Eurypterida

Eurypterida

Els euriptéridos (Eurypterida, del grec eury, «ample» i pteron, «ala»), també denominats gigantostráceos (Gigantostraca), són una classe (a voltes un orde) de quelicerados extints des del final del Paleozoico, aquàtics o amfibis, que destaquen per haver alcançat els majors tamanys entre els artròpodes. Es coneixen en el nom de escorpiones marins, ya que la part posterior del cos recorda a la dels escorpiones per presentar un metasoma més estret, pero carien de glándula venenosa; no obstant els euriptéridos a pesar de que són similars als escorpiones, no són verdaders escorpiones marins (com lo és Brontoscorpio o espècies similars). Es coneixen 250 espècies.

Característiques

Archiu:Megarachne caps block 0 .jpg

Megarachne.

El cos d'un euriptérido apareixia dividit en dos regions, un prosoma (o cefalotórax) i un opistosoma (o abdomen), este dividit a la seua volta en un mesosoma i un metasoma, l'últim dels segments del qual és un tèlson ben desenrollat.

Sobre el prosoma es troben dos ulls composts, com en els xifosuros o en els trilobites i un parell d'ocelos (ulls simples). La boca, que ocupa una posició ventral, és precedida per un parell de quelícers, com en els xifosuros i en els aràcnits, en els que estan estretament emparentats. Darrere de la boca sorgixen sis parells d'apèndixs diversamente especialisats. Les seues parts basals dilatades (gnatobases) cooperaven en la manipulació de l'aliment. Els apèndixs de l'últim parell apareixen eixamplats com a aletes, i eixa devia ser la seua funció, justificant el nom habitual del grup (d'amples aletes).

Fins al present (novembre de 2007) el major fòssil de escorpión marí ha segut trobat en les rodalies de l'actual ciutat alemana de Prüm; es tracta d'un eixemplar de l'espècie Jaekelopterus rhenaniae, la llongitut de la qual hauria rondat, com es deduïx de la quela trobada, els 2,5 m, i el pes de la qual en vida hauria alcançat uns 180 kg, sent provablement el seu hàbitat un bioma deltaico de pantans i marismas. J. rhenaniae, coneguda des de fa temps, hauria existit fa uns 400 millons d'anys, en el Devónico Inferior.

Biologia i ecologia

Fòssil de Eurypterus.

S'ha debatut si nadaven boca dalt, pero la posició dels ulls sembla desmentir-ho; és provable que ho feren els individus jovenils, com es veu ara en els xifosuros. La respiració es basava en cinc parells de brànquias laminares de posició ventral en els segments del mesosoma. Existixen ademés apèndixs dimórficos que distinguixen dos sexes, encara que és impossible assegurar l'adscripció de cada tipo.

Els primers euriptéridos eren marins, pero sembla que la prosperitat posterior del grup es va produir en ambients continentals d'aigües someras, com marismas i estuaris, molt abundants precisament en el Carbonífero. Hi ha indicis de que molts varen dur una existència amfíbia, desplaçant-se per terra ferma com ara ho fan moltes espècies de carrancs.