Estat estàndar (química)
En química, el estat estàndar d'un material (substància pura, mescla o solució) és un estat de referència utilisat per a calcular les seues propietats baix diferents condicions. En principi, l'elecció de l'estat de referència és arbitrària, encara que l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) recomana un conjunt convencional d'estats estàndar per al seu us general. La IUPAC recomana usar una pressió estàndar de p⦵ = 105 Pa. Estrictament parlant, la temperatura no és part de la definició d'un estat estàndar.
La versió actual de la norma de la IUPAC definix com a condicions estàndar d'un gas a una temperatura de 0°C (273,15 K) i una pressió absoluta de 100 kPa (0,9869 atm, 14,504 psi).[1] Mentres que la versió del NIST és una temperatura de 20 °C (293,15 K) i una pressió absoluta de 101,325 kPa (1 atm, 14,696 psi).cita requerida
No obstant, no deuen confondre's estes "condiciones estàndart d'un gas" (en castellà també "condicions normals d'un gas") en el "Estat estàndar" (en castellà també "Estat normal"). Mentres les primeres sí fan referència a una temperatura, el segon no.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A. D. McNaught, A. Wilkinson (1997). Compendium of Chemical Terminology, The Gold Book, 2nd edició, Blackwell Science. ISBN 0865426848. «Standard conditions for gasos: Temperature, 273.15 K [...] and pressure of 105 pascals. IUPAC recommends that the former use of the pressure of 1 atm as standard pressure (equivalent to rgghgtgv ghhbtvv{nowrap») should be discontinued. |urlarchivo= |fechaarchivo=24 de maig de 2016 }}
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado estándar (química)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.