Estibano

El estibano (del llatí stibium), estibina o trihidruro d'antimoni és un compost químic de fòrmula SbH₃. En condicions normals de pressió i temperatura es presenta com un gas incoloro. Es tracta del principal hidrur d'antimoni, sent un anàlec pesat del amoniaco (NH₃). Les molècules de estibina tenen una geometria de piràmide trigonal, en ànguls H–Sb–H de 91.7° i distàncies Sb-H d'1.707 Å (170.7 pm). De la mateixa manera que el sulfur d'hidrogen (H₂S), este gas té una forta olor desagradable semblant al dels ous podridos.

Preparació

SbH₃ sol preparar-se per mig de la reacció de fonts de cationes Sb³⁺ en H⁻:

2 Sb₂O₃ + 3 LiAlH₄ → 4 SbH₃ + 1.5 Li₂O + 1.5 A el₂O₃

4 SbCl₃ + 3 NaBH₄ → 4 SbH₃ + 3 NaCl + 3 BCl₃

Alternativament, fonts de Sb³⁻ es poden fer reaccionar en àcit (inclós l'aigua) per a produir estibina inestable:

Na₃Sb + 3 H₂O → SbH₃ + 3 NaOH

Propietats

Les propietats químiques de la estibina s'assemblen a les de l'arsina (AsH₃). Com és comú en els hidrur pesats, (tals com AsH₃, H₂Et, SnH₄), SbH₃ és inestable respecte als seus elements. El gas es descompon llentament a temperatura ambiente, i molt ràpit a altes temperatures (200 °C):

2 SbH₃ → 3 H₂ + 2 Sb

La descomposició és autocatalítica i pot resultar explosiva.

La estibina es oxida en facilitat en entrar en contacte en oxigen molecular (O₂) i inclús en l'aire (21% O₂):

2 SbH₃ + 3 O₂ → Sb₂O₃ + 3 H₂O

De la mateixa manera que el amoniaco, la estibina és una base dèbil (teoria àcit-base de Brønsted-Lowry) i actua com una base de Lewis, ya que dona en facilitat el seu parell d'electrons no enlazantes formant enllaços covalente dativos en composts en deficiència electrònica i/o cap parell d'electrons no enlazantes, com el diòxit de carbono (CO₂). Ademés, la estibina pot donar protones (H⁺) en certes reaccions.

SbH₃ + NaNH₂ → NaSbH₂ + NH₃