Riu Zambeze

Riu Zambeze

El riu Zambeze és un llarc riu del Àfrica austral, el quarto de tot el continent africà sobre llongitut (despuix del Nilo, el Congo i el Níger), i el més llarc dels que desemboquen en l'oceà Índic.

Té una llongitut total de 2574 km. Naix en Zàmbia, prop de la frontera en la República Democràtica del Congo i Angola, i despuix de creuar Angola, Zàmbia, Namíbia, Zimbabue, Botswana i Moçambic, desemboca en l'Índic formant un delta.

El seu conca hidrogràfica té una superfície de 1 390 000 km² la 16.ª conca primària major del món, comprenent gran part dels territoris de Malaui, Zàmbia, Zimbabue, Angola i Moçambic.

El curs del riu Zambeze es veu interromput per numerosos ràpits i cascadas, per lo que solament és navegable en normalitat des de la ciutat de Tete, en Moçambic, fins a la seua desembocadura. Les majors interrupcions en el seu curs són les catarates Chavuma, en la frontera entre Zàmbia i Angola, les catarates Ngonye, prop de Sioma, en l'oest de Zàmbia, i les catarates Victoria, les majors del món, en 1708 metros d'extensió i que varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1989. A pesar de la seua gran llongitut, solament és travessat per sis ponts: en Chinyingi, Katima Mulilo, les catarates Victoria, Chirundu, Tete i Caia.

Hi ha dos grans preses en el riu, dedicades principalment a la producció d'energia hidroelèctrica: l'assut de Kariba, construïda en la gola de Kariba, a on confluïxen els rius Sanyati i Kafue, afluents del Zambeze, que proveïx d'electricitat a Zàmbia i a Zimbabue; i la presa de Cahora Bassa, que proporciona energia a la República Surafricana. Hi ha també una chicoteta estació hidroelèctrica en les catarates Victoria.

Curse

Naiximent

El riu Zambeze naix en una ciènaga en el noroest de Zàmbia, en un paisage de tossals ondulats i boscoses a uns 1500 metros sobre el nivell de la mar. A l'est del seu naiximent, la llínea divisòria entre les conques del Congo i del Zambeze és una zona ben definida de terres altes que cau abruptament de nort a sur, i corre d'est a oest. Esta zona separa clarament la conca del ric Lualaba, branca principal del Congo Superior, de la del Zambeze. En les rodalies de la font la llínea divisòria no està clarament definida, pero els dos sistemes fluvials no estan conectats entre sí.

Curs superior

Despuix de fluir en direcció suroest durant uns 240 km, el riu gira cap al sur, a on se li afigen molts afluents. Alguns quilómetros abans de Kakengi, el riu s'eixampla de 100 a 350 m, i despuix de Kakengi s'inicia una série de ràpits que terminen en les catarates Victoria, a on el riu fluïx a través d'un clavill rocós. El primer dels seus grans afluents és el riu Kabompo, en la província nort-occidental de Zàmbia. Una miqueta més alvance, en direcció sur, té lloc la confluència en el riu Lungwebungu. La sabana per la que el riu ha transcorregut fins a eixe moment dona pas a una vall de arbustos, més obert, tachonado de palmeres Borassus. La vegetació densa es llimita únicament a l'estreta franja (d'uns 500 m) de frondosa selva que voreja el tram inicial del Zambeze i dels seus afluents durant els seus primers 160 km, aproximadament.

El riu pert uns 400 m d'elevació des de la seua font, situada a 1500 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), fins a Kakengi, 350 km corrent avall i a una altitut de 1100 m s. n. m.. Des d'este punt fins a les catarates Victoria, el nivell de la conca és molt uniforme, baixant solament atres 180 m. Trenta quilómetros més avall de la confluència en el Lungwebungu, el paisage es fa més pla, i s'inunda durant l'estació plujosa. Huitanta quilómetros ric avall, el Luanginga, que en els seus afluents drena una extensa àrea a l'oest, es reunix en el Zambeze. Huitanta quilómetros més dalt, cap a l'est, s'unix a la corrent principal durant l'estació plujosa pel desbordament del sistema Luampa/ Luana.

Aigües avall, a curta distància de la confluència en el Luanginga es troba Lealui, una de les capitals del poble lozi, que habita la regió semiautónoma de Barotseland, en Zàmbia. Els lozi tenen dos capitals: l'atra és Limulunga, que està sobre terres més elevades i és la capital durant l'estació plujosa. El trasllat anual de Lealui a Limulunga és un acontenyiment de gran importància, celebrat com un dels més coneguts festivals de Zàmbia, el Kuomboka.

Passat Lealui, el riu gira cap al surest. Per l'est continua rebent numerosos afluents menors, pero per l'oest no té cap durant 240 km, fins a la seua confluència en el riu Quan. Despuix, les catarates Ngonye i els ràpits següents interrompen la navegació. Al sur de les Catarates Ngonye, el riu voreja breument la Franja de Caprivi, que forma un estret eixint en la part més oriental de Namíbia que es proyecta entre Angola, al nort, i Bostwana, al sur: la seua existència es deu a l'época colonial, ya que va ser afegida al Àfrica del Suroest Alemana per a permetre l'accés d'Alemània al Zambeze.

Despuix de la confluència entre el Quan i el Zambeze, el riu endoblega casi directament cap a l'est. Ací, el riu és molt ample i poc profunt, i fluïx molt llentament, pero segons es dirigix cap a l'est, cap al llímit de la gran planura central d'Àfrica, alcança un tajo en el que es precipiten les catarates Victoria.

Curs mig

Les catarates Victoria són considerades el punt divisori entre el Zambeze superior i el mig. Despuix d'elles, el riu continua fluint directament cap a l'est durant uns 200 km, separant murs perpendiculars de basalt d'entre 20 i 60 m, de tossals d'una altura d'entre 200 i 250 m. El riu fluïx ràpidament pel desfiladero, i la seua corrent és interrompuda contínuament pels secs. Passada la gola hi ha una successió de ràpits que terminen 240 km més avall de les catarates Victoria. En este tram, el riu descendix 250 m.

En este lloc el riu entra en el llac Kariba, un embassament artificial creat en 1959 despuix de la construcció de la presa Kariba. Este llac és un dels majors llacs artificials creats per l'home en tot lo món, i les instalacions hidroelèctriques de l'assut proveïxen d'electricitat a la major part de Zàmbia i Zimbabue.

El Luangwa i el Kafue són els dos principals afluents del Zambeze per la dreta. Quan desemboca en el riu principal, el Kafue és una corrent llenta i profunda, d'uns 180 m d'ample. Des d'este punt, el gir del Zambeze cap al nort queda frenat, i el riu continua la seua marcha cap a l'est. En la confluència en el Luangwa (15°37), el Zambeze s'adinsa en Moçambic.

El curs mig del Zambeze finalisa quan entra en el llac Cahora Bassa o Cabora Bassa, a on antigament existien perillosos ràpits coneguts com Kebrabassa. El llac es va crear en 1974, quan es va portar a terme la construcció de l'assut Cahora Bassa

Curs inferior

El curs inferior del riu Zambeze (650 km des de Cahora Bassa fins a l'Índic) és navegable, encara que és poc profunt en algunes zones durant l'estació seca. La falta de profunditat es deu a que el riu entra en una ampla vall, i estén el seu caixer per un àrea molt extensa. Solament en un punt, el Desfiladero de Lupata, a 320 km de la seua desembocadura, queda confinat entre alts tossals. Ací té escassament 200 m d'ample. En atres llocs alcança un esgambi de 8 km, fluint llentament en vàries corrents. El llit és arenenc, i les seues riberes són baixes i vorejades de juncs. En alguns llocs, no obstant, i especialment durant l'estació plujosa, les corrents s'unixen en un únic ample riu que fluïx en rapidea.

A uns 160 km de la mar el Zambeze rep les aigües del llac Malaui, a través del riu Shire. En aproximar-se a l'Oceà Índic, es dividix en vàries branques i forma un ampli delta. Cada una de les seues boques principals, Milambe, Kongone, Luabo i Timbwe, és interrompuda per una barrera arenenca. Una branca més al nort, cridada la boca Chinde, té una profunditat mínima durant la marea baixa de 2 m en l'entrada i 4 m una miqueta més cap a l'interior, i és l'utilisada per a la navegació. 100 km més al nort hi ha un riu, el Quelimane, que pren el nom de la ciutat en la seua desembocadura. Esta corrent cenagosa és desbordada pel Zambeze durant l'estació plujosa. La delta del Zambeze solament té actualment la mitat de l'esgambi que tenia ans que es construïren els assuts de Kariba i de Cahora Bassa per a controlar les variacions estacionals del cabal del riu.

La regió drenada pel Zambeze és una vasta planura d'entre 900 i 1200 m d'altitut, composta  en el seu interior de llits de roca metamòrfica i vorejada per les roques ígneas de les catarates Victoria. En Shupanga, en el baix Zambeze, fins estrats d'arenisca grisa i groga, en vetes ocasionals de calcàrea, sorgixen en el llit del riu en l'estació seca, i persistixen fins a més allà de Tete, a on es troben junt a extensos filons de carbó. El carbó es troba també en la zona del curs immediatament despuix de les catarates Victoria. En alguns llocs hi ha també roques auríferas.

La ret fluvial del Zambeze

En el nort de la conca del Zambeze, les precipitacions anuals miges són de 1100-1400 mm (la sifra descendix segons s'alvança cap al sur, i és solament de la mitat en la regió suroest). La pluja cau durant l'estació plujosa, que dura de 4 a 6 mesos, quan la zona de convergència intertropical es desplaça des del nort sobre la conca del Zambeze. Els índexs d'evaporament són prou elevats (1600 mm−2300 mm) i la major part de l'aigua es pert en ciènages i planures aluvials, sobretot en el suroest de la conca.

Afluents, conca i cabal

El riu pot considerar-se dividit en tres trams:

• Zambeze Superior (507 200 km², cabal de 1044 m³/s en les catarates Victoria), que comprén:

Conca hidrogràfica de les montanyes del nort (222 570 km², 850 m³/s en Lukulu):

• riu Chifumage: replanell central d'Angola;
• riu Luena: replanell central d'Angola;
• riu Kabompo: 72 200 km², montanyes del noroest de Zàmbia;
• riu Lungwebungu: 47 400 km², replanell central d'Angola;

Conca hidrogràfica de les Planures Centrals (284 630 km², 196 m³/s) (catarates Victoria – Lukulu):

• riu Luanguingu: 34 600 km², replanell central d'Angola;
• riu Luampa: 20 500 km², ribera oriental del Zambeze;
• riu Quan /Linyanti/Chobe: 133 200 km², replanell del sur d'Angola i Caprivi;

• Zambeze Mig (en conjunt 1 050 000 km², 2442 m³/s, medits en la gola de Cahora Bassa; curs mig en sí mateixa: 542 800 km², cabal de 1398 m³/s) (C. Bassa – catarates Victoria)

Conca hidrogràfica de Gwembe (156 600 km², 232 m³/s) (gola de Kariba – catarates Victoria):

• riu Gwayi: 54 610 km², noroest de Zimbabue;
• riu Sengwa: 25 000 km², Zimbabue nort i central;
• riu Sanyati: 43 500 km², Zimbabue nort i central;

Conca hidrogràfica de la gola Kariba a C. Bassa (386 200 km², 1166 m³/s) (C. Bassa – gola de Kariba):

• riu Kafue: 154 200 km², 285 m³/s, Zàmbia oest i central i Copperbelt;
• riu Luangwa: 151 400 km², 547 m³/s, Luangwa Rift Valley i replanell al noroest del mateix;
• riu Panhane: 23 897 km², replanell norcentral de Zimbabue;

• Zambeze inferior (en conjunt, 1 378 000 km², 3424 m³/s, medits en Marromeu; curs inferior en sí mateixa: 328 000 km², 982 m³/s) (Marromeu – C. Bassa))

• riu Luia: 28 000 km², replanell Moravia-Angonia, nort del Zambeze;
• riu Luenha/riu Mazoe: 54 144 km², 152 m³/s, replanell de Manica, NE de Zimbabue;
• riu Shire , 154 000 km², 539 m³/s, conca del llac Malaui;

• Delta del Zambeze (12 000 km²)

L'extensió total de la conca és de 1 390 000 km², en 3424 m³/s (1960-1962) i 4297 m³/s (1971-2000) descarregats en la delta. La conca del Okavango no s'inclou en estes sifres perque solament ocasionalment els seus #desbordament fan aportacions al cabal del Zambeze.

A causa de la distribució de les precipitacions, els afluents del nort contribuïxen en molta més aigua que els de el sur. Per eixemple, la conca hidrogràfica de les montanyes del nort en el Zambeze Superior aporta un 25 % del cabal total, Kafue un 8 %, i els rius Luangwa i Shire el 16 % cada u, en total el 65 % del cabal total del Zambeze. Pel contrari, l'extensa conca del Quan, en el suroest, contribuïx solament en uns 2 m³/s ya que la major part es pert per evaporament en els seus sistemes pantanosos.

Les décades de 1940 i 1950 varen ser particularment humides en la conca. Des de 1975, el cabal total ha decreixcut, i és solament el 70 % del dels anys compresos entre 1930 i 1958.

Inundacions

Ans que es construïren els assuts, en el Zambeze inferior tenien lloc chicotetes inundacions al començament de l'estació seca, quan creixien les pluges en la conca de Gwembe i en el noroest de Zimbabue, i les precipitacions en el Zambeze Superior, Kafue i llac Malaui, i en menor medida el Luangwa, eren retingudes pels pantans i planures aluvials. El cabal d'estos sistemes hidrogràfics contribuïa a una inundació molt major en març o abril, en un màxim mig mensual per a abril de 6700 m³/s en la delta. En 1958 es va alcançar la sifra récort, tres voltes superior, de 22 500 m³/s. Pel contrari, el cabal al final de l'estació seca era sol de 500 m³/s.

Els assuts de Kariba i Cahora Bassa i d'Itezhi-Tezhi en el Kafue han canviat per complet esta pauta. Aigües avall dels assuts, el mínim i màxim mijos anuals de cabal, que abans eren de 500 m³/s i 6000 m³/s, respectivament, són ara de 1000 m³/s i 3900 m³/s. Especialment les inundacions de nivell mig, a les que estava adaptada l'ecologia del baix Zambeze, ocorren en una freqüència molt menor i són de més breu duració. Açò té els següents efectes:

• interferix en els patrons d'alimentació de peixos, aus i atres animals;
• les inundacions deixen una menor extensió de praderies per a alimentar al ganado i a la fauna salvage;
• interferix també en les pautes tradicionals de cultive i peixca.

Els assuts no han acabat per complet en les inundacions en el curs inferior del Zambeze. No poden controlar les inundacions extremes: únicament reduïxen la freqüència de les inundacions de nivell mig. Quan les pluges abundants en el Zambeze inferior es combinen en un major cabal ric dalt, seguixen ocorrent inundacions massives, i són encara més destructives ya que l'absència d'inundacions de nivell mig ha espentat als habitants a assentar-se i cultivar antigues planures aluvials, per lo que quan les inundacions tenen lloc, causen un dany major.

Exploració del riu

La regió del Zambeze era coneguda pels geógrafos medievals com Imperi de Monomotapa, i el curs del riu, aixina com la posició dels llacs Ngami i Nyasa, es troben en relativa precisió en mapes antics, que varen ser traçats segurament gràcies a l'informació proporcionada per viagers àraps.

La desembocadura del riu Zambeze va ser descoberta en 1498 pel navegant portugués Vasc dona Gama. El primer europeu que va explorar el curs superior del riu va ser l'escocés David Livingstone, en el seu viage d'exploració des de Bechuanalandia, entre 1851 i 1853. Dos o tres anys despuix va descendir pel riu fins a la seua desembocadura, i en el curs d'eixa expedició va descobrir les catarates "Mosioatunya" (fum que truena), a les que va denominar catarates Victoria en honor de la regna de Gran Bretanya. Durant els anys 1858-60, acompanyat per John Kirk, Livingstone va remontar el riu des de la boca de Kongone fins a les catarates i va seguir també el curs d'un dels seus afluents, el Shire, aplegant fins al llac Malaui.

Durant els següents 35 anys no es varen portar a terme importants explotacions del riu, pero en 1889 es va descobrir el canal Chinde, al nort de les principals boques del riu. Dos expedicions dirigides pel major A. St Hill Gibbons en 1895-96 i 1898-1900 varen continuar els treballs d'exploració iniciats per Livingstone en els cursos superior i mig del riu. El portugués Serpa Pinte va explorar alguns dels afluents occidentals del Zambeze i va realisar medicions en les catarates Victoria en 1878.

Vida salvage

El riu acull numeroses espècies animals. Abunden els hipopótams en els trams tranquils del riu, i també es troben cocodrils. En varis llocs hi ha varánidos. La avifauna és també abundant: entre les principals espècies destaquen les garzas, pelícanos, garzas blanques i pigargos africans. Les selves ribereñas també acullen moltes espècies de gran tamany, com el búfalo africà, la zebra, la girafa i l'elefant. No obstant, per baix dels assuts de Kariba i Cahora Bassa, la cessació de les inundacions anuals ha fet que este hàbitat es veja dràsticament retallat, en la consegüent reducció en les poblacions de grans mamífers.

En les aigües del riu habiten varis centenars d'espècies de peixos, algunes de les quals són endèmiques d'este riu. Entre les espècies més importants es troben els cíclidos, objecte de peixca de subsistència, aixina com peixos gat, peixos tigre, Labeobarbus codringtonii i atres peixos de gran tamany. El Taburó Bou és a voltes cridat "taburó del Zambeze" pel riu, encara que es troba en tot lo món. Normalment habita en aigües costeres, pero pot trobar-se també terra adins en alguns grans rius, entre ells el Zambeze. És un taburó de gran tamany, perillós per als sers humans.

Economia

La població de la vall fluvial del Zambeze es calcula en uns 32 millons de persones. Prop del 80 % depén de l'agricultura per a subsistir, i les planures aluvials del curs superior del riu proporcional terra especialment fèrtil i adequada per a l'agricultura.

Les comunitats ribereñas es dediquen extensivamente a la peixca, i moltes persones viagen des de llunt per a peixcar en el riu. En Zàmbia, algunes ciutats o carreteres que duen al riu cobren "taxes de peixca" no oficials a els qui, procedents d'atres llocs del país, van a peixcar en el Zambeze. Tant com la de subsistència, la peixca recreativa es practica en vàries zones del riu. Entre Mongu i Livingstone, vàries empreses turístiques donen l'oportunitat als viagers de peixcar espècies exòtiques, i és comuna també la peixca per a vendre a aquaris.

La vall fluvial és ric en jaciments mineralés i combustibles fòssils, i en alguns llocs és important la mineria del carbó. Hi ha dos centrals hidroelèctriques en el curs del riu. La presa Kariba, que proveïx electricitat a Zàmbia i Zimbabue i l'assut Cabora-Bassa, en Moçambic, que proveïx electricitat a Suràfrica. També hi ha una chicoteta central hidroelèctrica en les catarates Victoria. Els assuts donen ocupació a numeroses persones que habiten en les seues rodalies, dedicades al manteniment de les estacions hidroelèctriques i dels propis assuts. Varis emplaçaments del riu són també destins turístics molt populars. Les catarates Victoria reben anualment més de milló i mig de visitants, i també són visitats en molta freqüència Mana Pools i el llac Kariba.

Transport

El riu és freqüentment interromput per ràpits, per lo que no ha segut mai una important ruta de transport per a recorreguts de llarga distància. David Livingstone va intentar obrir el riu als barcos de vapor, pero va tindre que desistir a causa dels ràpits de Cahora Bassa. En alguns trams és més convenient viajar en canoa pel riu que per les carreteres propenques, que es troben en males condicions degut a que es veuen periòdicament inundades, i moltes menuts llogarets ribereñas solament són accessibles per barco. En els anys 1930 i 1940 una llínea de barcaces de rems va operar en el tram entre els ràpits de Katombora, a uns 50 km aigües dalt de Livingstone, i els ràpits immediats a Katima Mulilo. No obstant, depenent del nivell de cabal del riu, els pots poden ser impulsats per rems —els remeros lozi, una dotzena o més per embarcació, són els principals barqueros de la zona— o remolcats per la ribera i transportats rodejant els ràpits: en la zona de les catarates Nyonge, les barcaces són arrastrades per bous durant més de 5 km.

Solament hi ha cinc carreteres o llínees férrees d'importància que travessen el riu (exceptuant les propenques a la seua font, a on el Zambeze és solament una riera), i en numerosos llocs hi ha llínees de transbordador per a passar viagers i vehículs a l'atre costat del riu. El pont sobre les catarates Victoria, terminat en abril de 1905, va anar el primer en ser construït. En un principi era part del proyecte de Cecil Rhodes per a construir una llínea de ferrocarril de Ciutat de la Veta a El Caire. Té 250 m de llarc (150 m corresponen a l'arc principal) i està situat a una altitut de 125 m sobre el nivell més baix de les aigües del riu.

Posteriorment es varen construir ponts en Chirundu (Zàmbia), en 1939 i 2002; en Tete (Moçambic), durant la década de 1960; i en Katima Mulilo (Namíbia). El pont de Katima Mulilo, inaugurat en 2004, travessa el riu des de Sesheke, en Zàmbia, en lo que completa l'Autopista Transcaprivi i conecta Lusaka, en Zàmbia, en Walvis Bay, en la costa de Namíbia.

Ecologia

Els abocades residuals són la causa principal de polució de l'aigua en les zones urbanes que el riu travessa, ya que la carència d'instalacions per a un adequat tractament de l'aigua obliga a abocar en el Zambeze abocats sense tractar. Açò té com a conseqüència l'eutrofización de les aigües, que propicia la difusió de malalties achacables a la falta d'higiene, com el còlera, el tifus o la disenteria.

La construcció de les dos grans assuts per a regular el règim del riu ha tingut greus conseqüències tant per a la vida animal com per a la població humana del tram inferior del Zambeze. Quan en 1973 es va construir l'assut Cabora Bassa, els seus promotors varen permetre que s'omplira en una sola estació plujosa, desoír les recomanacions d'esperar a lo manco dos anys. La dràstica reducció en el cabal del riu va causar una disminució de l'extensió dels manglarés d'un 40 %, va incrementar en gran medida l'erosió de la regió costera, i va fer descendir les captures de gambes en la desembocadura a causa de la reducció del cieno i els nutrients a ell associats. l'ecosistema de chapull va retrocedir considerablement en la zona del riu per baix de l'assut.

Ciutats importants

A lo llarc de la major part del curs del riu, la població està molt dispersa, pero hi ha importants ciutats, entre les que destaquen:

• Katima Mulilo (Namíbia)
• Mongu, Lukulu, Livingstone, i Sesheke (Zàmbia)
• Victoria Falls, Kariba (Zimbabue)
• Songo i Tete (Moçambic)

Bibliografia

• Bento C.M., Beilfuss R. (2003), Wattled Cranes, Waterbirds, and Wetland Conservation in the Zambezi Delta, Moçambic, informe per al Biodiversity Foundation for Africa for the IUCN - Regional Office for Southern Africa: Zambezi Basin Wetlands Conservation and Resource Utilisation Project.
• Bourgeois S., Kocher T., Schelander P. (2003), Case study: Zambezi river basin, ETH Seminar: Science and Politics of International Freshwater Management 2003/04.
• Davies B.R., Beilfuss R., Thoms M.C. (2000), "Cahora Bassa retrospective, 1974–1997: effects of flow regulation on the Lower Zambezi River," Verh. Internat. Verein. Limnologie, 27, 1–9.
• Dunham KM (1994), The effect of drought on the large mammal populations of Zambezi riverine woodlands, Journal of Zoology, v. 234, p. 489–526.
• Wynn S. (2002), "The Zambezi River - Wilderness and Tourism", International Journal of Wilderness, 8, 34.
• H. C. N. Ridley: “Early History of Road Transport in Northern Rhodèsia”, The Northern Rhodèsia Journal, Vol 2 No 5 (1954) — Re Zambezi River Transport Service at Katombora.
• Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Zambeze.
• Parc nacional de Lower Zambezi sitie web