Espino (botànica)

Archiu:Diferencia espina y aguijón.jpg

Esquema de la secció llongitudinal d'un talle que mostra la diferència anatòmica entre una espina (A) i un aguijón (B). En l'espina, els teixits vasculars, esquematizados en roig, continuen als del talle. El aguijón, en canvi, està format solament per teixits corticales, sense participació dels teixits vasculars, per això pot arrancar-se en facilitat.

Espino és el nom comú en el que es coneixen les següents espècies de plantes, totes les quals tenen la característica de tindre espines. Per contraposició, una planta que carix d'estes defenses, es denomina inerme.

Espines

Les espines són formacions agudes, aleznadones, a voltes ramificadas, proveïdes de teixit vascular, molt riques en teixits de sostingues i, com a conseqüència, rígides. Les espines poden tindre el seu orige com a transformació del talle, és dir, que són branques reduïdes, com succeïx en Prunus spinosa i Gleditsia triacanthos, i es denominen espines caulinarés. En este cas, el teixit vascular de l'espina és una continuació del leño del talle. Hydrolea spinosa, planta palustre típica de chapulls, és un eixemple ilustrativo d'espina caulinar, ya que les seues espines a voltes duen fulls diminuts, de la mateixa manera que un talle. Les espines també poden ser el resultat de la transformació d'un full, com és el cas de les cactáceas i de les espècies del gènero Berberis, i es denominen espines foliares. Finalment, en casos molt rars, les espines poden ser el resultat de la modificació de la raïl a través d'un intens procés de lignificación i es denominen espines radicals.

Varis térmens comunament utilisats en Botànica deriven de la paraula espina. Aixina:

• «espinós/a» es referix a un teixit, orgue o a una planta que presenta espines;
• «espinuloso/a» o «espinescente», quan les espines que mostra són menudes.
• "espinón", espina gran
• "espinera", el espino comú
• "espinar", lloc poblat de espinos

Hàbitat de plantes espinoses

La presència d'espines és un caràcter que es troba difòs sobretot en plantes típiques de les regions àrides, com a deserts, estepas, boscs secs i espinares. En estos casos les espines són en general el resultat de la transformació de fulls i permeten reduir la transpiració de la planta i auxiliar a l'economia d'aigua degut a que no presenten estomas. En atres regions climàtiques i en plantes no xerófitas també apareixen espines ya que estes estructures dures i esmolades en àpiçs puntaguts, algunes en puntes en forma de lezna, ham o gancho, són una excelent defensa contra els animals herbívors.

Archiu:Crataegus monogyna in Joncret CAPS 5 1aJ CAPS 6 .jpg

Crataegus monogyna