Acer campestre
Acer campestre, el arce menor, arce campestre o arce selvat és una espècie pertanyent a la família de les sapindáceas. Molt estesa per Europa i oest d'Àsia; també en algunes zones del nort d'Àfrica.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre caducifolio de 7-10 m d'altura, en la corfa gris-castanyer, corchosa, tornant-se escamosa i fisurada en els anys. Fulls 3-5 palmatilobadas, de 10-12 x 10-12 cm, alguna cosa glaucas, en el envés llaugerament tomentoso; marge sancer, alguna cosa ondulat. Pecíol de 8-10 cm de llongitut, en làtex. Florés de color vert groguenc, apareixent abans que els fulls en inflorescèncias corimbesas terminals. Frut menut, en doble sàmara de 3-5 cm de llongitut, pubescentes, d'ales opostes.
Propietats
[editar | editar còdic]- Principis actius: Fitosterolés, tossal, alantoína, taninos.[1]
- Indicacions: Astringente, suau anticolesterolémico. S'usa la corfa, desecándola al sol i conservant-la en lloc sec, normalment en decocció.[1]
- Atres usos: Apreciada en fusteria pel seu gra fi i to molt clar, resistix be l'atac dels insectes. Per mig de defoliació es produïxen làmines usades en ebanisteria per les seues jaspeados. Espècie melífera, usada en apicultura. En cosmètica, és usada per a les pells enrogides. En Alsàcia pengen les branques de arce sobre la porta d'entrada de les cases, per a aüixar als #rat penats.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Acer campestre va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1055–1056, en l'any 1753.[2]
- Etimologia
Acer: nom genèric que procedix del llatí ǎcěr, -ĕris (esmolat), referit a les puntes característiques dels fulls o a la durea de la fusta que, supostament, s'utilisaria per a fabricar llances. Ya citat en, entre uns atres, per Plinio el Vell, 16, XXVI/XXVII, referint-se a unes quantes espècies d'Arce.[3]
campestre: epítet latino que significa "del camp".[4]
- Citologia
Número de cromosomes de Acer campestre (Fam. Aceraceae) i táxones infraespecíficos: n=13; 2n=26[5]
- Varietats acceptades
Cultivares
[editar | editar còdic]Uns 30 cultivarés de Acer campestre són coneguts, seleccionats pel seu fullage o hàbits, o ocasionalment abdós.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: acer, acere, acere bla, acerón, acer, acirón, aciron, amapolo, arce, arce comú, arce menor, arce moscón, arce-quejigo, arcero, avió, avions, azre, ácere, ácere bla, erable, escarrón, escarro, gavilà, àguiles, malbillo, marialbillo, moscón, moscón comuna, moscon, quejigo-arce, rompecaldera, trenca-caldera, sacere, samapol, samapul, volandero.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Acer campestre». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ Acer campestre en Tròpics
- ↑ Text Llatí de Plinio el Vell, Llibre 16 - En Pliny the Elder: the Natural History, Chicago University, 2006
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Senyes cariológicos d'algunes plantes salmantinas. Sánchez Anta, M. A., F. Gallego Martín & F. Navarro Andrés (1987) Stud. Bot. Univ. Salamanca 6: 169-171
- ↑ Acer campestre en PlantList
- ↑ van Gelderen, C.J. & van Gelderen, D.M. (1999). .
- ↑ «Acer campestre». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Acer campestre en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acer campestre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.