Anar al contingut

Estela de Vespasiano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estela de Vespasiano

La estela de Vespasiano (Plantilla:Lang-ka) és una estela en inscripcions gregues antigues trobada en 1867[1] en Armazi, prop de Mtsjeta, Geòrgia, en l'antiga capital del Regne d'Iberia.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'estela commemora el reforç de la fortificació dels murs de Armazi per l'emperador Vespasiano.[2][3] Ademés, l'inscripció menciona a dos emperadors Tito, Domiciano i dos reis Mitrídates I d'Iberia, Farasmanes I d'Iberia i el príncip real Amazaspus. L'inscripció està datada en l'any 75 d. C.[4][5] La part superior de l'estela està perduda. Segons el professor David Braund, el text que falta estava en llatí o armázico.[6] Cyrille Toumanoff identifica a Amazaspus com el rei Amazasp I d'Iberia,[7] encara que podria ser el príncip real Amazaspus, fill de Pharasmanes I d'Iberia, conegut pel Epigrama de Amazaspos trobat en Roma.

Inscripció

[editar | editar còdic]
Imperator César Vespasiano Augusto, pontifex maximus, ocupant el poder tribunicio per sèptima volta, imperador per catorzena volta, cònsul per sexta volta i designat per sèptima volta, pare de la pàtria, censor i imperador Tito César, fill d'Augusto, ocupant el poder tribunicio per quinta volta, cònsul per quarta volta i designat per quinta, censor, i Domiciano César, fill d'Augusto, cònsul per tercera volta i designat per quarta volta, pel rei dels íberos, Mitrídates, fill del rei Farasmanes, i Amazaspo, amic de César i dels romans, i per al seu poble [iberos] ells [romans] fortificaron les muralles.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lomtatidze, p. 24
  2. Rapp, p. 224
  3. Gamkrelidze, p. 13
  4. Suny, p. 15
  5. Toumanoff, p. 13
  6. Rapp, p. 215
  7. Toumanoff, p. 15
  8. Lomtatidze, p. 11

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Stephen H. Rapp Jr (2014) The Sasanian World through Georgian Eyes: Caucasia and the Iranian Commonwealth in Clapix Antique Georgian Literature

Giorgi Lomtatidze (1955) Archaeological excavations in an ancient Georgian capital of Mtskheta, Georgian National Academy of Sciences Gela Gamkrelidze (2014) Archaeology of Roman period of Geòrgia


Referències

[editar | editar còdic]