Esztergom
Esztergom o Estrigonia (com és coneguda també en espanyol) (en alemà: Gran, en eslovaco: Ostrihom) és una ciutat del comtat de Komárom-Esztergom en Hongria. Des de la fundació del Regne d'Hongria es va convertir en la residència del arquebisbe de Esztergom, el més alt jerarca de l'Iglésia catòlica en el país. Per açò el seu protagonisme ha segut clau en l'història hongaresa. La ciutat està situada a 50 km de Budapest i la seua població actualment és d'uns 30 261 habitants.
Etimologia
[editar | editar còdic]Encara que existixen vàries concepcions entorn a l'orige del nom de Esztergom en idioma hongarés, la més acceptada segons alguns historiadors prové dels térmens hongaresos antics Iszter (gam). Iszter era el nom que li donaven els antics al riu Danubio, junt al com es troba la ciutat. Per una atra part, gam procedix de garam, que significa montícul. D'esta manera, les referències més primerenques la denoten com Iszterogard, la versió de les quals latinizada va passar a ser Strigonium (d'esta deriva llavors al idioma espanyol en Estrigonia). En l'escut actual hi ha un quadro de la ciutat de el XII. La seua bandera està partida horisontalment per nou franges iguals, cinc en roig, quatre en argent.
Història
[editar | editar còdic]Esztergom durant el regnat de la Casa de Árpád
[editar | editar còdic]Des de la prehistòria el lloc ocupat actualment per la ciutat es trobava habitat per assentaments de diversos orígens ètnics. Posteriorment durant l'época del Imperi romà va ser fundada una ciutat coneguda com Solva, la qual per a el X ya estava pràcticament en ruïnes. Cap a 895, quan els magiares varen arribar a Europa des d'Àsia es varen establir en el territori actual d'Hongria, el qual estava poblat per menuts assentaments variats. Pronte les afores de Esztergom es varen convertir en la zona principal del regne, a on habitaven els príncips hongaresos. Va ser el príncip Géza d'Hongria qui en el 960 va triar a Esztergom com a ciutat principal i la va acondicionar per a això. Una década despuix va nàixer el seu fill Vajk, qui posteriorment serà batejat i coronat com a rei Esteban I d'Hongria en l'any 1000.
Despuix de la mort de Sant Esteban I en el 1038, la cort hongaresa serà traslladada a la ciutat de Székesfehérvár pel seu nebot i successor en el tro Pedro Orseolo d'Hongria. No obstant, Esztergom va permanéixer com la sèu del arquebisbe de Esztergom i com la ciutat més important en l'aparat administratiu eclesiàstic. Entre 1104 i 1105, baixe el regnat de Colomán d'Hongria, Lorezno, llavors arquebisbe de Estrigonia va encapçalar el Concilie de Estrigonia I que va supondre l'adopció de la reforma gregoriana en Hongria.
En el XII al començ de la Segona Creuada, els eixèrcits francesos i alemans varen passar cap a Terra Santa pel regne hongarés. Tant l'emperador germànic Conrado II com el rei Luis VII de França varen ser rebuts pel rei Geza en la ciutat de Esztergom. Igualment durant la Tercera Creuada, l'emperador germànic Federico I Barbarroja per a aplegar a Terra Santa va travessar el regne hongarés i va gojar de l'hospitalitat del rei Bela III en Estrigonia, a on el germà del monarca hongarés, el príncip Geza, es va sumar als eixèrcits creuats.
Igualment el rei Bela III va reconstruir el palau real de Esztergom i la basílica en honor de sant Alberto prop de 1190. L'enorme porta va ser feta en marbre i es vea representat en ella al rei Sant Esteban I d'Hongria oferint-li a la verge María la corona (i conseguixc el regne hongarés), aixina com en els seus laterals el rei Bela III i l'arquebisbe Job de Estrigonia (en el passar del temps la colossal porta junt en la catedral sancera es varen destruir i a principis de el XX arqueòlecs varen descobrir numerosos fragments de lo que va anar esta "porta speciosa", els quals són exhibits actualment en el museu del castell de Esztergom).
En 1198, el rei Emerico d'Hongria donó la ciutat a l'arquebisbe de Estrigonia, conservant solament el palau real sobre el tossal per a la figura del rei hongarés. D'esta forma, el control de les diferents dependències, imposts i tota classe de beneficis de la que era una de les dos ciutats més importants del regne varen passar a mans del jerarca de l'Iglésia de major ranc en Hongria.
Durant l'invasió tártara en 1241-1242, els eixèrcits mongoles varen sitiar Esstergom, i despuix de grans matances varen alvançar fins al castell, pero no varen poder prendre-ho. D'esta forma, els centenars d'habitants que es varen refugiar en est varen conseguir sobreviure el cruent atac, no obstant, totes les residències que circundaban la fortalea del tossal varen ser cremades i destruïdes o be pels propis hongaresos per a que nos mongoles no es beneficiaren d'elles, o per les màquines de sege dels invasores orientals. Despuix d'este tràgic episodi de l'història hongaresa, el rei Bela IV d'Hongria donó la residència real de Estrigonia a l'arquebisbe en 1249, cedint-li al jerarca de l'Iglésia el control i drets absoluts sobre la ciutat, i el monarca hongarés va moure la seua cort definitivament a la ciutat de Buda en 1256, la qual ràpidament va manar a ampliar i a protegir en altes muralles (de les quals també va proveir a Esztergom).
Esztergom durant l'Edat Mija tardana
[editar | editar còdic]
Despuix de la desaparició de la Casa de Árpad en 1301, varen aparéixer varis pretenents al tro, mentres la noblea hongaresa (que havia conseguit gran poder i influència) va començar a guerrear contra i a favor d'ells segons els convenia, intentant (en molts casos exitosamente) governar autónomamente en els seus propis territoris. En 1301, el tro de la arquidiócesis de Estrigonia estava buit per a eixe moment (solament havia segut nomenat Gregorio Bicskei com a procurador, no com a arquebisbe), aixina que este va dur al jove pretenent Carlos Roberto d'Anjou-Nàpols fins a la basílica i ho va coronar en una joya provisional. Ya que la cerimònia no es va realisar en la corona de Sant Esteban, es va considerar illegítima, i al poc temps una part de la noblea encapçalada per Iván Kőszegi, va decidir cridar al regne al rei Wenceslao II d'Bohemio per a que prenguera el tro vacant.
Estrigonia, com la sèu del arzobispado de major ranc en Hongria va ser ocupada en 1301 pels eixèrcits del noble hongarés Iván Kőszegi, al com pronte se li va unir el rei Wenceslao II i el seu chicotet fill (el posterior Wenceslao III d'Bohemio) a qui va fer coronar rei d'Hongria per l'arquebisbe Juan de Kalocsa. Mentrestant Gregorio Bicskei, gran aliat i enèrgic protector del jove Carlos Roberto d'Anjou-Nàpols es va mantindre fòra de Esztergom en el sur del regne junt als eixèrcits finançats pel rei de Nàpols, yayo de pretenent. Després de la coronació, Wenceslao va ser dut a la cort de Buda, mentres la ciutat arzobispal continuava ocupada per les forces d'Iván Kőszegi.
A Buda varen arribar varis llegats papals i excomulgaron a la ciutat completa per haver acceptat a Wenceslao com a rei, forçant-los a que reconegueren llavors a Carlos Roberto com l'hereu llegítim. Estimant que la situació es tornava cada volta més precària, Wenceslao II va retornar al regne hongarés en 1304 i es va dur al seu fill Wenceslao d'Hongria a terres cheques, deixant a Iván Kőszegi com regente en la ciutat de Esztergom. El noble hongarés va saquejar el tesor de la arquidiócesis, i va mantindre el seu control sobre la ciutat, aixina com la seua absoluta llealtat a Wenceslao.
Despuix de la mort de Wenceslao II en 1304, l'atre candidat Otón III duc de Baviera va ser coronat com a rei hongarés en 1305, contant en el respal absolut d'Iván Kőszegi. Un nou arquebisbe va ser elegit per a Esztergom en 1305, Tomás, qui es residenció en la ciutat veïna de Komarom des d'a on va cridar a un cónclau i va intentar forçar a la noblea hongaresa a acceptar a Carlos Roberto en 1307, any en el que el jove pretenent va conseguir arrebatar-li a Iván Kőszegi la ciutat de Estrigonia després d'haver-la sitiar-la. pronte Carlos Roberto va ser coronat com a rei per tercera volta i una década despuix la noblea es va sometre al seu mandat.
En 1396 una facció de la noblea hongaresa no va voler acceptar el mandat del rei Segismundo de Luxemburc, i va cridar al regne al rei Ladislao I de Nàpols, parent lluntà dels fallits Carlos Roberto d'Hongria i el seu fill el posterior rei Luis I d'Hongria. Ladislao de Nàpols es va presentar en eixe any en el sur del regne i a pesar de l'heròic combat dels defensors de Estrigonia, els seguidors del rei napolitano varen conseguir prendre la ciutat després d'un llarc sege. Ya que no va conseguir consolidar el seu poder, Ladislao va abandonar la seua empresa i pronte l'arquebisbe de Estrigonia Juan kanizsai va recuperar la ciutat. No obstant, ya que l'arquebisbe Juan kanizsai va prendre part en una conspiració contra el rei Segismundo d'Hongria en 1403, el monarca va conduir personalment els seus eixèrcits contra la ciutat de l'archidiòcesis, la qual va ocupar després d'un més de sege. Kanizsai va continuar en el seu lloc fins a la seua mort en 1418 i la figura de l'arquebisbe de Esztergom va continuar gojant dels seus privilegis com lo havia fet fins a eixe moment.
Entre 1450 i 1453 l'arquebisbe Dionisio Széchy va reconstruir la catedral, i després el seu successor Juan Vitéz (1465-1472) va començar la construcció del palau arzobispal renaixentiste, aixina com la remodelació del palau real medieval. Durant el regnat de Matías Corvino d'Hongria (1453-1490) el regne hongarés es va banyar en la renaixença i el palau de Buda va ser remodelat, vàries biblioteques construïdes i artistes i científics invitats. Esta explosió renaixentista i de l'humanisme va sorgir en Estrigonia en les idees de Juan Vitéz i el seu nebot Juan Pannonius, els qui varen educar al rei Matías en la seua infància i posteriorment varen planificar les reformes del regne.
Décades més vesprada, els hongaresos varen ser derrotats pels turcs otomans invasores en la batalla de Mohács en 1526, a on també va morir el rei Luis II d'Hongria. El tro buit va ser disputat llavors per varis pretenents, lo que va causar que el regne es dividira en tres parts: Una occidental baixe el control dels Habsburgo, una central baix control otomà i una oriental en la forma del Principat de Transilvania dirigit per la noblea hongaresa. En este periodo, la ciutat de Esztergom va caure en mans turques i va començar una fase de decadència.
Esztergom durant l'Época Moderna
[editar | editar còdic]Durant la guerra dels Quinze Anys, els eixèrcits del comandant germànic Karl von Mansfeld i els de el comte hongarés Matías Cseszneky varen prendre la ciutat el 27 d'octubre de 1683 de mans otomanes, sent l'expulsió final dels turcs de la regió en 1686. Durant totes estes lluites, la ciutat va quedar casi totalment en ruïnes i despoblada. No obstant la figura de l'arquebisbe de Esztergom va continuar cobrant força a través de les décades, puix eventualment es va convertir en l'intermediari directe entre els hongaresos i el seu rei, qui era l'emperador germànic de la Casa de Habsburgo. L'arquebisbe de Esztergom Pedro Pázmány (1616-1637), en les seues severes reformes jesuïtes varen recuperar una gran part de la població hongaresa que s'havia convertit al protestantisme en els últims sigles.
Després de que el rei polac Juan III Sobieski expulsara als turcs junt en els demés comandants germànics i es firmara la Pau de Karlowitz en 1699, el regne hongarés va ser restablit, trobant-se baix el complet control dels Habsburgo i aixina l'influència catòlica va continuar prenent força. Açò va ser mal vist per l'alta noblea hongaresa que ya venia varis sigles lluitant contra el poder germànic i otomà que desijava apoderar-se del regne expandint les seues fronteres des de l'Occident i l'Orient, respectivament. Va ser llavors quan va movilisar els seus rebels el comte Francisco Rákóczi II, l'últim noble hongarés que va conduir una guerra independentista, i el 16 de setembre de 1706 va sitiar i va ocupar la ciutat de Esztergom personalment. Havent fallat dita empresa, la ciutat va tornar a passar a mans del rei d'Hongria (l'emperador Habsburgo).
En 1708 Esztergom va recobrar el seu ranc de ciutat real. En 1820 va retornar l'arquebisbe, que es trobava refugiat en l'estranger fugint dels turcs. En 1822 va començar la construcció de la basílica actual, la qual va ser santificada en 1856.
Posteriorment, la noblea hongaresa que seguia descontenta en sentir-se oprimida pel poder dels Habsburgo, va generar la guerra d'independència sorgida despuix de la revolució hongaresa de 1848. Durant estos events, els hongaresos que lideraven este moviment, Luis Kossuth i Esteban Széchenyi, varen ocupar la ciutat de Ezstergom. Va ser llavors en les seues proximitats que es va lliurar exitosamente una batalla el 16 d'abril de 1849 contra l'eixèrcit austríac.
Una de les figures més rellevants de l'época moderna hongaresa va ser l'arquebisbe József Mindszenty de Esztergom, qui va assistir al poble hongarés durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment va ser arrestat i torturat per més d'una década pel govern soviètic, i després de la revolució de 1956 es va conseguir lliberar i escapar a l'embaixada nortamericana. El restant dels seus anys de vida els va invertir en donar alé al poble hongarés que hi havia inmigrado a atres continents i a denunciar les atrocitats comeses pels comunistes, per la qual cosa eventualment Moscou va forçar a la Santa Sèu a despullar-ho de la seua dignitat arzobispal. Va morir en 1975, havent segut un símbol d'unitat i esperança per als hongaresos de tot lo món.
D'esta ciutat cal destacar la majestuosa basílica en honor a sant Adalberto, situada a la vora del Danubio. En la ciutat estan enterrats Esteban III d'Hongria (1172) i Bela IV d'Hongria (1270).
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Vista de la Basílica de Esztergom des de l'atre costat del Danubio.
-
Plaça Széchenyi en Esztergom. Al fondo es veu l'estàtua de la Santíssima Trinitat.
-
Monument a la conversió de Sant Esteban al cristianisme. Obra de Miklós Melocco, Plaça Szent István, Esztergom.
-
Estàtua de la Santíssima Trinitat en la plaça Széchenyi en la casa de János Bottyán en el fondo.
-
Restants de la muralla medieval al peu del tossal a on es troba la Basílica de Esztergom.
-
Gran Seminari de Esztergom (Ószeminárium).
-
Vista de la Basílica de Esztergom des de l'oest.
-
Plaça Szent István des del cim de la Basílica de Esztergom.
-
Restants del castell restaurat al peu de la Basílica de Esztergom.
-
Iglésia de Sant Ignacio junt al Palau Arzobispal. En la part posterior es veu el pont María Valeria sobre el Danubio.
-
Sistema de cellers arzobispales de vi baix el Castell de Esztergom.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esztergom.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esztergom» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.