Estany de Szczecin
El estany de Szczecin (en alemán: Stettiner Haff; Plantilla:Lang-pl) —també descrita com a baïa o lagoon i també transcrita com Stettin—, i coneguda a voltes com a baïa del Óder, és una gran estany coster localisada en la zona de l'estuari del riu Óder i compartida per Alemània i Polònia. És l'estany coster més gran del mar Bàltica, localisada en la desembocadura del Óder i del riu Peene. La seua superfície conjunta, en tots els afluents,és d'aproximadament 903 km² , estenent-se en direcció E-O uns 52 km i 22 km en la N-S. La profunditat mija de l'estany és de menys de quatre metros. A través de l'estany transcorre la frontera establida l'any 1945 entre Polònia i Alemània i en ella es troben les illes d'Usedom, Wolin i Karsibór (Kaseburg).
S'ha denominat de forma tradicional dividint-la entre el Chicotet estany (Kleines Haff), en l'oest (277 km²), i el Gran estany (Großés Haff, Wielki Zalew), en l'est (410 km²). Un ambigu nom històric alemà era Frisches Haff, que més tart es va referir exclusivament a l'estany del Vístula.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]
L'estany és alimentat, des del sur, per varis ramals del riu Oder i alguns rius més menuts com Ziese, Peene, Zarow, Uecker i Ina.[2] En el nort, l'estany està conectat a la baïa de Pomerania de la mar Bàltica per mig de tres estrets Peenestrom, Świna i Dziwna, que dividixen el continent i les illes d'Usedom i Wolin.
L'estany té una superfície de 903 km², la seua profunditat natural mija és de 3,8 m i la màxima de 8,5 m.[3] La profunditat dels canals de navegació no obstant pot excedir de 10,5 m.[3] Per lo tant, l'estany té aproximadament 2,58 km³ d'aigua.[4] La temperatura mija anual de l'aigua és de 11 °C.[4]
El 94% de les càrregues d'aigua abocades en l'estany procedixen del riu Oder i les seues confluències, que ascendix a un promig anual de 17 km³ o 540 m3⋅s.[5] Totes les atres confluències contribuïxen en una descàrrega anual combinada de 1 km³.[5] Donada la falta de senyes fiables per al fluix d'entrada des de la mar Bàltica, l'ingrés combinat s'ha estimat en uns 18 km³ en un àrea d'influència de 129 000 km², permaneixent en l'estany una mija de 55 dies abans de la seua descàrrega en la baïa de Pomerania.[4] Els nutrients transportats per això en l'estany han fet que siga de hiper(ue)trófica a eutròfic.[6] Els estrets Peenestrom, Świna i Dziwna són responsables del 17%, 69% i 14% de la descàrrega, respectivament.[7]
La salinitat mija és d'entre 0,5 i 2 ups, encara que a voltes penetra a través de la Świna més aigua salada que eleva localment la salinitat fins als 6 psu.[5]
Localitats en les proximitats de l'estany
[editar | editar còdic]- en Polònia: Szczecin, Świnoujście, Police, Wolin i Nowe Warpno;
- en Alemània: Ueckermünde i Usedom.
Història
[editar | editar còdic]En 1880, es va obrir a través de l'illa de Usedom el Kaiserfahrt ("passage de l'Emperador") un canal d'aigua que conectava l'estany en la mar Bàltica sense tindre passar per la part oriental de Swine, permetent que els grans barcos pogueren entrar en l'estany i en el port de Stettin més ràpidament i de forma més segura. El canal, d'uns 12 km de llarc i 10 metros de profunditat, va ser excavat pel imperi alemà entre 1874 i 1880, durant el regnat del primer emperador Guillermo I d'Alemània (1797-1888) a qui honra el seu nom. Ademés, el treball va donar lloc a una nova illa anomenada Kaseburg (Karsibór), desgajada de Usedom.
Despuix de 1945, les zones fins a llavors alemanes localisades a l'est de la llínea Óder-Neisse varen passar a formar part de Polònia, incloent les antigues ciutats portuàries de Stettin (Szczecin) i Swinemünde (Świnoujście), abdós en la vora occidental del riu Oder. El Kaiserfahrt va ser renombrado com Piast Canal, per haver segut la frontera en Polònia en l'época de la dinastia Piast.
La frontera entre Alemània i Polònia també dividix el sen cridat Neuwarper See prop de Rieth.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erhard Riemann, Alfred Schoenfeldt, Ulrich Tolksdorf, Reinhard Goltz, Akademie der Wissenschaften und der Literatur (Germany), Akademie der Wissenschaften und der Literatur, Mainz, Preussisches Wörterbuch: Deutsche Mundarten Ost- und Westpreussens, 6th edition, Wachholtz, 1974, p. 595, ISBN 3-529-04611-6
- ↑ Gerald Schernewski, Baltic coastal ecosystems: structure, function, and coastal zone management, Springer, 2002, p. 79, ISBN 3-540-42937-9
- ↑ 3,0 3,1 Ulrich Schiewer, Ecology of Baltic coastal waters, Springer, 2008, p.115, ISBN 3-540-73523-2
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Op. cit. Schiewer, p.117.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Op. cit. Schiewer, p.116.
- ↑ Op. cit. Schiewer, p.118.
- ↑ Op. cit. Schiewer, p.119.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laguna de Szczecin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.