Anar al contingut

Riu Orange

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Orange


El riu Orange (Plantilla:Lang-af; en inglés: Orange River) és el segon riu més important del sur d'Àfrica despuix del riu Zambeze i el més important de la república de Suràfrica. Fluïx en direcció oest des del seu naiximent en els monts Drakensberg, Lesotho, fins a la seua desembocadura en el oceà Atlàntic junt a la ciutat d'Alexander Bay, a mig camí entre Walvis Bay i Ciutat de la Veta. Té un recorregut de 2200 km i en el seu tram final forma la frontera entre Suràfrica i Namíbia.[1]

El seu principal afluent és el riu Vaal, el qual també naix en la cordillera Drakensberg, a l'est de Johannesburgo i forma la frontera entre el Transvaal i l'Estat Lliure, abans d'unir-se en l'Orange al suroest de Kimberley. Despuix d'unir-se en el Vaal, l'Orange recorre els terrenys àrits i salvages del sur de la regió de Kalahari i Namaqualand.

Durant els últims 800 km del seu curs rep moltes rieres intermitents i varis wadis. El volum del cabal es reduïx considerablement per l'evaporament. En l'estació de pluges, l'Orange es convertix en un impetuoso torrent.

El riu va ser descobert per europeus en 1760 i va ser batejat en el nom de la Casa d'Orange dels Països Baixos al voltant de 1777-79.

Història

[editar | editar còdic]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Alguns dels primers habitants precoloniales varen cridar al ric ǂNūǃarib, referint-se al seu color negre, o a voltes simplement Kai !Arib ("Gran riu"), del com es deriva la versió afrikáans Gariep,[2] i la traducció "Groote Rivier". El primer nom holandés per al riu era solament eixa traducció, Groote Rivier, que significa "Gran Riu". El riu va ser nomenat riu Orange pel coronel Robert Gordon, comandant de la guarnició de la Companyia Unida de les Índies Orientals (VOC) en Ciutat de la Veta, en un viage a l'interior en 1779. Gordon va nomenar el riu en honor a Guillermo V d'Orange-Nassau. Una creència popular pero incorrecta és que el riu va rebre el seu nom pel color supostament anaranjado de la seua aigua, a diferència del color del seu afluent, el riu Vaal, derivat del nom ǀHaiǃarib "riu pàlit" ( vaal significa en afrikáans pàlit o gris). Des del final del apartheid, el nom "Gariep" ha tingut major favor en la correspondència oficial en Suràfrica, encara que el nom "Orange" té major reconeiximent internacional. En Lesotho, a on naix el riu, li'l coneix com a riu Senqu, derivat del nom original Khoemana.

Canvi del nom del riu

[editar | editar còdic]

El Comité de Noms Geogràfics de la Veta Oriental ha anunciat la seua intenció de considerar un canvi de nom del nom colonial, per a eixa part del riu que forma la frontera entre la Veta Oriental i l'Estat Lliure, en sugerències com IGqili o Senqu.[3][4] L'anunci colocat en el periòdic Aliwal Weekblad afirma que "es percep que el nom actual té una forta associació en l'història de la subjugació colonial i, per lo tant, no té cabuda en la situació democràtica actual".

El Grootslang

[editar | editar còdic]

En el folclore surafricà, el riu Orange s'associa a sovint en el Grootslang, un ser mític semblança a una serp jaganta, que a sovint es relaciona en els diamants aluvials del riu. Es diu que el Grootslang viu en una cova plena de gemas conectada al riu Orange per una canonada natural a través de la qual els diamants entren gradualment en el riu.[5] Atres llocs a on es diu que s'amaga la criatura són l'estany baix la catarata del Rei Jorge en Aughrabies Falls, que també es diu que és una font de diamants,[5] i una gran roca en mig del propi riu. En esta versió de la llegenda, també es diu que el Grootslang depreda el ganado de les vores del riu.[6]

L'Orange naix en les montanyes Drakensberg, a lo llarc de la frontera entre Suràfrica i Lesotho, a uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. a l'oest del oceà Índic i a una altitut de més de 3000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). L'extrem del riu Orange dins de Lesotho es coneix com el Senqu. Algunes parts del riu Senqu es congelen en hivern per la seua gran altitut. Açò provoca sequies ric avall, que afecten sobretot a la producció caprino i ganadera.

A continuació, el riu Orange fluïx cap a l'oest a través de Suràfrica, formant el llímit suroccidental de la província de l'Estat Lliure. En este tram, el riu desemboca primer en la assut de Gariep (la major del país), i més vesprada en la assut de Vanderkloof. Des de la frontera en Lesotho fins a més avall de l'assut de Vanderkloof, el llit del riu és profundament incisiu. Més avall, el terreny és més pla i el riu s'utilisa molt per al rec.

En el punt occidental de l'Estat Lliure, al suroest de Kimberley, l'Orange s'unix al seu principal afluent, el riu Vaal, que a la seua volta forma gran part de la frontera nort de la província. A partir d'ací, el riu fluïx cap a l'oest a través de l'àrida naturalea de la regió meridional del Kalahari i de Namaqualand en la Província de la Veta Septentrional per a trobar-se en Namíbia a 20° de llongitut I. Des d'ací, fluïx cap a l'oest a lo llarc de 550 km, formant la frontera internacional entre la província i la regió de Karas de Namíbia. En la frontera, el riu passa per la ciutat de Vioolsdrif, el principal lloc fronteriç entre Suràfrica i Namíbia.

En els últims Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. del seu curs, l'Orange rep moltes rieres intermitents, i varis grans wadi desemboquen en ell. En este tram, el Desert del Namib termina en la vora nort del riu, per #lo que, en circumstàncies normals, el volum d'aigua afegit per estos afluents és insignificant. Ací, el llit del riu torna a estar profundament incís. Les catarates Augrabies es troben en este tram de l'Orange, a on el riu descendix 122 m (400 ft) en un recorregut de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..

L'Orange desemboca en el Oceà Atlàntic entre les menudes ciutats d'Oranjemund (que significa "boca de l'Orange ") en Namíbia i Alexander Bay en Suràfrica, equidistant entre Walvis Bay i Ciutat de la Veta. A uns 33 km de la seua boca, es troba obstruït per ràpits i bancs d'arena i no és navegable en la majoria dels seus trams.

Caiguda i precipitacions

[editar | editar còdic]

En la estació seca, el volum d'aigua del riu es reduïx considerablement per la ràpida escorrentía i a la evaporament. En el naiximent de l'Orange, les precipitacions són d'uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. anuals, pero les precipitacions disminuïxen a mida que el riu fluïx cap a l'oest; en la seua desembocadura, les precipitacions són inferiors a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. anuals. No obstant, els factors que favorixen l'evaporament tendixen a aumentar en direcció oest. En la estació humida (estiu), el riu Orange es convertix en un torrent de color marró. L'enorme massa de #sediment arrastrada constituïx una amenaça a llarc determini per als proyectes d'ingenieria en el riu.[7]

La conca total del riu Orange (inclós el Vaal) s'estén per Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., és dir, equival aproximadament al 77% de la superfície terrestre de Suràfrica (1221,037 km2). Al voltant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. (38%), no obstant, estan situats fòra del país, en Lesotho, Botswana i Namíbia.

Tributaris

[editar | editar còdic]
  • Riu Vaal - Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.
  • Riu Caledon - Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.
  • Riu Khubelu - Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.

Economia

[editar | editar còdic]

Com a punt de recolecció de la major part de l'aigua de Suràfrica, el riu Orange juga un paper important en el respal a l'agricultura, l'indústria i la mineria. Per a ajudar en açò, s'han creat dos grans esquemes d'aigua, el Proyecte del Riu Orange i el Proyecte d'Aigua de les Terres Altes de Lesotho. Històricament, el riu va eixercitar un paper important en la febra del diamant de Suràfrica, i els primers diamants del país es varen descobrir en depòsits aluvials en Orange. Hui, vàries mines comercials de diamants operen a lo llarc del tram final del riu Orange i al voltant de la seua desembocadura. Ademés, per la falta d'animals perillosos i els alts nivells d'aigua durant l'estiu, el riu s'utilisa per al canotaje recreatiu i balsismo. El balsismo en el riu Orange s'ha tornat molt popular entre moltes empreses que utilisen els seus campaments a lo llarc del riu des d'a on operen. Els viages més populars són els viages fluvials de quatre i sis dies que es realisen a lo llarc del desfiladero més avall de les catarates Augrabies o a lo llarc de l'àrea de Richtersveld.

Proyecte Riu Orange

[editar | editar còdic]

El Proyecte Orange River (ORP) va ser un dels proyectes més grans i imaginatius del seu tipo en Suràfrica. Va ser construït pel govern de Hendrik Verwoerd en l'apogeu de l'era del apartheid. El ORP es va construir per a utilisar l'aigua no utilisada del riu Orange, que, sense el riu Vaal, representa al voltant del 14,1 % de la escorrentía total en Suràfrica, i en el procés, per a satisfer la creixent demanda d'aigua. Els principals objectius del proyecte varen ser:

  • per a estabilisar el cabal del riu,
  • la generació i transmissió d'energia hidroelèctrica,
  • per a proporcionar un suministrament d'aigua confiable per als usuaris en la conca del riu Orange, i
  • per a donar una nova vida a les àrees en escassea d'aigua en la Veta Oriental, com les valls de Great Fish i Sundays River.

La presa Gariep prop de Colesberg, anteriorment denominada presa Hendrik Verwoerd quan es va construir, és la principal estructura d'almagasenament dins del riu Orange. Des d'ací, l'aigua se suministra en dos direccions, cap a l'oest a lo llarc del riu Orange (a través de generadors d'energia hidroelèctrica) fins a l'assut Vanderkloof, que anteriorment es dia assut PK li Roux, i cap al sur a través del túnel Orange-Fish fins a la Veta Oriental.

Hidroelectricidad

[editar | editar còdic]

Eskom opera centrals hidroelèctriques tant en l'assut Gariep com en la presa Vanderkloof. La central hidroelèctrica de Vanderkloof Dam va ser la primera central de generació d'energia en Suràfrica situada completament baixe terra. Les ciutats de Oviston i Oranjekrag es varen establir per a facilitar la construcció i operació de la nova infraestructura.

Irrigación

[editar | editar còdic]

La irrigación en la vasta àrea aigües avall de la represa Vanderkloof, que ha convertit mils d'hectàrees d'àrits veld en terres agrícoles altament productives, va ser possible gràcies a la construcció de les represas Gariepand Vanderkloof. Els esquemes de rec antics i establits, com els de Buchuberg, Upington, Kakamas i Vioolsdrif, també s'han beneficiat perque ara és possible regular el fluix. En el costat namibio del riu, Aussenkehr produïx raïms en l'ajuda de l'aigua de l'Orange.

En els últims anys, les àrees productores de vi a lo llarc del riu Orange han creixcut en importància. El rec en la Veta Oriental també ha rebut un trement impuls, no solament per la disponibilitat d'aigua adicional, sino també per la millora en la calitat de l'aigua. Sense esta millora, els cultivadores de cítrics a lo llarc del riu Lower Sundays segurament haurien seguit sofrint pèrdues de productivitat.

Proyecte d'aigua d'en les Terres Altes de Lesotho

[editar | editar còdic]

El Proyecte d'Aigua de les Terres Altes de Lesotho va ser concebut per a complementar el suministrament d'aigua en el Sistema del Riu Vaal. L'aigua s'entrega a Suràfrica per mig del túnel d'entrega que passa per baix de la frontera entre Lesotho i Suràfrica en el riu Caledon, i després per baix del riu Little Caledon al sur de Clarens en l'Estat Lliure, i desemboca en el riu Ash uns 30 km més allà. Al nort l'esquema es va fer viable quan la demanda d'aigua en Gauteng va alcançar nivells que ya no podien ser respalats econòmicament per esquemes alternatius com l'esquema d'almagasenament per bombeig del riu Tugela - riu Vaal, que va utilisar la represa Sterkfontein, ubicada prop de Harrismith en l'Estat Lliure.

Diamants aluvials

[editar | editar còdic]

En 1867, el primer diamant descobert en Suràfrica, el diamant Eureka, es va trobar prop d'Hopetown en el riu Orange. Dos anys més vesprada, es va trobar un diamant molt més gran conegut com la Estrela de Suràfrica en la mateixa àrea, #lo que va provocar una febra de diamants. Açò pronte va ser eclipsat per la febra del diamant per a extraure diamants directament de la kimberlita en Kimberley en 1871, encara que es varen seguir trobant diamants aluvionales en Orange. Hui, vàries mines comercials de diamants operen en l'últim tram del riu, aixina com en les plages al voltant de la seua desembocadura. Les mines de diamants també operen en el tram mig del riu.

Rafting i piragüisme

[editar | editar còdic]

Durant els templats mesos de març i abril, si plou be i les esclusa dels assuts estan obertes, un piragüiste (o balsero) pot recórrer fàcilment Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al dia. Els trams inferiors del riu són els més populars per la seua espectacular topografia. Existixen excursions comercials que partixen de la ciutat fronteriça de Vioolsdrif.

El riu Orange no té grans animals. Es troba fòra de l'àrea de distribució del cocodril de l'Nilo, i encara que hippopotami varen ser abundants en el passat, varen ser caçats fins al seu extermini en el XIX. El riu Orange té una relativa escassea de diversitat d'espècies. Un estudi de 2011 de 13.762 peixos va trobar només 16 espècies de peixos presents.cita requerida Tres d'elles, la carpa comuna, la tilapia de Moçambic i el peix mosquit occidental són no autòctones.cita requerida Una atra espècie exòtica, la trucha arc iris, es troba en la capçalera del riu en Lesotho.. Sèt espècies són endèmiques del sistema fluvial Vaal-Orange:[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Swanevelder, C.J. (1981). "Utilising South Africa's largest river: The physiographic background to the Orange River scheme". GeoJournal. 2 (S2).
  2. la zona aledaño alguna volta va ser denominada "Transgariep" ("la terra del Gariep") pero fa temps que dit nom és obsolet. Vore Karel Schoeman, Early White Travellers in the Transgariep, 1819-1840, Protea Boekhuis, 2012 (ISBN 9781869190163)
  3. New name looms for NC River, p. 11.
  4. Statement by Afriforum on proposed name change of Orange River
  5. 5,0 5,1 Green, Lawrence G.. Where Men Still Dream, Standard Press Ltd., Cape Town, p. 125-126.
  6. Cornell, F. C.. The Glamour of Prospecting, T. Fisher Unwin Ltd., London, p. 142.
  7. Els rius efímers del nort de la conca del riu Orange-Senqu
  8. Beekman, Hans I.. Facing the Facts: Assessing the Vulnerability of Africa's Water Resources to Environmental Change, UNEP/Earthprint. ISBN 978-92-807-2574-2.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]