Espanyol cuyano

Variants de l'idioma espanyol parlades en Argentina segons Berta Elena Vidal de Battini.

El espanyol cuyano o castellà cuyano (segons l'us local) és la variant del espanyol que va evolucionar en la regió andina de Que el seu, i que es parla hui en dia en les províncies argentinas de Mendoza i Sant Joan ademés de San Luis; hi ha lleus influències en les zones de La Pampa i Neuquén propenques a Mendoza, i en La Rioja en menor mida. El Gran Mendoza és el principal exponent d'este dialecte pel número de habitants.

Història

l'antiga dependència de la qual de la Capitania General de Chile i actual veïnat geogràfic en la República de Chile són evidenciades per l'entonament, la pronunciació i un llimitat número de chilenismes, en el cabal de la qual també es varen incorporar veus mapuches.

Es dona l'intersecció entre l'espanyol rioplatense i vestigis del espanyol chilé. Hi ha zones de Que el seu que denoten major rodalia a Chile, com Malargüe i Calingasta, i unes atres, les ciutats de major població, són més influïdes des del Riu de l'Argent, siga en l'entonament o en algunes pronunciacions. Esta influència es remonta al lunfardo porteño, que cavalcant en el fluix cultural rioplatense, va assentar en la societat cuyana improntes més segures, des de les classes altes (pels estudiants i el tango), i que després es va perpetuar fins a hui en els mijos de comunicació massiva. Són manifestacions que integren els capítuls d'una dialectologia regional, pero de cap manera la gramàtica.

El seu grau d'uniformitat és molt variable, presentant-se un gir propi de cada província. Mendoza i Sant Joan són les províncies més pures del dialecte. La primera sent més la rodalia i influència de la variant chilena pero té major influència rioplatense en l'àrea urbana, i la segona és de les més conservadores. En Sant Luis hi ha una gran influència de Còrdova i pot considerar-se part del dialecte cordovés o central. L'influència cuyana en La Pampa, La Rioja i Neuquén es presenta en mixtura en els dialectes propis de cada província (rioplatense patagónico en La Pampa i Neuquén, norteny/andino en La Rioja).

Característiques

Fonètica i fonologia

En l'espanyol cuyano es poden trobar algunes traces en comuna en l'espanyol chilé i una influència posterior de l'espanyol rioplatense. Es presenten modismes i pronunciació molt similar a la chilena, sobretot en Mendoza, a on es pronuncia ll i i com [ʝ] (yeísmo) i es asibilan les erres: /rr/ > [řř] (sonorament), i /r/ inicial > [ř], i, en casos cults o semicultos, [r] una vibrant alveolar múltiple debilitada.

Morfologia i sintaxis

Entre atres particularitats, presenta en general un us comú del pretérito compost, encara que en Mendoza s'ampra menys, i entre algunes persones (encara que cada volta menys) d'edat adulta el voseo pronominal, que solament afecta a la persona en la conjugació i no al verp: «si vós escrius t'aprove».

Una atra traça molt característica d'este dialecte és l'us de l'artícul abans d'un nom propi, tal com s'usa en Chile central i en Catalunya, per eixemple: «la Pili, la Mili, el Pedro, el Vicente».

Vore també

• Espanyol austral
• Espanyol chapaco