Espeletia schultzii
Espeletia schultzii, comunament cridada frailejón octubre, és una espècie herbàcea de la família de les asteráceas. El nom 'frailejón' prové del seu descobriment durant la Expedició Botànica al Nou Regne de Granada. Segons pareix en condicions de boira el seu aspecte s'assemblava als capuchones que duyen els flares capuchinos.[1][2]
És endèmica de Veneçola.[3] Creix fins als 4300 m s. n. m. en el páramo.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta caulescente que alcança fins a 2 m d'altura; en talle monopódico gros. Les fulls, d'entre 20-40 cm de llarc per 3-6 d'ample, es disponen de forma alterna en els brots formant una roseta; poden ser oblongas o oblongo-lanceoladas, en molta pubescencia en abdós cares. Les inflorescèncias axilars es disponen en corimbes paniculados de color groc. Les cabezuelas són heterógamas radiadas i estan formades per florés femenines liguladas que rodegen un disc interior de flors masculines tubulars. El receptàcul és paleáceo, sense papus. El frut és un aquenio trígono i glabro.[4]
Florix d'octubre fins a giner.
És polinizada per les abellas per a recolectar néctar i polen de les seues flors.
En Veneçola, esta espècie es troba amenaçada per l'explotació per a l'us comercial, apareixent aixina en el Llibre roig de la flora veneçolana.[5]
Composició química
[editar | editar còdic]El component més abundant del seu oli essencial és el a-pineno, ademés de monoterpenos (80,5%), sesquiterpenos (15,5%) i diterpenos (0,30%).[4]
Usos
[editar | editar còdic]Les seues flors s'utilisen per a la producció de mel. En us medicinal s'apliquen directament els fulls per a aliviar maldecaps i reumáticos i les resines extretes per a afeccions respiratòries.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Espeletia schultzii va ser descrita per Hugh Algernon Weddell i publicat en Chloris Andina 1: 63. 1855[1856].[6]
El nom genèric "Espeletia" va ser nomenat en honor a José Manuel de Ezpeleta, el virrey de Nova Granada.
schultzii: epítet otorgat en honor del botànic Friedrich Wilhelm Schultz.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://canaltrece.com.co/notícies/espècies-sumapaz-entre-frailejones/
- ↑ https://www.semana.com/especiales/articulo/el-monge-parem/125790-3
- ↑ «Espeletia schultzii Wedd.» (en en). Kew Science, Plantes of the World Online. Consultat el 4 de febrer de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Revista de la Facultat de Farmàcia Vol. 45 - 2003
- ↑ «Lliure Rojo de la Flora Veneçolana». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2011. Consultat el 18 de setembre de 2010.
- ↑ «Espeletia schultzii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 17 d'agost de 2012.
- ↑ Espeletia schultzii en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [enllaç trencat] (3 ene 2008)
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. I. Berry & O. Huber Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espeletia schultzii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.