Anar al contingut

Europa sobre el bou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Europa sobre el bou

Europa sobre el bou és un fresca trobat en la Casa de Jasón en Pompeya i conservat en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Història i descripció

[editar | editar còdic]

Realisat entre els anys 20 i 25,[1] la fresca decorava el oecus de la casa de Jasón, junt a atres dos, Hércules i Neso i Pa i les nimfes,[2] tots despresos de la seua posició original per a passar a ser exhibits com a chicotetes pintures en el museu.

La fresca pertany al tercer estil i té com a tema el rapte d'Europa per Zeus, transformat en bou.[3] La pintura seguix el típic esquema piramidal helenístico:[3] el vèrtiç de la piràmide és la columna, clara referència a la figura divina de Zeus, dibuixada al fondo, junt en un roure; el restant del fondo es caracterisa per un paisage rocós,[3] coloreado de blanc.[1] L'escena principal, en canvi, presenta a Europa assentada sobre el bou: la dòna, l'aspecte de la qual i pose mostra grans similituts en els de Venus junt a Mart de la mateixa época, està semidesnuda, en la mà dreta alçada despuix del cap subjectant el seu mant mentres en l'esquerra agarra un de les banyes de l'animal.[3] A la dreta es troben tres donzelles, dos de les quals en una posició més distant, casi desinteressades en l'acontenyiment, mentres una atra acaricia al bou; esta criada presenta totes les llimitacions del pintor: de fet, és desproporcionada en comparació a les atres dos, i l'artiste va oblidar pintar el seu braç dret, mentres que l'esquerre sembla estar unit directament al coll.[2] Existixen en la ciutat dos fresca més en el mateix tema: un en la casa de Lucio Vetucio Plácido i un atre, hui perdut, en l'excavació del Príncip de Montenegro, conegut gràcies a una aquarela de Giuseppe Abbati.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Barbera, 2009, p. 101.
  2. 2,0 2,1 Bragantini i Sampaolo, 2023, p. 234.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Antonio Coppa. «Europa sul Bou» (PDF).
  4. Bragantini i Sampaolo, 2009, p. 234.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Irene Bragantini i Valeria Sampaolo (2009). La pittura pompeiana, Electa. ISBN 978-88-928-2357-0.
  • Dario Barbera (2023). Museu archeologico nazionale vaig donar Napoli - La Guida, Electa. ISBN 978-88-928-2407-2.


Referències

[editar | editar còdic]