Marsilio, Horacio de (1969). «El llenguage dels uruguayans». La nostra Terra (24), Montevideo.
- Moreno Fernández, Francisco (2009). La llengua espanyola en la seua geografia. Madrit: Arc/Llibres.
- Vidal de Battini, Berta Elena (1964). L'espanyol de l'Argentina. Buenos Aires: Consell Nacional d'Educació.
- Virkel de Sandler, Ana (2004). Espanyol de la Patagonia. Aportes per a la definició d'un perfil soci-llingüístic. Buenos Aires: Acadèmia Argentina de Lletres.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Español austral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.