Estadi de Éfeso
El Estadio de Éfeso va ser un antic estadi grec situat en la ciutat d'Éfeso, en Àsia Menor, en l'actual Turquia. Les seues ruïnes formen part del jaciment arqueològic de Éfeso, declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco.[1][2][3]
L'estadi es troba en l'ala nort del mont Peión, actual Panayır-donağ, al sur del Gimnasi de Vedio. L'estadi va ser construït originalment en el periodo helenístico. En el seu orige, presumiblement solament hi havia una tribuna en el costat sur, i la pista d'atletisme discorria front a esta tribuna. Les portes d'eixida estaven en l'extrem oest. L'estadi es va ampliar considerablement durant el periodo romà baix l'emperador Nerón, en la contribució, entre uns atres, del lliberte C. Stertinio Orpex. En l'inscripció, l'edifici estava dedicat a Artemisa de Éfeso i a Nerón. Com a vesprada en esta fase, l'estadi es va ampliar fins a convertir-se en un típic estadi allargat en forma de ferradura, en una tribuna també en el costat nort i possiblement també en l'extrem est de l'arc, i obert en l'extrem oest. La tribuna del costat nort es va colocar sobre les passareles abovedadas, i en l'extrem oest es va construir una porta monumental.[1][2][3]
En algun moment de l'época romana, cap a 200-300 d. C., es va afegir a l'extrem oriental de l'estadi una zona elíptica en forma d'amfiteatre d'uns 50 × 40 ms. A lo manco en l'última época romana, podia tancar-se completament per separat de l'estadi pròpiament dit. Es creu que esta zona s'utilisava per a pràctiques gladiatorias i de fauna. L'estadi també es va utilisar per a la persecució als cristians.[1][2][3]
L'estadi va sofrir greus danys en el terremot de 262 d. C. Despuix només es va restaurar parcialment. L'edifici també va sofrir danys en els terremots de 259-366. En el temps, l'estadi va caure en desús i les seues pedres es varen utilisar per a atres edificis, com la basílica de Sant Joan. En la década dels 400 es va construir una iglésia en l'emplaçament de l'estadi i les seues afores varen començar a convertir-se en un cementeri. La zona de la pista d'atletisme es va utilisar posteriorment com a camp. Totes les pedres dels assents es varen retirar durant l'Edat Mija.[1][2][3]
L'emplaçament de l'estadi s'ha excavat relativament poc, pero és fàcilment identificable per la forma d'una depressió en el terreny d'unes 3,3 hectàrees. La zona ha segut objecte de més investigacions des de 1993.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2000).by Österreiches Archäologisches Institut and Efes Müzesi Selçuk.Graphis Ltd.
- 166-169.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1976).The Princeton Encyclopedia of Classical Sites.Princeton University Press.Consultat el 2024-10-22.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Prytaneion» (en en). Ephesus. Archivat des d'el original, el 2019-07-08. Consultat el 2024-10-22.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estadio de Éfeso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.