Estat Lliure d'Orange

El Estat Lliure d'Orange (en afrikáans i neerlandés, Oranje Vrystaat; en anglés, Orange Free State) va ser un Estat independent baix sobirania britànica en el sur d'Àfrica durant la segona mitat del XIX, que va deixar d'existir despuix de ser derrotat i rendit a l'Imperi britànic al final de la segona guerra bóer en 1902. És un dels tres precursors històrics de l'actual província de l'Estat Lliure. S'estenia entre el riu Orange i el riu Vaal.

Història

Va ser fundat com a estat lliure pels voortrekkers, colon bóeres, que varen eixir de la província del Cap despuix de la seua anexió pel Regne Unit en 1848. Els britànics varen reconéixer l'independència de l'Estat Lliure d'Orange el 17 de febrer de 1854 i el país va accedir oficialment a l'independència el 23 de febrer de 1854, en la firma de la Conferència de Bloemfontein. La República de Transvaal, un estat bóer similar, va obtindre l'independència en el mateix periodo.

Encara que l'Estat Lliure d'Orange es va convertir en una república exitosa en lo polític i lo econòmic, va experimentar conflictes crònics en els britànics (vejau Guerra dels Bóeres) fins que finalment va ser anexionada a la Colónia del Riu Orange en 1900. Es va adherir a l'Unió de Suràfrica en 1910. El nom de la república prové parcialment del riu Orange (com la República de Transvaal va ser cridada pel riu Vaal), pero abdós noms varen ser presos pels protestants neerlandesos en honor a la família reinante en els Països Baixos, la Casa d'Orange.

Primers assentaments

Els europeus varen visitar per primera volta el país al nort del riu Orange a finals del XVIII. Un dels visitants més notables va ser l'explorador holandés Robert Jacob Gordon, qui va traçar un mapa de la regió i li va donar el seu nom al riu Orange. En aquella época la població era escassa. La majoria dels habitants semblen haver segut membres del poble Sotho, pero en les valls d'Orange i Vaal estaven Korana (Khoikhoi) i una secció de Barolong en Drakensberg i en la frontera occidental vivien numerosos bosquimanos. A principis del XIX, Griqua es va establir al nort d'Orange.

Política

La constitució de 1854 establia que la llegislatura unicameral, Volksraad, era l'autoritat suprema. El poder eixecutiu estava dirigit pel president de l'estat, elegit pels burguesos d'una llista de candidats nominats pel Volksraad.

Presidents

Els presidents que l'Estat Lliure d'Orange va tindre a lo llarc de la seua història varen ser:

• Josias P. Hoffman - Primer president, 1854-1855.
• Jacobus Nicolaas Boshoff - Segon president, 1855-1859.
• Marthinus Wessel Pretorius - Tercer president, 1859-1863 (també president de la República Surafricana, el nom oficial de la República de Transvaal) 1857-1871).
• Johannes Henricus Brand - Quart president, 1864-1888.
• Francis William Reitz - Quint president, 1889-1895.
• Marthinus Theunis Steyn - Sext i últim president, 1896-1902.
• Christiaan Rudolph de Wet - President en funcions del 29 al 31 de maig de 1902 i signatario de la Pau de Vereeniging.

Vore també

• Anex:Estats desapareguts
• República Surafricana
• Colónia del Riu Orange
• Unió Surafricana