Anar al contingut

Etimologia de química

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'història de la ciència, la etimologia de la paraula química és un assunt controvertit.[1] Està clar que la paraula alquímia és europea, derivada d'una aràbiga, pero l'orige del radical kēem és incert.[2] Paraules similars a esta s'han trobat en molts idiomes antics, en molts significats diferents, no obstant, d'algun modo relacionades en l'alquímia. De fet, perses, grecs, chinencs i indis usaven térmens que denotaven canvi o transmutació. La majoria d'historiadors, no obstant, accepten que els primers químics varen ser egipcíacs. Per eixemple, en 1782, el químic francés Antoine Fourcroy, en Leçons élémentaires d'histoire naturelle et de chimie, dividix la història de la química primerenca en quatre époques: Egipte, Els àraps, alquímia, i química farmacèutica, iniciada per Paracelso.[3]

Les raïls de la paraula «química», essencialment, deriven de l'estudi antic de cóm transmutar metals «de terra» en «or» en combinació en conjurs alquímicos aixina com d'esforços per trobar la Pedra filosofal La majoria d'autors accepta que l'orige de la paraula «química» és egipcíac, basada en l'antiga paraula egipcíaca kēem (quem), que significa terra.[4][5][6] Aixina mateix, la majoria accepta que l'alquímia va nàixer en l'antic Egipte, a on la paraula kēem s'usava per a referir-se a la fertilitat del sol al voltant de l'Nilo.[7]

Alguns, no obstant, sostenen que la paraula «química» té el seu orige en la paraula grega χημεία (khemeia) que significa «mescla de líquits».[8] Uns atres afirmen que la paraula alquímica deriva de la paraula grega per a «L'Art Egipcíac».[9]

Tradicionalment, la ciència de l'alquímia va ser considerada com sorgida de la gran figura egipcíaca cridada pels grecs Hermes Trismegisto (el «tres voltes gran» Hermes, celebrat com a sacerdot, rei i erudit), de qui es pensa que és el fundador d'este art.[10] Hermes, i de qui es dia que va viure al voltant de 1900 a. C., va ser molt célebre pel seu saber i destrea en les operacions de la naturalea. En 1614 Isaac Casaubon va demostrar que el treball lliterari que se li atribuïa —el cridat Corpus hermeticum— va ser escrit baix pseudónimo durant els tres primers sigles de la nostra era.

Sinopsis

[editar | editar còdic]

En general, se sap que Egipte va ser fundat com a estat en el 776 a. C.[11] És possible que els alquimistes grecs hagen adoptat la terminologia egipcíaca.[12] No obstant, el lapsus de temps entre ells és massa llarc. Alguns creuen que la paraula prové del persa antic «Kimia», que significa or. La teoria alquímica relacionada en Hermes Trismegisto és el sincretisme del deu grec Hermes i l'egipcíac Thoth.[13] Més encara, se sap que els quatre deus químics dels egipcíacs, el principi original femení-masculí d'Osiris (Sol masculí) i el corresponent Isis (esposa-germana, Lluna femení), igual que Mercurio i Vulcano, es varen convertir en huit deus i finalment en dotze, més vesprada adoptats pels grecs.[6]

A esta teoria, en química, generalment se li coneixia com a «piràmide de la composició». Es va utilisar en l'obra de Michael Maier, qui va influenciar a Isaac Newton en els seus escrits sobre l'alquímia en els anys 1860. Per lo tant, la paraula del «Egipte» antic kēem (3000 a. C.), que representa la terra, és una raïl possible de la paraula química. En el 300 d. C. es va tornar «khēmia», o transmutació, després «al-khemia», en el món àrap, alquímia en l'Edat Mija, i més vesprada «química», en 1661, en la publicació de Boyle.

El lloc de naiximent de l'alquímia, per lo tant, d'acort en moltes referències, va anar l'antic Egipte, a on, en Aleixandria, va començar un florecimiento en el periodo helenístico; simultàneament, en China es va desenrollar una escola d'alquímia. S'accepta que els escrits d'alguns dels primers filòsofs grecs contenen les primeres teories químiques i que la teoria proposta en el sigle quint abans de Crist per Empédocles —de que totes les coses estan compostes per aire, terra, fòc i aigua— va influir en l'alquímia.[14]

Aixina mateix, d'acort en el célebre historiador de la química James R. Partington, en el quart volum de la qual de la seua obra magna Història de la Química (1969), que és una referència a la que «tots els historiadors de la química seguixen profundament agraïts»,[15] «les primeres aplicacions dels processos químics varen tindre que vore en l'extracció de metals i les manufactura ceràmiques, i eren una sòrt de destrea practicades varis sigles abans de l'Edat del Bronze i de les civilisacions d'Egipte i Mesopotamia». De modo que, d'acort en Partington, l'alquímia procedix d'Egipte i Mesopotamia.[16]

En suma, com a derivació de la paraula hi ha dos interpretacions principals que coincidixen en afirmar que el seu orige és àrap, ya que el prefix «a el» és l'artícul àrap equivalent a l'espanyol «el». Pero d'acort en una interpretació, la segona part de la paraula ve del grec χημεία, decorregut, infusió, usada en conexió en l'estudi de les essències de plantes, i d'ahí estesa a les manipulacions químiques en general. Esta derivació explica la forma tradicional de deletrear «químic» i «química». Els atres sentits de khem o khame, jeroglifo khmi, denoten terra negra, com opost a arena estèril.

En Plutarco apareixen com χημεία; en esta derivació, alquímia s'interpreta com a «art egipcíac». La primera aparició de la paraula va ser en un tractat de Julius Firmicus, un astrólogo del sigle quart d. C., pero el prefix «a el» deu haver segut l'adició d'un copista posterior. En anglés, Piers Plowman (1362) conté la frase «experimentis of alconomye», en variants «alkenemye» i «alknamye». A mitan del sigle setze comença a ser relegat el prefix «a el» (avall s'aporten més detalls).[17]

Orige egipcíac

[editar | editar còdic]

D'acort en l'egiptòlec Wallis Budge, la paraula àrap al-kīmiyaˀ en realitat significa «la [ciència] egipcíaca», presa del copto la paraula «Egipte», kēem (o el seu equivalent en el dialecte medieval Bohairic, dialecte del copto, khēem). Esta paraula copta deriva del demótico kmỉ, i este del egipcíac antic kmt. La paraula en egipcíac antic es referia a dos coses: la terra i el color «negre» (Egipte era «Terra Negra», a diferència de la «Terra Roja», el desert que li circundaba). Llavors esta etimologia també pot explicar el sobrenom de «Arts Obscures d'Egipte». No obstant, d'acort en Mahn, esta teoria seria un eixemple d'etimologia popular. Suponent un orige egipcíac, la química es definix com:

Química, del egipcíac antic «khēmia», significa transmutació de la terra. És la ciència de la matèria a les escales atòmica i molecular. Es tracta en general de coleccions d'àtoms com molèculas, cristalés i metalés.

Llavors, d'acort en Budge i colabotadores, química prové de la paraula egipcíaca khemein o khēmia, «preparaciòn de pols negra», derivada del nom khem, Egipte. En un decret de Diocleciano, escrit al voltant de 300 a. C. en grec, s'opina contra «els antics escrits egipcíacs, que tracten de transmutació khēmia de l'or i l'argent».[18]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Alchemy - Dictionary of Idees.
  2. ↑ Encyclopedia Britannica, 2002 Edition, CD-ROM
  3. ↑ Fourcroy, A. (1782). Lecons elementaires d’history naturaelle et de chemie. Paris.
  4. ↑ Tweed, Matt (2003). Essential Elements - Atoms, Quarks, and the Periodic Table. New York: Walker & Company. ISBN 0-8027-1408-0
  5. ↑ Chemical History Tour, Picturing Chemistry from Alchemy to Modern Molecular Science Adele Droblas Greenberg Wiley-Interscience 2000 ISBN 0-471-35408-2
  6. ↑ 6,0 6,1 Cohen (2002). The Cambridge Companion to Newton, Cambridge University Press. ISBN 0-521-65696-6.
  7. ↑ Una breu història de l'alquímia - Universitat de Bristol Escola de Química
  8. ↑ Weekley, Ernest (1967). Diccionari Etimològic d'Inglés Modern. New York: Dover Publications. ISBN 0-486-21873-2
  9. ↑ History de l'Alquímia – Universitat de Bristol, Escola de Química.
  10. ↑ Història de l'Alquímia des de l'antic Egipte fins als Temps Moderns – AlchemyLab.com
  11. ↑ http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Ancient_Greece&oldid=196784418, a standard dona't is 776 BC or the first Olympiad. Some would extend the period to ca. 1000 BC to the inclusion of the Dorian invasion and the Greek Dark Ages.
  12. ↑ Cunliffe, Barry (2001). Atles of World History, Barnes and Nobel. ISBN 0-7607-2710-4.
  13. ↑ (Budge The Gods of the Egyptians Vol. 1 p. 415)
  14. ↑ the Alchemist’s Corner.
  15. ↑ Brock, William,.H. (1992). The Chemical Tree - A History of Chemistry, Nova York: W.W. Norton & Company. ISBN 0393320685.
  16. ↑ Partington, James, R. (1937). A Short History of Chemistry, Nova York: Dover Publications, Inc.,. ISBN 0-486-65977-1.
  17. ↑ Encyclopedia Britannica – 1911 Edition.
  18. ↑ Oxford English Dictionary Online, s.v. alchemy
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Etimologia_de_química&oldid=778956»