Eupithecia inturbata
Eupithecia inturbata (coneguda en Europa com a arna del arce,[1] per la planta del que es nutrix),[2] és una espècie d'arna de la família Geometridae.[3] L'espècie va ser descrita per primera volta per Jacob Hübner havent segut descrita en 1817. Té gran distribució en Europa i el sur d'Escandinavia. I. inturbata i I. tenuiata són les dos arnes europees que pertanyen al grup d'espècies Eupithecia tenuiata, junt en una espècie asiàtica (Eupithecia praepupillata) i una espècie d'Amèrica del Nort (Eupithecia bryanti).[4] La determinació fiable entre estes espècies es deu realisar per mig d'un examen morfològic genital.[5]
Distribució
[editar | editar còdic]L'arna es troba àmpliament distribuïda en Europa i el Caucas, en l'excepció d'Islàndia, Irlanda, Portugal, les illes del mar Mediterrànea, Albània i la regió de l'antiga Yugoslàvia, a on l'espècie encara no ha segut descrita. Es troba també en Transcaucasia i el noreste de Turquia.Plantilla:R La La espècie s'estén en Espanya i a través d'Europa Occidental i central, incloses les Illes Britàniques i més a l'est fins a Rússia. En el nort, l'àrea s'estén fins al paralel 62. Per l'escassa distribució de la planta que alimenta a la oruga, l'espècie és rara o està absent en els països del sur d'Europa.
L'espècie habita principalment en boscs mixts, vores de boscs, ales de montanyes i pedreres, bardices, xares, jardins i parcs en localitats càlides i seques,[6] aixina com sobre roques. S'han descrit des de 0 m sobre el nivell del mar fins a Plantilla:Convertir en els Alps, uns Plantilla:Convertir en els Pirineus i fins a Plantilla:Convertir en els Apenins (medits en el mont Majella).
Descripció
[editar | editar còdic]És una arna chicoteta en una envergadura de Plantilla:Convertir, una de les arnes de la seua gènero de menor tamany.[7] És de color marró obscur i grisáceo, a voltes en un tenyida groguenc.Plantilla:R Es distinguix de I. tenuiata pel color més clar de les seues ales i la tenyida groguenca generalment dèbil, aixina com per l'àpiç més puntagut de la seua ala anterior.[8]
Ales
[editar | editar còdic]Les llínees travesseres en les ales són dobles en la vora exterior de la regió discal. La taca discoide en la part superior de l'ala anterior és negra i té forma de punt. Les ales atrasseres són llaugerament més clares en la regió basal i tenen una llínea de vora marró-negra distintiva en la part davantera i inferior. Els flocs de totes les ales estan tacats.
Orugas
[editar | editar còdic]Les orugas jóvens són de color vert sòlit, les orugas adultes són robustes i planes, de color verdoso i tenen un patró de color marró òxit en l'esquena. La bua de color marró groguenc té baïnes alares verdosas. El cremáster, en forma de botó, conté huit cerdes ganchudas d'igual llongitut.
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Solen ser espècie d'una sola crío.[9] El principal periodo de vol de les palometes crepusculares i nocturnes cau en els mesos de juliol i agost.[10] La oruga és monófaga, alimentant-se de les flors del Acer campestre[11] i en alguns països, A. platanoides. Junt a Ptilodon cucullina, tenen atracció predilecta pels acers,[12] en preferència pels pistils i estams, especialment en els arbres de menor tamany del bosc.Plantilla:R Per a alimentar-se, se'ls ha observat chuplant secrecions azucaradas dels pulgones. A les palometes els agrada visitar fonts de llum artificial, a voltes en grans números.[13]
Passa l'hivern en forma d'ou.[9] Els ous es posen en els clavills de la corfa de les branques de la planta alimentícia. Les orugas eclosionan en la primavera de l'any següent, viuen des de mediats de finals d'abril fins a mediats de maig o inclús principis de juny. La buación té lloc en una fina ret en el sol.[14]
Són hosteés d'alguns insectes parasitarios, incloent insectes del orde Hymenoptera, uns atres de la família Ichneumonidae, incloent Virgichneumon tergenus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manley, Chris (2021-06-10). British and Irish Moths: Third Edition: A Photographic Guide (en en), Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-7521-8.
- ↑ (1908) The Entomologist (en en), Simpkin, Marshall & Company.
- ↑ Mironov, Vladimir; Galsworthy, Sir Anthony Charres (2013-11-01). The Eupithecia of China: A Revision (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-25453-4.
- ↑ (2021-11-29) Larentinae II: (Perizomini and Eupitheciini) (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-30863-3.
- ↑ Redó, Victor M.; Gaston, Javier; Gimeno, {{{nom3}}} (2013-01-21). Geometridae Ibericae (en és), BRILL. ISBN 978-90-04-26101-3.
- ↑ «Lepidoptera Mundi: Eupithecia inturbata (Hübner, 1817)». lepidoptera.eu. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «Maple Pug | UKmoths» (en en). www.ukmoths.org.uk. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «148 Eupithecia inturbata (Maple Pug)» (en en). British Lepidoptera. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ 9,0 9,1 Skinner, Bernard (2009). Colour Identification Guide to Moths of the British Isles: (Macrolepidoptera) (en en), Apollo Books. ISBN 978-87-88757-90-3.
- ↑ «Maple Pug | NatureSpot». www.naturespot.org. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ Manley, Chris (2008-12-10). British Moths and Butterflies: A Photographic Guide (en en), A&C Black. ISBN 978-0-7136-8636-4.
- ↑ Wright, John (2016-05-05). A Natural History of the Hedgerow: and ditches, dykes and dry stone walls (en en), Profile Books. ISBN 978-1-84765-935-4.
- ↑ «Maple Pug (Eupithecia inturbata, (Hübner, [1817))]». www.hmbg.org. Consultat el 2025-01-25.
- ↑ «Eupithecia inturbata (Insecta: Lepidoptera: Geometridae)». www2.nrm.es. Consultat el 2025-01-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eupithecia inturbata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.