Cyprinus carpio

Archiu:Cyprinus carpio.jpeg

carpa comuna (Cyprinus carpio)

La carpa comuna, carpa europea o simplement carpa (del llatí tardà carpa, i este a la seua volta del gòtic karpa) (Cyprinus carpio) és un peix d'aigua dolça, emparentat en la carpa dorada, en la qual pugues inclús tindre descendència híbrida. Ha segut introduïda en tots els continents a excepció de la Antàrtida. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Existixen varietats xantocrómicas desenrollades en China com a ornamentals, cridades lĭ yú (鯉魚), i després difoses en Japó com Plantilla:Nihongo, que posseïxen un notable colorit.

En vàries parts d'Europa, la carpa comuna és molt popular en la peixca i existixen escs específics per al seu captura. En la República Checa, Eslovàquia, Polònia i Croàcia, la carpa és un plat tradicional del dia de Nochebuena.

Història

El ancestro salvage de la carpa comuna es va originar a finals del Plioceno en els desaiguadors de les mars Negre, Caspio i Aral i es va dispersar a l'est en Siberia i China i a l'oest fins al Danubio. Pese a ser la carpa una de les espècies més modificades genèticament per l'home, aplegant a haver, gràcies a la selecció de traces que s'ha produït des de temps inmemoriales, uns 25 linajes diferents o ceps domesticats, les glaciacions del Plioceno varen permetre l'aparició de dos subespecies originals ben diferenciades: la carpa comuna europea (Cyprinus carpio carpio) i la carpa comuna asiàtica (Cyprinus carpio haematopterus).

Se sap que els romans varen ser els primers en cultivar la carpa recolectada del Danubio i que la consideraven un aliment de lux. Mantenien a esta espècie de peix en estanys d'almagasenament ("piscinae"), una tradició que va continuar en els monasteris cristians a lo llarc de la Edat Mija. En esta pràctica europea, les carpes es mantenien en monocultivo i els individus més grans eren seleccionats com a reproductors, per #lo que des de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

fins a la mitat de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, va haver una selecció artificial accidental, que va anar el primer pas cap a la domesticació.

El cultiu de carpes es practica des de fa uns 2000 anys en Europa i Àsia. Actualment el 90% de la producció mundial d'esta espècie de peix prové d'Àsia, encara que en Europa també existixen instalacions modernes per a la seua crío.

La carpa comuna és un peix procedent d'Àsia que es va introduir en casi tots els llocs del món. Se sap que la carpa comuna es trobava en els rius Tigris, Éufrates i Danubio fa uns 2000 anys. Era un espècimen en forma de torpedo i de color dorat i groc. Tenia dos parells de barbetes i una pell escamada que recordava a la malla. Vivien en grans piscines romanes en el centre i sur d'Europa (es va demostrar este fet en trobar restants de carpa en excavacions en el Danubio).

Hàbitat i distribució

És nativa de cossos d'aigües estancades o llentes de les regions templades d'Europa i Àsia. És un animal ubic, de fàcil cultiu i posseïx la característica de ser ectotermo i euritermal. És un animal molt resistent, capaç de viure en aigües salobres en una temperatura entre 17 i 24 °C. En molts llocs a on ha segut introduïda es considera una amenaça per al ecosistema per la seua predilecció pel substrat vegetal dels fondos poc profunts, que servix d'aliment a numeroses espècies animals.

Pel seu potencial invasor o la susceptibilitat de convertir-se en una amenaça greu per competir en les espècies selvades autòctones, alterar la seua purea genètica o els equilibris ecològics, en Espanya esta espècie ha segut inclosa —per sentència judicial del Tribunal Suprem— en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.

La seua alimentació consistix principalment en plantes aquàtiques, encara que també pot menjar artròpodes, zooplancton o inclús peixos morts si es presenta l'ocasió.

En Sudamérica

Segons les senyes del sistema d'Informació Global de Peixos, la carpa es troba en dèu països de Sudamérica: Colòmbia, Surinam, Perú, Veneçola, Paraguai, Bolívia, Brasil, Uruguai i Argentina.

Les carpes varen aplegar a Chile directament des d'Alemània en l'any 1875, després Brasil els va rebre a través d'Hongria en 1898. En la década de 1940 varen continuar expandint-se per Colòmbia i Veneçola, mentres que Bolívia i Perú els varen rebre des de Mèxic, Brasil i Colòmbia en 1946. Finalment en 1968 varen aplegar a Surinam des de Japó.

Es va introduir en Argentina en

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, en propòsits de caràcter ornamental i de cultiu. Es distribuïx des de les províncies del llitoral en el noreste fins a Sant Luis per l'oest, sent la conca del riu Negre el seu llímit en el sur. L'orige d'este peix introduït en Argentina prové d'una subespecie europea originària del riu Danubio.

Estos estudis mostren que actualment el Cyprinus Carpio es troba en 119 hàbitats naturals i en 49 d'orige artificial. El seu creiximent va ser exponencial des de la seua introducció.

Gràcies a l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), esta espècie va ser inclosa dins del llistat de les 100 espècies exòtiques més amoladores del món.

Invasió biològica

Dita espècie pot ocasionar varis impactes ambientals com a conseqüència de la seua actuació.

Gràcies a la seua voraç gana, les carpes s'alimenten d'una forma que altera la dinàmica natural dels estanys, aplegant al punt d'eliminar les estores de plantes aquàtiques (les quals complixen la funció d'actuar com a filtre de l'aigua) tan característiques en dits ambients. Açò provoca efectes en cadena, relacionats en l'eliminació de la vegetació aquàtica ya que provoca auments de la turbidez de l'aigua, llibera nutrients del fondo i aixina fomenta fenomens d'eutrofización. No solament altera l'hàbitat de moltes espècies natives i provoca una disminució de la calitat de l'aigua, presentant efectes eco sistémicos, sino que ademés és una espècie hospedadora de paràsits. Si ben els estudis publicats sobre els seus paràsits són escassos, es varen registrar huit espècies en estos peixos, entre natius i introduïts. Dins dels natius es va trobar la larva del nematodo Contracaecum i el Pomphorhynchus patagonicus. Es fa recalcament en estos paràsits, ya que poden infectar als humans, en el cas de consum de peix cru o insuficientment cuit. Estes dos espècies paràsites natives adquirides per les carpes podrien aumentar els seus nivells d'infecció en el futur, podent tornar-se un problema sanitari per als peixos natius. Dins dels paràsits introduïts per les carpes, es varen registrar dos Schyzocotyle acheilognathi i Lernaea cyprinacea, els quals afecten a la salut dels peixos i poden provocar la mort del hospedador, especialment en peixos menuts. Abdós varen ser trobats parasitando peixos natius, #lo que resulta una amenaça per a les poblacions.

Taxonomia

S'han descrit tres subespecies:

• Cyprinus carpio carpio (carpa comuna europea). Es pot trobar en Àsia Central, el Caucas i tota Europa (principalment en les conques del Danubio i el Volga). D'esta subespecie deriven els peixos introduïts en el territori americà i en Chile.
• Cyprinus carpio haematopterus (carpa comuna asiàtica). Li la troba en l'est d'Àsia, en les conques del riu Amur i surest de China.
• Cyprinus carpio rubrofuscus. Li la troba en el surest asiàtic. Considerat com una espècie independent: Cyprinus rubrofuscus segons alguns autors. Es diu que va poder haver sorgit de la carpa comuna asiàtica en China, pero estudis recents demostren que esta subespecie és producte de #domesticació.
• Taxonomia Externa

Les característiques de la carpa es descriuen de la següent manera, la boca té llavis fins i poden proyectar-se cap a fòra. Posseïx quatre barbetes en el llavi superior, dos curtes i dos més llargues. El seu color dorsal és verdoso a marró en ambients naturals i la panza és de color groguenc a blanc. Poden aplegar a pesar entre 10 a 20 quilos i medir més de 80 cm de llarc total en ambients naturals, pero en cultiu li les cull al preu requerit en els mercats als quals es dirigix el productor.

1. Cos: Allargat, robust i llaugerament comprimit lateralment. Està cobert per escamas grans i visibles.
2. Cap: Gran i ampla, en morro curt.
3. Boca: Terminal i protráctil (pot estendre's cap a avant per a alimentar-se del fondo).

1. Barbillones: Presenta dos parells de barbillones al voltant de la boca, que funcionen com a òrguens tàctils i sensorials.
2. Ulls: Menuts i ubicats lateralment.

Aletes:

1. Aleta dorsal: llarga, en un radi dur i serrat.
2. Aletes pectorals i pèlviques: ajuden en l'estabilitat i maniobra.
3. Aleta anal: curta.
4. Aleta cabal: bifurcada i fort, utilisada per a la propulsió.
5. Escamas: Generalment grans i #cicloide. Existixen varietats en menys escamas o sense elles.
6. Coloració: Dorada, marró verdosa o grisácea en l'esquena; pancha més clara.
7. Llínea lateral: Ben desenrollada a lo llarc d'abdós costats del cos, útil per a detectar vibracions en l'aigua.

• Taxonomia Interna

La morfologia interna de la Carpa comuna (Cyprinus carpio) comprén els òrguens i sistemes que funcionen dins del seu cos.

1. Boca: sense dents verdaderes en les mandíbules.
2. Faringe: posseïx dents faríngees per a triturar aliment.
3. Esòfec
4. Intestí: llarc, adequat per a dieta variada.
5. Fege: participa en digestió i almagasenament.
6. Pàncrees: produïx enzimes digestives.
7. Brànquies, ubicades baix l'opèrcul.

Les brànquies extrauen oxigen de l'aigua i eliminen diòxit de carbono

Està emparentada en el carpín dorat (Carassius auratus), espècie en la que és capaç d'hibridar.

Descripció

La carpa comuna pot aplegar a medir 1,2 m de llarc i pesar fins a 40 kg, encara que normalment, en estat adult, medix de 60 a 90 cm, i el seu pes ronda els 9 kg. Res formant cardúmenes; és omnívora, i resistent a una gran varietat de condicions climàtiques. S'han donat casos de espècimen que han aplegat a viure 65 anys. Els eixemplars salvages són més chicotets i achatados que els domèstics.

Presenta una espina dorsal tancada característica i les seues escamas són llargues i fines. Els mascles tenen la aleta ventral més llarga que les femelles. El color i el tamany és molt variable, especialment en els eixemplars domèstics. S'han descrit tres subespecies basant-se en els patrons que seguixen les escamas

Reproducció

Les carpes normalment es mouen en grups reduïts, d'al voltant de cinc individus. L'época d'crío escomença en primavera i acaba a principis d'estiu. Preferixen aigües poc profundes, en una densa coberta vegetal. Les femelles depositen els ous entre la maleza, i el mascle els fecunda externament. Els ous queden fixats al substrat fins que eclosionan. S'estima que una femella pot posar fins a 1 000 000 d'ous, encara que la mija per a una femella adulta està en 300 000.

El temps que els ous tarden en eclosionar està relacionat en la temperatura de l'aigua. En una bona incubació (aigua a 30 °C), eclosionan als tres dies. Els neonato no medixen més de 6 mm, i als 8 mm ya ha desaparegut completament la ull. Els mascles normalment alcancen la madurea sexual abans que les femelles, encara que para abdós sexes ronda pels quatre anys.

Alimentació

Les carpes comunes són peixos omnívoros. S'alimenten de plantes aquàtiques, pero també preferixen buscar en el fondo dels #llac o rius insectes, crustacis o zooplancton.

Koi

Artícul principal → Cyprinus carpio koi.

Els koi (del japonés コイ koi, ‘carpa’, que el seu homònim també significa ‘amor’ o ‘afecte’) són varietats ornamentals domèstiques de la carpa comuna. Es creu que són originàries d'Àsia oriental, des del mar de Aral fins al mar Caspio. El cultiu de les carpes ornamentals va florir en China durant la Dinastia Qing i en Japó en la Era Yayoi. Es creu que els koi duen bona sòrt. De la mateixa manera que les carpes salvages, els koi són peixos molt resistents.

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

ya es mencionaven carpes de colors en llibres chinencs i coreans. No obstant, no és sino fins a el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

quan comença a popularisar-se de manera significativa en la prefectura de Niigata de Japó. Els grangers d'arròs ya criaven carpes comunes per a aliment. Estos es varen donar conte de que hi havia carpes de color més lluent que les habituals, #lo que les feya més vulnerables als depredadors. Les varen criar i varen creuar fins a formar pautes de colors ben definides.

L'afició no es va estendre per tot Japó sino fins a 1914, quan es varen mostrar en l'exposició anual de Tòquio. La críes de carpes ornamentals en estanys koi es va popularisar per tot lo món, sent dutes des d'Àsia al restant dels països. Gràcies a l'aparició de la bossa de plàstic, durant els transports en barco a penes es produïen morts, fet que va fomentar l'expansió dels koi. Hui en dia són peixos típics de les tendes d'animals, i criadors especialisats han aplegat a criar eixemplars valorats en 100 000 euros.^{cita requerida}

Vore també

• Benson (peix)

Bibliografia adicional

• De Smet, H. & Blust, R. (2001). Stress Responses and Changes in Protein Metabolism in Carp Cyprinus carpio during Cadmium Exposure (résumé). Dans Ecotoxicology and environmental safety, 48(3), 255-262. (anglés)
• Fischer, W. J. & Dietrich, D. R. (2000). Pathological and Biochemical Characterization of Microcystin-Induced Hepatopancreas and Kidney Damage in Carp (Cyprinus carpio) (résumé). Toxicology and applied pharmacology, 164(1), 73-81. (anglés)
• De Smet, Hans, De Wachter, Bart, Lobinski, Richard, Blust, Ronny (1 May 2001). Dynamics of (Cd, Zn)-metallothioneins in gills, liver and kidney of common carp Cyprinus carpio during cadmium exposure ; Aquatic Toxicology, Volume 52, Issues 3–4, Pages 269–281. (anglés)
• Rijkers, G. T., Frederix-Wolters, I. M., & Van Muiswinkel, W. B. (1980). The immune system of cyprinid fish. Kinetics and temperature dependence of antibody-producing cells in carp (Cyprinus carpio). Dans Immunology, 41(1), 91. (anglés)
• Vinodhini, R., & Narayanan, M. (2008). ^{[enllaç trencat]}. Dans International Journal of Environmental Science & Technology, 5(2), 179-182 (résumé). (anglés)
• Waitzenegger, M. & Serfaty, A. (1967). ^{[enllaç trencat]}. Dans Hydrobiologia, 29(3), 490-494. (francés)
• Woynarovich, I., Collart, A. & Rabelahatra, A. (1980). Cours de formation sur la reproduction et l'alevinage de carpe commune. (francés)

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cyprinus carpio.
• Wikispecies té un artícul sobre Cyprinus carpio.
• Associació Espanyola del Koi.
• Cyprinus carp en arkive.org archivat en archive.org] (anglés)